tag:blogger.com,1999:blog-76523963962387524072024-03-13T15:36:37.886+01:00El petit calaixEstherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.comBlogger601125tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-79764527343798692122016-11-05T15:24:00.001+01:002016-11-05T15:29:16.264+01:00El pàrquing sense llumL'altre dia vaig sortir de l'escola cap a quarts de 20h i en arribar al pàrquing on acostumo a deixar el cotxe vaig sentir por, molta por. A aquelles hores ja no hi ha llum i el petit camí des de l'última llum fins el cotxe va ser esgarrifós i només vaig sentir que el cor m'anava a un ritme normal quan vaig ser dins del cotxe amb el seguro posat.<br />
<br />
De camí a casa només podia pensar en si passaria la mateixa por si fos home. Bé, potser sí que hi ha homes que són porucs i que ho passarien molt malament en la mateixa situació però la por seria la mateixa?<br />
<br />
Com a dona no és la primera vegada que sento por. He sentit por moltes vegades de camí a casa de matinada quan he tornat d'un sopar (potser sembla una ximpleria però tot sovint faig baixar el meu marit a esperar-me a la porta), por quan algun cotxe s'ha parat al costat meu i ja era fosc, por quan he tingut algun noi darrera meu caminant a la nit...<br />
<br />
Les dones vivim amb la por des de que som petites. Vivim amb el "ves amb compte si vas sola de nit" perquè les notícies et fan posar la pell de gallina, perquè vivim en una societat en la que la dona està desprotegida i en la que es molt fàcil que et facin qualsevol cosa i a sobre la culpa sigui teva per provocar. Vivim en un món on apareixen constantment notícies sobre assetjament, violència de gènere, violacions, matrimonis de conveniència de nenes amb homes adults i un llarg etcètera d'esdeveniments que fan posar els pèls de punta.<br />
<br />
Després ens posem les mans al cap i critiquem altres cultures on pensem que la dona està més sotmesa que nosaltres i jo em pregunto: Nosaltres no ho estem? I el que és més important... Quan podrem deixar de tenir por? Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-30860614459285610932016-09-18T10:25:00.002+02:002016-09-18T10:25:33.918+02:00Sortir amb amiguesHi ha costums que mai s'haurien de perdre i una d'elles és sortir amb amigues. Sortir amb amigues és riure fins que t'arriben a fer mal les galtes, és oblidar l'esgotament del dia a dia, és gaudir del moment sense pensar què has de fer després, és fugir de la monotonia, és aturar el temps, és ser tu mateixa, és relax, és vida, és parlar el mateix idioma, és plorar, és sentir-se identificada, és sentir-se acompanyada, és mostrar-se sense posats, és "donar-se la mà", és compartir confidències, és alliberar ansietats, és tenir ganes de més... Sortir amb amigues és teràpia i per això em sento afortunada per tenir persones al meu voltant sempre disposades a viure amb mi moments cent per cent AMIGUES! <br />
<br />
<span id="goog_1440153801"></span><span id="goog_1440153802"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH6C1LpZbCCrZcOb_m9JqYEOWheuQ00NabhKUtEZASukecCb0pzCUdktcpBNQh2JOEuux15RKzKKzrX_-_RccxgqYJF6-8UNPqhW8c4nzcvp5TENt_eo8EjOzUvF_uI25zMvOx2hp4FFOT/s1600/14317555_10210102160381133_525336001545366398_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH6C1LpZbCCrZcOb_m9JqYEOWheuQ00NabhKUtEZASukecCb0pzCUdktcpBNQh2JOEuux15RKzKKzrX_-_RccxgqYJF6-8UNPqhW8c4nzcvp5TENt_eo8EjOzUvF_uI25zMvOx2hp4FFOT/s400/14317555_10210102160381133_525336001545366398_n.jpg" width="400" /></a></div>
<span id="goog_960016650"></span><span id="goog_960016651"></span><br />Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-34951378580685460732016-02-08T08:36:00.001+01:002016-02-08T08:36:52.944+01:00Estàs boja! Aquesta és una de les frases que més escolto últimament junt amb: "com et compliques", "i en un pis?", "quina feinada", "quantes despeses"... <br />
<br />
Tot això ve perquè he adoptat un altre gos i ara en tinc dos. Us ben aseguro que si m'hagués tenyit el cabell de verd no hagués aixecat tants comentaris com per haver adoptat dos gossos.<br />
<br />
El que més gràcia em fa és que la majoria de comentaris me'ls fan persones amb les que ni tan sols tinc una relació estreta. Més d'una vegada quan em diuen certes coses m'arribo a plantejar si el gos no el tenen ells. Sembla que siguin ells qui els treuen a passejar, qui els ha de buscar lloc si marxem de vacances, qui ha de pagar el veterinari... Aleshores torno a la realitat i penso: si sóc jo la que té els animalons. A tu que més et dóna!<br />
<br />
De vegades em fa gràcia veure gent que em parla de despeses mentre apaga la cigarreta (fins on jo sé el tabac és una despesa important i a més mata i jo no opino sobre els calers que gasten o la seva salut). També hi ha qui em parla de neteja com si hagués tenir els gossos fets un nyap i no fregar en un mes i després hi ha qui em parla d'espai quan no tan sols ha vist on visc.<br />
<br />
El cert és que ens agradi o no les persones tendim a ficar-nos on no ens demanen (la de vegades que ho hauré fet jo sense voler) i jo tendeixo a fer el que em rota sense que m'importi ni el més mínim el que sigui la gent (això va a més amb l'edat).<br />
<br />
Així que ara a casa tenim dos gossos i dos gats i jo ben feliç tu!<br />
Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-37298667487694891932016-01-03T09:35:00.000+01:002016-01-03T09:35:43.769+01:00Hola 2016!L'altre dia vaig fer balanç del 2015 en el meu facebook. La veritat és que ara podria dedicar uns minuts a fer-lo aquí però si busqués altres paraules no em sortiria millor així que deixo el meu balanç tal i com el vaig escriure allà:<br />
<br />
<b><i>Bueno, bueno... doncs toca fer balanç, oi? He de dir que continuo
pensant que no em puc pas queixar (tot i que ho faci força vegades).
