dimecres, 23 de desembre de 2009

Nadal

Ja tenim aqui de nou el nadal i jo ja torno a rebre'l molt contenta. Per aquestes dates sempre estic molt alegre i em costa comprendre a la gent que no ho està. Suposo que el fet que no em falti ningú important doncs també ajuda a que aquesta felicitat estigui present.

M'agrada decorar la casa, veure els carrers adornats, m'agrada veure torrons a les botigues, la loteria... bé, tot el que es fa i és típic per nadal.

L'any passat aquestes dates ja van ser molt especials perquè era el primer nadal de l'Andreu i per mi això era realment emocionant però he de reconèixer que aquest any encara estic més contenta i emocionada perquè el meu petit és una mica més gran i se n'adona de moltes coses que el fan somriure i a mi disfrutar. Li dóna menjar al tió (bé, demana el menjar per al tió però se l'acaba menjant ell), m'ha ajudat a decorar la casa, em canta (a la seva manera) les cançons que ha aprés a la guarderia...

Aquest any es presenten unes festes divertides i un tió i reis veritablement emocionants!

Bones festes i feliç any!

diumenge, 6 de desembre de 2009

Bon rotllo

Ahir vam anar a la Fira de torrons de Llinars. Vam anar en Jordi, l'Andreu i jo amb la M, el seu marit i els nens, la R i, finalment, va venir la B. Ahir ho vam passar d'allò més bé i quan ja veniem cap a casa en cotxe pensava en la sort que he tingut amb la destinació d'aquest any!

L'escola té algunes coses que no m'agraden (trobar un lloc perfecte és pràcticament impossible) però pel que fa a les companyes estic tan contenta que si em diguéssin que em puc quedar aqui per sempre m'hi quedava. Durant el dia a les mestres ens passen moltes coses que ens fan estar nervioses o decaigudes o enfadades... i la veritat és que és un luxe poder trobar unes companyes que en qualsevol moment del dia et fan treure un somriure o fan que els problemes de l'aula quedin allà aparcats encara que sigui per uns minuts.

La cosa encara és millor quan a més pots quedar amb elles fora d'horari escolar per posar notes i anar fent parades per riure una estona, per sopar i després anar a prendre algo a un pub (lloc on feia segles que no entrava) o quedar per anar a veure una fira i després sopar un entrepà.

És ben cert que la vida sempre et dóna "una de cal y una de arena" i crec que aquest any m'està compensant per lo molt malament que ho vaig arribar a passar amb la destinació de l'any passat.