dilluns, 30 de maig del 2011

Fins el monyo de la Shakira!

Avui a la feina hem fet una mica de marujes i hem estat parlant de la Shakira i la seva relació amb el Piqué i dius: "val la pena un post?" Doncs potser no però mira, em ve de gust parlar sobre això.

Una companya explicava que ahir va anar al concert i va ser una sobredosi d'empalagament exagerat. Per començar el concert va trigar una hora i mitja més a començar perquè clar, havien d'arribar els jugadors del Barça. I em pregunto: cal? Perquè imagino que entre el públic de la Shakira també hi haurà gent de l'Espanyol o d'altres equips que hauran pagat una pasta per empassar-se una celebració que potser els hi fa ràbia i tot.

Després es veu que tots els jugadors van pujar a l'escenari i van ballar i ballar amb ella fins que el seu senyor noviet la va abraçar i van ballar junts una estoneta. Oooooh! estic per dur demà al Jordi a la feina i mentre dono classe se'm pot enganxar a l'esquena i anar fent-me massatgets o potser algun petonet, no? Si la Shakira pot dur el novio a la feina jo també, oi?

Vaja que més que un concert de la Shakira va ser una nit culé i què voleu que us digui? Jo sóc molt culé però ja començo a estar una mica fins el monyo de la senyoreta en qüestió. Estic cansada que ara a totes les celebracions del Barça s'escolti la cançoneta de marres perquè a mi aquesta noia no em diu res des que sóc incapaç d'entendre el que diu mentre canta.

No entenc perquè als culés ens fan empassar Shakira per aquí i Shakira per allà ni perquè als fans de la Shakira se'ls fa patir la ressaca d'un partit que potser ni tan sols els importa.

Pues eso, que estic fins el monyo de la Shakira!

divendres, 27 de maig del 2011

Jocs de trapelles!

La "notícia" del dia és que avui l'Andreu i en Biel no han fet migdiada a l'escola bressol perquè han estat jugant.

Quan m'ho ha explicat en Jordi per telèfon he hagut d'intentar que els litres de baba que em queien no deixessin xop el telèfon i és que això és el que fa que cada dia em senti més i més orgullosa d'haver pres la decisió de ser mare de dues criatures.

Imagino que a la mestra de l'escola bressol no li haurà fet tanta gràcia veure com l'Andreu tirava cap a ell el bressol d'en Biel i com reien una i una altra vegada mirant-se un a l'altre sense que cap dels dos dormís i segurament fent la guitza als altres nens que hi havia a l'habitació però a mi aquestes coses m'omplen i m'emocionen.

En Biel encara és molt petit però té devoció pel seu germà. El busca amb la mirada, li canvia la cara quan el veu, li riu tot el que fa i se'l veu ben feliç quan el té al davant i l'Andreu ja m'ha dit alguna vegada que altra que li agrada molt el seu germà, que és molt guapo i que l'estima molt.

Aquests moments sens dubte són els que apareixen per demostrar-me que cada dia tinc motius per ser molt i molt feliç.

dijous, 26 de maig del 2011

De nou premi!

Allà anem... Ah! Gràcies per donar-me'l Ester.

1. Tics i gestos que et treuen de polleguera.

No puc suportar la gent que et va fent copets mentre et parla. Em posa molt nerviosa!

2. Confessa: Quin era el teu sobrenom a l'escola/institut? Quin és el sobrenom més cruel que has posat mai?

Uf doncs tenint en compte que el meu cognom és "Chiquillo" ja us podeu imaginar que he sigut la "Chiqui", la "Chiquilín" i mil variants més d'aquesta paraula tan maca. Jo sobrenoms no recordo haver posat... Ara que potser la memòria em falla, eh¿? Jajaja!

3. Quan eres petita què volies ser de gran?

Vaig tenir una època en la que volia ser infermera i una altra en la que volia ser mestra. Lo d'infermeria ja vaig veure que no era lo meu quan vaig fer l'auxiliar de clínica i finalment doncs he aconseguit ser mestra.

4. Paraulota de capçalera...

És que en dic moltes! I intento evitar-ho, eh¿? però parlo fatal snif snif!

5. Peça de roba/modelet que tens/has tingut i no et posaries ni morta.

Homeee doncs la roba de los 90 jajaja! Quan veig fotos m'horroritzo!

6. Què et toca les pilotes de la teva parella per molt que l'estimis?

La seva "poca sang". És tranquil, tranquil, tranquil però tranquil i tot i que no ho suporto reconec que de vegades m'equilibra perquè jo sóc un nervi. D'entrada però em posa molt nerviosa que sigui tan relaxat per tot!

7. Quin és el regal més cutre que t'han fet o que has fet?

El que he fet doncs suposo que hauria de dir-ho la persona a la que li va tocar perquè no en tinc consciència. El que m'han fet a mi... Cutre no però que no m'agradi gens doncs plantes! I tinc una persona a la família política que no fa altre cosa que endinyar-me-les per cumples o per sants o per quan sigui tot i que li insisteixo en que se'm moren perquè no m'agraden!


diumenge, 22 de maig del 2011

Doncs ja he tornat...