Estic envoltada de persones meravelloses; algunes les veig tot sovint,
inclús a diari i d'altres només les veig de tant en tant però continuen a
la meva vida després de molts anys i sempre les tinc presents. Les que
ja no hi són la majoria és perquè elles no ho han volgut o el temps ens
ha distanciat. En qualsevol cas també he d'agraïr haver-l<span class="text_exposed_show">es
conegut perquè en algun moment han aportat alguna cosa a la meva vida.
Vaig aprenent que no sempre es poden forçar les relacions i que, de
vegades, deixar marxar no té perquè significar que has perdut. </span></i></b><br />
<br />
<div class="text_exposed_show">
<b><i>
Tinc una família meravellosa tant a casa com a fora i els meus tenen
salut. De vegades, sents coses que t'esgarrifen i et fan pensar que el
fet de veure els teus fills créixer amb salut ja és gairebé un miracle. A
veure si pel 2016 sóc capaç de relativitzar coses com la talla i donar
més importància a coses com "estic viva" que no és poc!</i></b><br />
<br />
<b><i>
M'encanta la meva feina i tinc la sort de treballar en una gran escola,
compartint el meu dia a dia amb uns nens encantadors i companys que fan
que anar a treballar de vegades sembli un hobbie.</i></b><br />
<br />
<b><i> Com he dit al
principi... No em puc pas queixar! M'agradaria posar el nom de totes les
persones que formeu part de la meva vida però segur que em deixaria
algú. Confio en que cadascú sap quin espai ocupa dins meu i només
dir-vos que espero que tingueu un molt feliç 2016!</i></b></div>
Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-25891303219564571142015-12-26T09:15:00.000+01:002015-12-26T09:15:32.608+01:00Passava per aquí...Doncs sí, avui no sé per què he passat a fer un passeig i la veritat és que he trobat un desert. He mirat la columna de blogs que seguia i la majoria segueixen quiets, buits...<br />
<br />
Jo no és que no tingui coses a explicar. I tant que en tinc! Amb dos fills de cinc i set anys sempre hi ha coses a dir (de vegades el difícil és no parlar d'ells). Tinc una feina que dóna molt joc, continuo a la mateixa escola que el curs passat, aquest any faig de tutora de segon i el cert és que sóc molt feliç.<br />
<br />
Bé, el que deia... que sempre hi ha coses a explicar però la mandra o la manca de temps de vegades et fa abandonar coses que has començat amb il·lusió en certs moments de la teva vida.<br />
<br />
Avui passo per aquí i deixo un escrit que no sé pas qui llegirà. Potser algú nou? Si és així benvingut i dir-te que no sé si tornaré a escriure o no aviat. Ara escric i sembla que m'entrin les ganes de mantenir el meu raconet on la majoria de vegades no cal ni pensar ni fer voltes... Així doncs, fins aviat? Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-87281802608330470602015-03-04T15:43:00.002+01:002015-03-04T15:43:26.259+01:00Música...Hi ha cantants que ho tenen tot i penso que aquest és un d'ells. El miro i sembla que vegi una part del meu admirat Michael en ell... És simplement una meravella!<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/OPf0YbXqDm0" width="560"></iframe><br />Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-27554641277567414602015-02-22T12:02:00.001+01:002015-02-22T12:02:32.927+01:0050 sombras de GreySí, he caigut, he anat a veure la pel·lícula però anem per parts perquè aqui hi ha molta cosa a dir...<br />
<br />
No he llegit cap dels llibres perquè diguem que la literatura eròtico-festiva o la romàntica no és el meu fort. M'agraden els llibres policíacs, de misteri, de por o inclús de zombies. Vaja que sóc més aviat de "et mataré" que no pas de "te quiero mucho como la trucha al trucho" (sense ànims d'ofendre perquè segur que hi ha llibres romàntics que són bons).<br />
<br />
Bé, la qüestió és que ens vam juntar catorze dones per anar a veure la pel·lícula i això sí que no m'ho perdo. "Farra" és el meu segon cognom! Així que ja em teniu allà asseguda i preparada per veure a l'increïble senyor Grey i què voleu que us digui? Però a mi no em va semblar fantàstic.<br />
<br />
Per començar no és el meu tipus físicament. Vaja que el noi no està malament però no em desperta massa cosa. El trobo insuls i poc masculí així que no comencem bé... Però bé, donem-li una oportunitat perquè de vegades el personatge t'enamora...<br />
<br />
Doncs res, tampoc. En serio... Alguna dona es pot enamorar d'un indiviu així? Potser jo m'estimo massa però a mi se'm planta un home i em diu què he de menjar, a quina ginecòloga he d'anar, que no dormirà amb mi, es planta a casa meva sense que jo hagi obert la porta i no sé quantes barbaritats més i sóc jo la que agafa i li pega dues bofetades grans i sonores amb la mà oberta. I arribats a aquest punt l'habitació vermella és el de menys perquè mira tu, si a tu t'agrada que et peguin doncs ja et va això però una cosa és que et posi com una moto que et donin canya i l'altre és que et controlin la vida.<br />
<br />
A mi no em va pas enamorar i crec que a la majoria de dones tampoc. Per què enganxa doncs? Jo penso que en el fons atrapa el fet que ell canvia per ella perquè "oh! que maco!". I jo em pregunto... Si tantes ganes tens d'educar i canviar algú... per què no et compres un gos?<br />
<br />
En fi, dec ser poc romàntica però passo de Greys. Això sí, m'encanten les trobades amb tanta dona! <br />
