Avui anem a sopar fora en Jordi i jo que ja tocava!El sopar és el regalet que li faig pel seu sant. Bé, també li vaig fer un llibre però no conta massa perquè el llibre ja es fa per tradició.
Aquest any estem de crisi i no em puc permetre fer-li un regal molt més gran però crec que en aquesta ocasió no podria haver triat un obsequi millor. Fa molts i molts mesos (per no dir la paraula any que sona més gros) que no sortim a sopar els dos sols i la veritat és que en tinc ganes. Abans de tenir l'Andreu era una cosa habitual que anéssim de tant en tant a sopar i després al cine o a voltar però ara ha deixat de ser una cosa habitual per passar a ser una cosa especial i que voleu que us digui? potser això és el que em fa que ara valori més una cosa tan senzilla com anar a sopar amb el meu marit.
Encara no hem decidit on sopem però crec que és el menys important! Segur que avui serà una nit especial (tot i que no ho direm massa alt que ja se sap que sempre hi ha Murphy per aquí rondant!).