Sí, sí, dimarts passat ja vaig tornar a la feina i no ha estat pas tan traumàtic com pensava que podria ser.

He de dir que el primer dia vaig patir molt pel Biel perquè es quedava a l'escola bressol tan peque pobret, tan indefens que no s'havia quedat mai amb ningú que no fos jo, tan madrero... I resulta que el tio es va quedar content i feliç com si portés des que va néixer allà així que el segon dia aquest neguit ja havia desaparegut totalment.

Pel que fa a la destinació doncs vaig tenir molta sort perquè vaig anar a petar a una escola aquí al costat, a Cardedeu! I a més a un tir de pedra en baixar del tren així que perfecte. Tothom m'ha tractat molt bé els dies que he estat allà i m'ho han posat fàcil així que aquesta part també ha estat positiva (no sempre trobes gent amable).

He comprovat que no he perdut la pràctica jeje! Encara sé pegar bronques amb la mateixa energia de sempre (bé, i altres coses també, eh¿?) i em continua fascinant la meva feina.

Vaja que la majoria de coses han estat positives!

La part negativa? que divendres va acabar la substitució i demà em toca patir de nou per saber on m'envien però és que això pel que veig va per llarg i encara gràcies si tenim feina!

Bueno i per descomptat l'esgotament. Aquesta setmana he notat moltíssim el fet d'anar a munt i avall. Vaig molt més cansada i tinc unes ganes de dormir que no són normals però em temo que aquí tampoc hi ha massa cosa a fer així que ens encomanarem a Santa Jalea i a córrer.

dissabte, 21 de maig del 2011

Premi!

La noe m'ha atorgat un premi així que aquí estic per a recollir-lo i respondre. Moltes gràcies maca!

1. Si poguessis triar amb qui sortir amb qui ho faries? Amb la teva parella/marit/novio/xurri/amb les amigues...?

I l'opció de Miguel Bosé on és? Jejeje! Doncs amb el meu marit! Ara sortim molt de tant en tant i la veritat és que ho trobo a faltar snif snif.

2. Vinga va, explica un secret, alguna cosa que ningú sàpiga o molt poca gent, ok?

Homeeeeeeeeeeeee, quina porqueria de secret seria si ara ho expliqués aquí davant de tothom?

3. Alguna vegada t'has penedit d'alguna cosa? Digues de què i per què?

Moltes vegades em penedeixo de dir el que em passa pel cap sense pensar-ho massa abans perquè puc arribar a ser molt brusca però estic aprenent a ser més diplomàtica, eh? Passa que no sé si em surt massa bé perquè ara em callo coses i em "reconcomen" per dins. Ains...

4. Què és el més fastigós que t'has menjat?

Doncs ara no hi caic la veritat... És que m'agrada gairebé tot el menjar. Así estoy!

5. Tens enveja o no en gastes d'això? I si és que sí... De què i per què?

Em fan molta enveja les actrius o models aquestes que surten a la tele després de parir i surten estupendes i amb un cos d'infart. Quina ràbia que fan! A banda d'això no em considero una persona envejosa.

6. Tens o has tingut algun vici del que no et sentis gens orgullosa?

Em mossego les ungles :-( Bé, no les mossego, les devoro! És horrible i hi ha temporades que aconsegueixo deixar-ho i em faig la manicura i porto les ungles precioses però sempre acabo tornant a caure. Fatal!

7. Alguna vegada t'has emborratxat, arribat a casa, posat el pijama i ficat al llit sense saber com?

Home, reconec que algunes vegades li he donat a la sangria (sobretot en mi época joven jeje) però tant com per no saber com havia arribat a casa no.


Ara hauria d'enviar el premi però com sempre deixaré que ho faci qui vulgui. Animeu-vos!

dimecres, 18 de maig del 2011

Meme de cine

Avui ens retrobem amb els memes. Mira que feia temps que no en feia un... Va por ti Mirashka!

1. Quina és l'última pel·lícula que has vist al cine?

En color? Buf! Fa segles que no anem al cine però juraria que l'última va ser "Origen" que, per cert, em va agradar molt.

2. Quina és l'última pel·lícula que has vist a casa?

Doncs diria que va ser una de les últimes de "Saw" (m'he perdut en els números perquè n'hi ha un munt).

3. Quina és la teva pel·lícula preferida?

"Entrevista con el vampiro". M'encanta! L'he vist un milió de vegades i no em canso. Això sí que és saber dur un llibre al cinema i la resta tonteríes.

4. Hi ha alguna pel·lícula que esperis amb ànsia?

Pues va a ser que no. Quan no tenia els petits sí que anava seguint les cartelleres i anava esperant les estrenes però ara estic totalment desconnectada del món del cinema. A veure si quan em jubili...

5. Quina saga de pel·lícules t'agrada més?

La veritat és que no hi ha cap per la que perdi el cap però "El senyor dels anells" em va agradar, "Indiana Jones" també m'agrada bastant, de les últimes que han sortit en salvaria "Saw"... No sé, hi ha unes quantes que m'agraden però no sóc "friki" de cap.