<br />Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-21410228566237417592015-01-19T19:11:00.002+01:002015-01-19T19:11:35.296+01:00Volem neu! <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfPUKa68fOe2jsdZ7Y66KvoOGC5L5Y_nUHAjerZdyJFmnJe6Rhnh05O8fbJOmLpbxQtueJpm6rk9Czoz5a1VIpPAh7VKrEV3uAoef7zl4D-LqAplOOthRJdH_15n6oiXgGnA5pTmJ5gLvh/s1600/fuerte-nieve-1328609306_19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfPUKa68fOe2jsdZ7Y66KvoOGC5L5Y_nUHAjerZdyJFmnJe6Rhnh05O8fbJOmLpbxQtueJpm6rk9Czoz5a1VIpPAh7VKrEV3uAoef7zl4D-LqAplOOthRJdH_15n6oiXgGnA5pTmJ5gLvh/s1600/fuerte-nieve-1328609306_19.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
Ja fa anys que l'Andreu m'ho demana i ara se li ha sumat en Biel. Els meus fills volen neu! En Biel ha passat part de les vacances de nadal preguntant:<br />
<br />
-Mama, quan neva?<br />
<br />
I la feina ha estat meva per fer-li entendre que tot i que a totes les pel·lícules, fotos i postals de nadal surt neu, aquí no neva mai per aquestes dates.<br />
<br />
Per això hem decidit que d'aquest any no passa que els els portem un dia a la neu. He trobat un hostal que pinta prou bé a Sort i la nostra intenció és fer una escapadeta per febrer. El cert és que a mi també em fa gràcia anar a passar un dia a la neu encara que sigui només per fer quatre boles i baixar lliscant amb un trineu d'aquells que agafen mig cul.<br />
<br />
Si és que en el fons no sé pas qui és més nen! Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-29746741813202249242015-01-07T12:08:00.001+01:002015-01-07T12:15:27.240+01:00Fundació Mona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn5YCx0LR5mMwDOal-Hpx-LqW-NnTcrDA_RDqr-GQCGNeTZIK9H_Cm36Yr-j0Xb8Nram7hGmZjEfEmYwsCzq0udQRV9NR6t2w10NMbwQpUO2PyF3ojLkls8AfLOAKR5JVwqAERGLFhuZ_q/s1600/Animals+Chimpanzees_Pucker+Up!.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn5YCx0LR5mMwDOal-Hpx-LqW-NnTcrDA_RDqr-GQCGNeTZIK9H_Cm36Yr-j0Xb8Nram7hGmZjEfEmYwsCzq0udQRV9NR6t2w10NMbwQpUO2PyF3ojLkls8AfLOAKR5JVwqAERGLFhuZ_q/s1600/Animals+Chimpanzees_Pucker+Up!.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
Diumenge passat vam fer una sortida amb uns amics a la <a href="http://www.fundacionmona.org/ca/Fundacion/origenes.html">Fundació Mona</a>. En un principi la trobada no anava molt més enllà que passar un dia amb amics i anar a visitar un lloc que als adults ens despertava curiositat i segurament als nens els encantaria.<br />
<br />
La visita a la Fundació no ens va pas decebre i a mi en concret em va fer reflexionar molt. Per mi els micos són animalets simpàtics que acostumem a veure molt semblants a nosaltres. No he interactuat mai amb un ximpanzé però sempre m'han resultat animalons molt divertits. Quan veus documentals sobre micos fent moneries amb un èsser humà et cau la baba i penses que aquell animal està la mar de bé, content i feliç fent les seves moneries i cuidat per un humà.<br />
<br />
Doncs bé, a la <a href="http://www.fundacionmona.org/ca/Fundacion/origenes.html">Fundació Mona</a> ens van ensenyar un vídeo que em va fer esgarrifar. Gent que es compra micos per treure'n partit en circs, anuncis... i que una vegada ja no els necessiten els tanquen en gàbies on no poden moure's, on gairebé no veuen la llum del dia i ni tan sols les necessitats bàsiques d'higiene i alimentació estan cobertes. <br />
<br />
Segurament no tots els humans que adquireixen un mico el tracten d'aquesta manera tan deplorable però tot i així, és lícit tenir un animal salvatge a casa?<br />
Bé, potser aquesta reflexió no és tan difícil de fer i no cal anar a un centre de recuperació de primats per fer-la però si hi vas topes amb la realitat i això sensibilitza molt més.<br />
<br />
A <a href="http://www.fundacionmona.org/ca/Fundacion/origenes.html">Fundació Mona</a> vam descobrir la realitat de molts micos que no han tingut una vida massa digna i a més vam descobrir una gran associació on hi treballen persones que de manera totalment altruïsta dóna un dia a dia agradable a aquests animals.<br />
<br />
Els meus fills van conèixer els micos amb una visió molt diferent a la que poden treure del zoo (on no sé si tornaré més) o llocs on hem anat alguna vegada que altre...<br />
<br />
Ens ha agradat tant la tasca que duen a terme a la Fundació que hem decidit implicar-nos una miqueta apadrinant en <a href="http://www.fundacionmona.org/es/LosMonosdeMona/chimpances/toni">Toni</a> que és un ximpanzé que no ha tingut una vida massa fàcil. L'Andreu i en Biel són els padrins oficials així que estan pletòrics i nosaltres estem molt contents de poder posar el nostre granet de sorra.<br />
<br />
Hi ha gent que pot pensar que els diners ens surten per les orelles. Bé, no és així... Però penso que 10 euros al mes no són massa diners que es poden treure de moltes coses (quant gasta un fumador al mes?) i realment penso que val la pena. <br />
<br />Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-33176078380524704172015-01-02T09:33:00.001+01:002015-01-02T09:35:40.980+01:00Reis i... a mentir s'ha dit! <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhku28ZNMJsbHOCugd1IvHYozKaz1EcyVU2Jwqtv2FrUDJ4t2VdSo4EkkvKHix_0gnLIsX0RuHyf0GUnJh3i1DUEkInwKMGc9LQ_N8fGwhLjDaMGMbx7TUb30ydehku4L9hyYSgNZxUQTmP/s1600/10408909_10205213319563168_1152775075506402160_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhku28ZNMJsbHOCugd1IvHYozKaz1EcyVU2Jwqtv2FrUDJ4t2VdSo4EkkvKHix_0gnLIsX0RuHyf0GUnJh3i1DUEkInwKMGc9LQ_N8fGwhLjDaMGMbx7TUb30ydehku4L9hyYSgNZxUQTmP/s1600/10408909_10205213319563168_1152775075506402160_n.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<br />
