dissabte, 26 de juny del 2010

Grossa

Porto uns dies amb alguns problemes d'autoestima i és que em veig molt molt grossa.

Aquest embaràs el vaig començar amb cinc quilos més que l'embaràs de l'Andreu i la veritat és que això es nota. Ara mateix porto set quilos agafats i potser no són tants però em veig horrible. La panxeta evidentment m'agrada però és que m'he eixamplat sobremanera. Les cuixes les tinc molt més grosses i amb cel·lulitis, el cul el veig enorme... Vaja q no és que pensi que prenyada estic maquíssima.

Ja sé que podria fer dieta per no veure'm així però em fa molta ràbia haver de fer règim quan ja em passo tota la vida mirant-me i fent dietes i històries per no agafar massa pes. També a l'embaràs m'he de sacrificar?

Res, tinc molt clar que en quant acabi la quarentena m'hauré de posar mans a l'obra per tornar al pes que vaig aconseguir l'estiu passat per tornar a veure'm mig bé però ja és tris que ni embarassada em pugui veure bé físicament.

dimarts, 15 de juny del 2010

Moments "Marihuana"

Fa uns minuts he tingut un "moment Marihuana". El "moment Marihuana" és aquell en el que podries estar perfectament amb un "piti" o amb una bona sangria a les mans i fent-te preguntes al més pur estil filosòfic com "d'on venim?" o "On anem?".

Ara mateix no arribo a aquest nivell perquè evidentment el "piti" ni el tinc ni el tindré a les mans ni la sangria em regarà la gola almenys fins d'aquí uns mesos però he recordat ja fa anys un dia a casa de la V (que se'n deu haver fet d'ella?) on la S ens va donar una classe de física quàntica que era per al·lucinar de debò. No vaig entendre res la veritat però riure vam riure una estona. Quins temps aquells...

Bé, al què anava. Fa uns minuts he tingut un "moment Marihuana" però és que últimament en tinc molts d'aquests moments. Veig la gent i no entenc la majoria de les coses q fa i penso "ostres que rara és" i clar, després de pensar això de tanta gent arriba el punt en que em pregunto "no seré jo la rara?". Observo molta gent que m'envolta i veig molta despreocupació o desinterès i penso "que poc donen!" però en realitat no serà que jo demano massa? Tinc moltes i moltes preguntes al cap i la veritat és q no se si espero que tinguin resposta perquè si la tinguessin potser em decebria de mi mateixa.

Sigui com sigui espero seguir tenint "moments Marihuana" com ara mateix en el que em pregunto "per què semblava q la V entenia l'explicació i jo no vaig pillar res?"

Ara que rellegeixo veig que tot aquest post és una paranoia però insisteixo en que no hi ha ni "piti" ni sangria perquè, de moment, en Biel és abstemi!