Tinc la sort o la desgràcia de tenir un fill de sis anys molt molt trempat. Jo diria que de vegades massa i tot i això en molts moments provoca situacions amb les que havia pensat que em trobaria molt més endavant...<br />
<br />
Situem-nos, els papes fan tot el numeret per fer la carta als reis. "Oooh! Que vindran els reis, que si us heu portat bé portaran moltes cosetes, què demanareu?...". En Biel (el petit) salta d'alegria però l'Andreu ens mira amb aquella cara "d'això no em quadra" tan típica d'ell i mirant-me fixament em deixa anar un: "els reis sous vosaltres, oi?".<br />
<br />
Bé, aquesta pregunta no és nova, al meu petit angelet no li quadren ni els reis ni el tió des de P5 i us asseguro que convèncer el meu fill d'alguna cosa té la seva feina.<br />
<br />
Davant d'aquesta pregunta la mama (aquí la present) agafa aire i comença a deixar anar un rotllo... La màgia existeix, per què no hi creus?, t'han dit a escola aquesta barbaritat? A tot això tinc els dits creuats per ensortir-me i no acabi la màgia perquè no vull que sàpiga encara la veritat i perquè té un germà de quatre anys que viu en un núvol del qual no té cap ganes de baixar.<br />
<br />
Li donem la volta al tema per una banda i per una altre, passem per aquella fase de la mirada penetrant i la beneïda frase "mama, vull que em diguis la veritat" i al final la mama opta per no mullar-se així que:<br />
<br />
"Mira fill, la mama i el papa creuen en els reis i en el tió, en Biel també hi creu. Si tu no hi creus podem fer una prova aquest any. No donis de menjar al tió ni escriguis la carta i mirem què passa. Et sembla?"<br />
<br />
I per sort, va funcionar. No tinc massa clar si torna a creure, si en el fons volia creure o si ha pensat que no li interessa fer comprovacions de cap tipus quan hi ha regals de per mig. La qüestió és que ahir vam donar la carta als reis i tornant cap a casa era feliç. Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-43203966629568308942014-12-30T15:42:00.001+01:002014-12-30T15:49:35.314+01:00Fem balanç?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqaRDqZqeSDiqR8tsXAWRMOVOWNi49Dz4oS2wppa9T5ThY3_i2MBs3AXHQ9rIF4pFyv0Osa7uM5F5YKbraWLSm72mAI3E7-9E9FqjYWfO7wzd7lDm6npKcqn99RBz-LhbLLVd-RQd6oxko/s1600/balance.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqaRDqZqeSDiqR8tsXAWRMOVOWNi49Dz4oS2wppa9T5ThY3_i2MBs3AXHQ9rIF4pFyv0Osa7uM5F5YKbraWLSm72mAI3E7-9E9FqjYWfO7wzd7lDm6npKcqn99RBz-LhbLLVd-RQd6oxko/s1600/balance.jpg" height="210" width="320" /></a></div>
<br />
S'acosta el final de l'any i toca fer balanç... Aquest any podríem dir que és un any d'equilibri per a mi. No sé si és perquè em faig gran i començo a madurar de debò (aleluia) però tinc moments de pau que fa anys no hagués dit que tindria mai.<br />
<br />
Sóc una persona excessivament exigent, sobretot amb mi mateixa i per aquest motiu he patit molt a la vida. Tendeixo a posar-me el llistó molt alt en tot, i això junt amb el fet que sóc perfeccionista de mena, provoca un còctel que fa que la meva ment no sigui en mode off pràcticament mai. Doncs bé, aquest any he aconseguit tenir els meus propis moments "zen", moments per gaudir l'ara i no pensar en què he de fer de fer d'aquí una estona o demà o passat. Continuo sent previsora i perfeccionista però cada vegada accepto més que no tinc per què arribar a tot i que si m'equivoco no s'acaba pas el món. Les coses de vegades també poden rutllar sense mi perquè ningú és indispensable al cent per cent i entès això, la vida em resulta molt més senzilla en molts moments.<br />
<br />
Aquest any he après també a acceptar-me físicament. Sí, m'ha costat 35 anys fer-ho però crec que ha arribat el dia en que em miro i penso que no estic pas tan malament. Sempre he tingut tendència a estar grassoneta i això m'ha provocat complexes, angoixes, inseguretats... Sempre ha estat un handicap a la meva vida i m'ha fet sentir malament en moltes ocasions. No puc dir pas que m'agrada tot de mi perquè hi ha cosetes que canviaria però sí penso que no pots passar-te tota la vida lluïtant contra el que no ets. Una s'ha de mirar al mirall i aprendre a mirar les coses positives perquè només d'aquesta manera els propis ulls aprenen a veure't maca. Crec que he perdut molts anys de la meva vida mirant-me amb uns ulls massa crítics i negatius i ara estic disposada a buscar tot allò que m'agrada de mi i aprendre a veure'm fantàstica. No vull arribar a àvia i mirar fotos mentre penso que era maca i no em vaig saber treure partit així que m'estic esforçant en veure'm estupenda.<br />
<br />
Aquest any també em sento molt realitzada com a mare. Això ho he d'explicar bé perquè no sembli el que no és... A mi els bebès m'encanten i he gaudit els meus fills molt però ara em trobo molt més serena. Ells ja són grandets, "van més sols" i això fa que em senti més lliure. Els meus moments amb ells són ideals i compartim aspectes i estones que m'agraden molt i em fan sentir bé. Des de fa mesos que no sento el buit per no ser mare d'una nena. Des de fa mesos penso que la meva família es completa i això em fa sentir bé. Miro els meus dos noiets i em sento feliç perquè creixen sans i són dues criatures meravelloses. Penso que demanar més seria egoïsta per la meva part...<br />
<br />
Aquest any també estic aprenent coses de la meva professió. Ja he comentat que no m'agrada l'educació especial i que prefereixo la tutoria però he canviat el xip i m'ho estic agafant com un nou aprenentatge. He tingut la sort d'anar a parar a una escola de màxima complexitat i estic aprenent molt dels nens que hi ha a l'escola. Aprens que de vegades el que per tu no és res per aquestes criatures ho és tot i això també em fa sentir plena.<br />
<br />
Evidentment, a la meva vida no són tot flors però ningú té una vida perfecta i si algú la té deu estar ben avorrit així que mira, que em quedi com estic amb les coses bones i les dolentes i si el 2015 m'aporta grans coses com aquest ja estaré contenta.<br />
<br />
I ara em tocaria escriure els meus bons propòssits per l'any vinent però el cert és que no en tic massa... Bé, un podria ser no deixar morir el bloc i un altre... Centrar-me molt més en la meva pròpia felicitat i no tant en la dels altres. Que intentar que tothom estigui content amb una és molt complicat!<br />
<br />
Dit això, bon any a tothom! Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-1222464209187643492014-12-28T11:14:00.001+01:002014-12-28T11:17:03.863+01:00NadalSóc d'aquelles persones a les que li agrada el nadal. Hi ha molta gent que es posa trista o simplement rondina perquè ho troben una festa materialista. Bé, jo no sóc creient i també penso que s'incita molt al consum durant aquests dies però he de reconèixer que m'agrada.<br />
<br />
Imagino que el fet de tenir nens petits també fa molt. Els meus fills aquests dies estan molt emocionats. Els agrada tenir vacances i estar amb els papes, passejar veient els guarniments nadalencs i ja no parlem del tió i dels reis que esperen amb candeletes.<br />
<br />
També s'ha de dir que tinc un caràcter molt festiu. On hi hagi "jaleo" i alegria allà hi sóc jo i la veritat, m'agradaria que això continués sent així tota la vida així que BON NADAL!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKilIEhnfASy7zhK8A2mX-Kh0QUYq-S3fOypHpG4J7oT13lmgXRhrX_nblpn2j0ESYVd633eQmMtJQ7pPjFsP1zqjlbOEtHmIr0Niubjq-ogYJc2qzkffUSmJhU1yZSBVYYf1zY_djmdfB/s1600/10882352_10205137304662843_6233680747512485728_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKilIEhnfASy7zhK8A2mX-Kh0QUYq-S3fOypHpG4J7oT13lmgXRhrX_nblpn2j0ESYVd633eQmMtJQ7pPjFsP1zqjlbOEtHmIr0Niubjq-ogYJc2qzkffUSmJhU1yZSBVYYf1zY_djmdfB/s1600/10882352_10205137304662843_6233680747512485728_n.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<br />Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-61243887465911232832014-11-03T10:20:00.001+01:002014-11-03T10:20:18.352+01:00Castanyada i Halloween? És obvi que cada vegada estem important més costums yankies i el Halloween és una d'elles. Abans d'ahir a la tarda vam sortir a passejar i vam veure pel centre molts nens i nenes disfressats de monstres, zombies, vampirs... El cert és que em va cridar l'atenció perquè l'any passat no en vaig veure tants o potser és que no em vaig adonar... Bé, en qualsevol cas ens estem americanitzant.<br />
<br />
Jo la veritat és que encara m'estic resistint perquè tot i que m'encanten les coses de por, intento escombrar cap a casa i en això, sóc molt catalana. La castanyada és la castanyada.<br />
<br />
L'Andreu però sembla que ja no ho té tan clar, l'altre dia em va dir si podria sortir a fer "truco o trato" per les cases i la feina meva va ser per explicar-li que en primer lloc, no té l'edat i en segon lloc, aquí encara no hem arribat a aquests nivells. Vaja, em sorprendia si alguna persona tingués els caramels a punt per si apareix algun nen disfressat de monstre demanant dolços.<br />
<br />
La qüestió és que crec que l'any vinent ho deixaré tot una mica en mans dels meus fills. Si es volen disfressar de monstres que es disfressin, si volen posar alguna carbassa malèfica per casa doncs la posarem... Ara bé, vestis de zombie, vampir o Frankensteins farem panellets i torrarem castanyes. Serà una casta-ween!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOKF2-uSlyeScE3IXYk-gaFrb7s1mveBGBKjZeHce5vjuPEi0Qjvgen-uF02ugS1I7UHNlbh0uUZfoYNN-DHizjAKYU0CAIqdgniv-Ay9acJ1cp-9Y1fIGWON6LH-OLy_TE3Nhshno2L1q/s1600/10606510_10204756432021265_4125526080631327732_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOKF2-uSlyeScE3IXYk-gaFrb7s1mveBGBKjZeHce5vjuPEi0Qjvgen-uF02ugS1I7UHNlbh0uUZfoYNN-DHizjAKYU0CAIqdgniv-Ay9acJ1cp-9Y1fIGWON6LH-OLy_TE3Nhshno2L1q/s1600/10606510_10204756432021265_4125526080631327732_n.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<br />Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-72427410550375494712014-10-19T16:00:00.000+02:002014-10-19T16:00:40.633+02:00Barcelona...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi40wECl9nWshjKKDXdk55cMR-EEFWH7l387zxQm_IDPkpb8NU_mHjXhFtxH5JH3U5da5USJ9ZH6kIKQ4SDm4ddbm8Ms_b-5591Fkj4Kjd9JeqK87VYcyFeNyvWLX1pgPCt7-gHPlHBEcUQ/s1600/10665175_10205081099376376_3220080825330823360_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi40wECl9nWshjKKDXdk55cMR-EEFWH7l387zxQm_IDPkpb8NU_mHjXhFtxH5JH3U5da5USJ9ZH6kIKQ4SDm4ddbm8Ms_b-5591Fkj4Kjd9JeqK87VYcyFeNyvWLX1pgPCt7-gHPlHBEcUQ/s1600/10665175_10205081099376376_3220080825330823360_n.jpg" height="225" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi40wECl9nWshjKKDXdk55cMR-EEFWH7l387zxQm_IDPkpb8NU_mHjXhFtxH5JH3U5da5USJ9ZH6kIKQ4SDm4ddbm8Ms_b-5591Fkj4Kjd9JeqK87VYcyFeNyvWLX1pgPCt7-gHPlHBEcUQ/s1600/10665175_10205081099376376_3220080825330823360_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
De tant en tant m'agrada anar a passejar i viure Barcelona. Els seus carrers, respirar l'ambient... Tinc mig cor allà i necessito sentir que encara formo part d'ella.<br />
<br />
Ahir vaig anar amb la meva estimada amiga de Toledo. Feia tres anys que no ens veiem però tot continua igual. Continuem xerrant com si ens haguéssim vist el dia abans, com si no hi hagués distància ni temps per enmig.<br />
<br />
Ahir vaig sumar Barcelona i una bonica amistat. No es pot demanar més...Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-3995937827949335442014-09-27T14:19:00.002+02:002014-09-27T14:19:59.757+02:00Pilotes, pilotes i més pilotes! <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH8zKqvdNttv1ns6F4G22BINMKcO0gDZbvZt9b_-DGgHXjcY0uhtlfMS5CptoxUPYqBdr7nTzNmvy2Vw56pv3BpYLEIPM69mZWqDIb_75dbitFZvSqA1VQ22LxHK_ldDeqYqKspG2WOe9D/s1600/pelota-grande.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH8zKqvdNttv1ns6F4G22BINMKcO0gDZbvZt9b_-DGgHXjcY0uhtlfMS5CptoxUPYqBdr7nTzNmvy2Vw56pv3BpYLEIPM69mZWqDIb_75dbitFZvSqA1VQ22LxHK_ldDeqYqKspG2WOe9D/s1600/pelota-grande.jpg" height="286" width="320" /></a></div>
I entre pilotes "anda el juego". Els meus petits ja han començat la pre-temporada de futbol així que em toca llevar-me d'hora en cap de setmana per preparar la motxilla i sortir pitant cap al camp on toca. A passar calor a la grada i intentar animar tot el que puc els meus petits que corren darrera la pilota com si se'ls marxés l'ànima...<br />
<br />
Jo que sempre havia pensat que acabaria fent de mama d'una o dues nenes molt i molt cursis (com jo) i passaria els dies pentinant nines, buscant faldilles i pintant les ungles... Jo que em veia passant els caps de setmana mirant ballet o sincronitzada... Doncs res, toca pilota i gespa, molta gespa (tanta que ens l'enduem cap a casa a les mitgetes cada setmana).<br />
<br />
I bé, no és que fos el somni de la meva vida però he de dir que té fins i tot la seva gràcia. Vas a veure el partit i mentre animes tot el que pots també xerres amb un i un altre i comparteixes aquelles estones que necessito tant. Aquelles estones de riures i de xerrera sobre el teu dia dia o sobre qualsevol tonteria dels nens. Vaja, que podríem dir que m'ho passo bé i tot. Qui m'ho havia de dir? Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-39832410870402804622014-09-05T16:33:00.000+02:002014-09-05T16:39:16.709+02:00Karma?El curs passat va ser dur.... molt dur! No tinc ganes de recordar massa cosa perquè encara se'm posa mal cos. Només diré que és molt complicat fer front a segons quin tipus de persones i més si tenen un càrrec. Per ser justos però he de reconèixer que no tot va ser negatiu; allà on vas trobes sempre gent meravellosa i per sort, també la vaig trobar. Tot i així no volia tornar-hi mai més ni allà ni a cap centre que se li assemblés.<br />
<br />
Aquest curs només demanava anar a parar a algun lloc que no fos així i sembla que el karma comença a compensar-me. Van arribar els nomenaments i de nou recuperava un interinatge; torno a tenir plaça des de l'1 de setembre fins el 31 d'agost i per fi torno a fer la jornada completa. El millor? Anar a parar un centre de Granollers, a 10 minuts de casa.<br />
<br />
No tinc cap tutoria que és el que realment m'agrada però tant se val. Estic feliç amb aquest nomenament i d'entrada sembla que aquí les persones que tenen un càrrec són molt conscients que l'escola pública és de tots! Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-28410361358844850262014-08-15T12:02:00.001+02:002014-08-15T12:02:38.964+02:00Van i venen...Doncs sí, m'ha costat assimilar-ho però per fi porto bé això de que les amistats simplement "van i venen"...<br />
<br />
Sempre m'ha costat molt això de "perdre" gent, de veure com algú s'allunya de la teva vida o posar el punt i final. De vegades, fins i tot, he allargat relacions que estaven condemnades a morir només pel simple fet que no m'agrada dir adéu.<br />
<br />
Ara començo a entendre però que aquests "adéu" no són sempre definitius perquè la vida dóna moltes voltes i seria estúpid pensar que no ens podem tornar a trobar a aquella persona de nou en el nostre camí. És més, no sabem mai si aquella persona a la que li diem adéu en un moment determinat no pot ser una persona imprescindible en un futur.<br />
<br />
He aprés a no fer-me tantes preguntes i a no guardar rancor per res. Si una persona s'allunya de tu potser és que tu també t'havies allunyat d'ella sense adonar-te'n o, simplement, era el moment de separar els camins qui sap si per sempre o fins aviat. <br />
<br />
També he aprés a dir "hola" amb els braços ben oberts. A donar oportunitats a gent amb la que mai hagués pensat que tindria una relació, a tolerar més a les persones que m'envolten i a gaudir també dels seus defectes. Si jo no sóc perfecta perquè ho haurien de ser els altres?<br />
<br />
M'ha costat però ara entenc perfectament que les amistats van i venen i això ja no em fa mal. Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-25791715927888063982014-08-03T22:42:00.001+02:002014-08-03T22:46:25.970+02:00La vida...Tot sovint escolto que la vida és com un cicle que comença i acaba ben bé de la mateixa manera, que anem a morir pràcticament igual d'indefensos que hem viscut però aquestes paraules sembla que sempre queden lluny, molt lluny...<br />
<br />
El meu avi té demència senil i està molt avançada. Ja fa temps que veiem que no és el mateix i a mi cada vegada em costa més mirar-lo sense sentir ganes de plorar. No el reconec i se'm fa molt i molt dur no veure el que era quan el miro.<br />
<br />
No fa molt no volia tallar-se les ungles (quantes vegades no m'hauré barallat jo amb els meus fills perquè tampoc volien) i vaig haver d'anar jo i de manera suau dir-li: "va iaio, ja te les tallo jo" i aleshores es va deixar. Jo, allà, tallant-li les ungles a l'home que tantes i tantes vegades m'ha vingut a buscar a escola, m'ha portat a regar al seu hort, m'ha explicat coses de quan treballava, m'ha preparat el sofà llit a casa seva perquè pogués dormir...<br />
<br />
Ara entenc això de que la vida és com un cicle i malauradament ho estic entenent perquè ho veig reflectit en els meus grans.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2QEt-rOMcpITyrPxlPkfc4Y8zm9bwzh_0R6xrXouARQYXt0-VS6QG2YfwUTVWjf3GOJIy0SuJJVRHgxy3OzhE54eDA6zFtO73lvNbFkOYquy9995gG3GTtYNoRLvWk2Qn0HwfQGm38Zx8/s1600/10590657_10204047388055609_1362614774218245496_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2QEt-rOMcpITyrPxlPkfc4Y8zm9bwzh_0R6xrXouARQYXt0-VS6QG2YfwUTVWjf3GOJIy0SuJJVRHgxy3OzhE54eDA6zFtO73lvNbFkOYquy9995gG3GTtYNoRLvWk2Qn0HwfQGm38Zx8/s1600/10590657_10204047388055609_1362614774218245496_n.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<br />Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-4656478523089294802014-07-10T13:07:00.003+02:002014-07-10T13:08:16.596+02:00En Biel i els colors<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQnDtJRtVhUiRAPxDtnN0mGCvptDQJB7kD_Sh1mU0c8Urd_p84ypnPSa8pBZDmO9QOG8hQtWYpHG_NbXFvSzmQoKL-6vag0R2OkLhuvMDfUWUcxWDYVKM2iw6XSbqlOml0x-d9wODwBjnY/s1600/color.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQnDtJRtVhUiRAPxDtnN0mGCvptDQJB7kD_Sh1mU0c8Urd_p84ypnPSa8pBZDmO9QOG8hQtWYpHG_NbXFvSzmQoKL-6vag0R2OkLhuvMDfUWUcxWDYVKM2iw6XSbqlOml0x-d9wODwBjnY/s1600/color.jpg" height="173" width="320" /></a></div>
<br />
Ja fa temps que ens adonem des de casa que alguna cosa passa amb l'aprenentatge dels colors. En Biel no és capaç de posar-li nom als colors primaris i estem una mica amoïnats.<br />
<br />
Primer pensàvem que era una cosa madurativa, després vam pensar que era cosa de memòria, ara ja hem passat a pensar que potser hi ha un problema d'associació o, fins i tot, de daltonisme. En qualsevol cas no ens queda una altra opció que esperar... <br />
<br />
Hem d'esperar perquè és petit i perquè les proves de daltonisme no es poden passar fins que són una mica més grandets i reconeixen bé les llestres i els nombres més enllà de les unitats. Hem d'esperar perquè tot just ha acabat p3 i tot i que veiem (tant la mestra com nosaltres) que alguna cosa passa encara és d'hora per fer qualsevol tipus de diagnòstic.<br />
<br />
La resta d'aprenentatges va bé. En Biel ja sap escriure el seu nom, segons la mestra reconeix el dels companys, juga al memory amb certa facilitat, compta elements... Vaja, el que toca per la seva edat. És un nen eixerit, simpàtic, rialler i que aprèn ràpid (de vegades massa i tot). <br />
<br />
Jo no faig més que repetir-me que no passa res. Que passi el que passi tindrà el nostre suport pel que calgui, que l'ajudarem, que estarà treballat però tot i així pateixo. No vull buscar massa informació sobre res, no vull capficar-me ni transmetre-li a ell cap tipus d'angoixa així que juguem amb els colors d'una manera molt subtil i sempre que a ell li ve de gust. Intentem fer-ho sempre des de la calma però és molt complicat ja que vulgui o no estic angoixada. Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-25869794042037515102014-07-03T12:38:00.002+02:002014-07-03T12:38:50.405+02:00InjustíciesA l'escola dels meus fills hi ha molts canvis... Hi ha una un canvi de director, una intervenció per part d'Ensenyament, mestres que marxen, mestres que venen... Vaja, un bon embolic. <br />
<br />
Hauria de dedicar molta estona per explicar la versió oficial i encara molta més estona per dir la meva però no ho faré, no vull tornar a donar voltes i voltes sobre una cosa que al final ens porta al mateix lloc.<br />
<br />
Estic contenta amb la intervenció, em sembla bé que si hi ha dubtes sobre la funcionalitat de l'escola es faci una observació des de dalt. Em sembla bé que es vetlli perquè tot rutlli i perquè els nens assoleixin els objectius. Ara bé, som adults i no ens agrada que ens prenguin per babaus.<br />
<br />
Les causes de la intervenció que ens han donat segurament són reals però al darrera hi ha molta més cosa que alguns sabem a mitges, d'altres coneixen plenament i la resta desconeixen. Una cosa està ben clara però, hi ha una persona que ha sortit perquè els mestres (en els que les famílies confiem plenament) consideraven que no feia bé la seva tasca. Una persona que ha sortit del seu càrrec emportant-se persones per davant i que ha jugat a l'efecte dominó i és que ha llençat a terra fitxes sabent que moltes altres caurien al darrera.<br />
<br />
Personalment estic molt dolguda i trista. A l'escola dels nens hi ha mestres molt vàlids que compleixen la seva tasca i no només la compleixen sinó que fan gaudir els nens aprenent. Persones vàlides que han estat pels nostres fills, els han ensenyat i han defensat un projecte que no és fàcil.<br />
<br />
Sempre dic que els mestres dediquem moltes més hores de les que la gent es pensa per complir la nostra tasca però en una comunitat d'aprenentatge això encara és més necessari. <br />
<br />
Aquest curs trobaré a faltar les mestres que han treballat tant pels meus fills. Tot plegat em sembla una injustícia perquè l'escola no serà el mateix sense aquestes persones. Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-91068390994011761292014-06-28T23:57:00.002+02:002014-06-28T23:59:03.240+02:00No vull casal! Aquest any l'Andreu ho ha tingut molt clar, no ha volgut anar a casal. L'estiu passat va anar a un campus de bàsquet i tot i que s'ho va passar bé, van haver dies en que es resistia a anar-hi. Recordo que no portava massa bé el fet que el deixés i marxés amb en Biel, penso que creia que em quedava amb el seu germà i amb ell no i això no el feia sentir bé. Cal dir que això no era més que una creença perquè ell anava a casal però en Biel anava encara a l'escola bressol i després de deixar-los jo em dedicava a fer cursets d'estiu.<br />
<br />
Aquest any però jo tampoc tinc massa ganes de curset perquè tinc ganes de descansar, d'improvisar, de relaxar-me, de fer coses que realment em vinguin de gust... Tinc ganes de gaudir l'estiu!<br />
<br />
Pels nens, passar-ho bé a l'estiu és ben senzill. En el meu cas només demanen que els hi donem tota l'atenció que no els hi podem donar al llarg del curs, que les tardes siguin llargues, que sopem plegats de tant en tant al sofà mal asseguts, que els hi comprem algun gelat, que dinem en alguna terrasseta... Ells no volen grans viatges ni grans plans, són de conformar ben fàcil i per això ja han començat a gaudir!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizyEcCNy2C-cgHkZ2ISyvT3q8jKP3j_uvVoXDCCQQAXqCyj9DnDAMKA0zkoZvfrPv0UeAVVw0-F9PPrgOKx-W3IIMQ-Wc5rmXogmdgocPSqI-wZv1w-6T891tXEn5UYZmTQ6W0AXifmcYe/s1600/10492345_10203769514868953_4420976595739579345_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizyEcCNy2C-cgHkZ2ISyvT3q8jKP3j_uvVoXDCCQQAXqCyj9DnDAMKA0zkoZvfrPv0UeAVVw0-F9PPrgOKx-W3IIMQ-Wc5rmXogmdgocPSqI-wZv1w-6T891tXEn5UYZmTQ6W0AXifmcYe/s1600/10492345_10203769514868953_4420976595739579345_n.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiula60ewsxgmKBZMgZeWdhyphenhyphenb2BrRAbyABw8mbQn5yMRcEkm7YWxa-M-WnwIYjZ-u6gZxFrxT7BzQgAxBd9d90SK23AxGTVColzFumGgSAaAVd0CB5w7NFHLjC1WbCcfV2pcPPLxXyreaYv/s1600/10489646_10203769542549645_7624535315489534262_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiula60ewsxgmKBZMgZeWdhyphenhyphenb2BrRAbyABw8mbQn5yMRcEkm7YWxa-M-WnwIYjZ-u6gZxFrxT7BzQgAxBd9d90SK23AxGTVColzFumGgSAaAVd0CB5w7NFHLjC1WbCcfV2pcPPLxXyreaYv/s1600/10489646_10203769542549645_7624535315489534262_n.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-54490485487011287912014-05-25T10:19:00.000+02:002014-05-25T10:19:10.732+02:00Ensumo vacances...Començo a olorar-les i estic molt contenta. Ha estat (m'agrada parlar ja en passat) un curs molt dur per vàries raons i hi ha hagut moments en que tot se m'ha fet molt i molt feixuc.<br />
<br />
Ara però miro enrere i puc dir que em sento orgullosa de la feina feta. Sort de les companyes que m'han facilitat el curs i que han estat allà quan he necessitat desfogar-me. Sort que existeix aquesta pinya que des del despatx no agrada però que és tan i tan important durant el dia a dia. Sort que allà on et toca sempre hi ha bones persones disposades a acollir-te i tractar-te bé. Sort que els nens són tan i tan agraïts i que tinc una feina que compensa tant... Sort de moltes coses que he trobat de setembre cap a aquí... <br />
<br />
Ara toca fer de nou la llista de destinacions per l'any vinent i el cert és que em sento molt absurda fent-la quan segurament fins el setembre no sabré res però arriba l'estiu i no vull estar agafada per la incertesa. Simplement la vull deixar en un raconet, sé que és una malcarada i de tant en tant sortirà per fer-se notar però estic disposada a tornar-la al seu racó immediatament. No em tirarà les vacances per terra no, aquesta vegada ja la conec més i no la deixaré. <br />
<br />
Tinc ganes que arribi l'estiu per estar amb els meus. Aquest any no hi haurà cap viatge important ja que els plans se'ns han girat però sí que hi ha la il·lusió d'estar junts i gaudir-ho al màxim. Aquest estiu necessito més que mai desconnectar i sé que ho faré! Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-27711451114729040842014-05-04T21:47:00.000+02:002014-05-04T21:47:24.944+02:00Mandrosa...Estic mandrosa des de fa molt... Tinc mandra d'escriure, de llegir... De vegades m'hi passo (no ho puc evitar) però aviat marxo amb algunes idees però sense ganes.<br />
<br />
A veure si la primavera m'anima. Bé, ens anima perquè ja no és el mateix. Hi falta gent!Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-23615077971569773922014-04-12T21:01:00.000+02:002014-04-12T21:01:36.945+02:00Moments de tot...Fins i tot de felicitat absoluta!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeoIXLXtbzm47V-iMNC8Ns_HFST2D2XQUXdpQ4ad2mMCW43MwMnb4N5u3PEXK8ONq450kYAG25Ahj4Avn37HoUHMgghmrILOvRvhbuvH6DUy-xFzQUUh033PCveTqN51X2K_2CiI2ng8j_/s1600/1514618_10203274448812611_6064926505082982649_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeoIXLXtbzm47V-iMNC8Ns_HFST2D2XQUXdpQ4ad2mMCW43MwMnb4N5u3PEXK8ONq450kYAG25Ahj4Avn37HoUHMgghmrILOvRvhbuvH6DUy-xFzQUUh033PCveTqN51X2K_2CiI2ng8j_/s1600/1514618_10203274448812611_6064926505082982649_n.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7652396396238752407.post-37743716319108432982014-04-10T21:47:00.002+02:002014-04-10T21:47:33.675+02:00I avui...Jo: T carinyo, vine...<br />
<br />
T: Esther, cada vez que me dices cariño pienso que algo no va bien.<br />
<br />
Tremendos! I això que només està a segon. La T promet i molt; sí senyor. Estherhttp://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com0