6. Escriu algunes pel·lícules que tinguis a casa.

"Entrevista con el vampiro" per descomptat! Una que m'agrada molt "Las amistades peligrosas" (no em puc resistir a John Malkovich i en aquesta peli està genial), "Algo pasa con Mery" que em va semblar molt divertida, "Amelie" que li encanta al Jordi així com "Pesadilla antes de Navidad" i unes quantes més... Ah i també endreçades per ordre alfabètic je je je!

7. Quina pel·lícula t'agrada més de les que tens a casa?

Ja l'he dit un parell de vegades...

8. Quina pel·lícula t'ha decebut?

Ostres, costa de recordar una en concret. Normalment em deceben les que tenen un final fluix. A mi això de que una pel·lícula t'ha de compensar per l'estona que has passat mirant-la encara que no t'agradi el final no m'acaba de convèncer. Si no hi ha un bon final res de res! Uf, ara m'ha vingut al cap "¿Conoces a Joe Black?" que per a mi va ser horrible o "La memoria de los muertos" que havia de començar quan acabava perquè no va passar absolutament res.

9. Si poguessis triar una pel·lícula per fer un remake, quina seria?

Segurament cap. Molts pocs remakes m'han agradat.

10. Què t'agrada de les pel·lícules?

Que em facin pensar! M'agraden aquelles que et deixen rumiant i rumiant una vegada han acabat i les que em fan passar por (sóc d'emocions fortes).

Ara he de passar aquest meme a quatre persones però prefereixo no fer-ho i que ho faci qui s'animi. Jo animo a totes les noies que llegeixo i que em llegeixen perquè es passa una bona estona i perquè aquestes cosetes sempre ajuden a que ens coneguem més.

dilluns, 16 de maig del 2011

Entrant en el "cole de nens grans"

Dissabte al matí vam anar a una reunió que van fer a l'escola "de nens grans" on anirà l'Andreu el proper curs. A la reunió li van posar el nom de "plenari" i en ella es pretenia fer que pares que ja hi són i pares nouvinguts fessin una pressa de contacte. A més també es volia ensenyar una mica el funcionament de l'escola i què millor que fer que pares que ja "viuen" l'escola en el seu dia a dia ens ho ensenyin als que aterrarem al setembre?

La veritat és que vaig sortir encantada i amb la sensació d'haver aconseguit just el que volia. L'escola no és una escola com les de sempre sinó una comunitat educativa i per tant es basa en la cooperació de tots els membres de la comunitat (pares, mestres, alumnes, persones alienes a l'escola però amb ganes d'aportar alguna cosa...). És un lloc on tothom ensenya i tothom aprèn.

M'agrada molt pensar que el meu fill anirà a una escola així perquè crec que a més de treure uns resultats acadèmics els nens han d'aprendre a ser persones, a tenir uns valors, uns recursos i tota una sèrie de coses que crec pot aprendre en aquesta escola si sap aprofitar la seva oportunitat.

A més els pares som molt importants durant tot el procés d'aprenentatge i això ja no m'agrada sinó que m'encanta. Estic molt contenta de poder "donar la mà" al meu fill en tot moment i poder participar del seu recorregut per l'escolaritat.

Estic simplement feliç!

dissabte, 14 de maig del 2011

dimecres, 11 de maig del 2011

Papers entregats

Avui ha anat en Jordi a dur els papers amb els que sol·licito la meva reincorporació i tinc una barreja de sentiments tremenda.

Quan va néixer en Biel jo ja no era interina sinó substituta. Després de quatre anys sent interina va ser un pal perdre aquest tipus de contracte perquè la veritat és que l'embaràs del nen el vam calcular en funció dels permisos i les llicències dels que podria gaudir i quan vam saber que no tindria contracte per tot l'any va ser un pal. Tal i com tocava però vam refer els plans i al final la cosa no pintava tan malament. Vam decidir que tiraríem d'alguns estalvis que teníem i jo em quedaria amb el petit fins setembre i ja està.

Ha arribat maig i les coses han canviat. Les coses a educació no pinten gens bé i la por que tinc a no tenir feina per setembre i a sobre no tenir atur m'han dut a prendre la decisió de tornar. Amb la tornada com a mínim m'asseguro cobrar un atur que he acumulat durant anys i si pel setembre no hi ha feina doncs anirem tirant fins que en surti o fins que prengui la decisió de deixar les llistes i buscar per altres cantons.

Avui ja estan entregats els papers i si tot va bé divendres entraré a nomenaments. Això significa que potser dilluns ja treballo i buf! Tinc molts nervis.

Em fa por que m'enviïn molt lluny (els serveis territorials no els han pogut repartir pitjor!) perquè no tinc carnet i em fa por estar una mica rovellada (no sé perquè sempre penso que no ho sabré tornar a fer bé si estic una temporada llargueta sense treballar). També em fa por anar excessivament cansada... Buf! Si ara em falten hores al dia i no treballo quan ho faci com aniré?

Però el que més em preocupa és en Biel. Bé, no és preocupació perquè el deixo a l'escola bressol on va l'Andreu i sé que està en bones mans però no sé, em fa cosa. En Biel és un bebè molt bebè i no li agrada separar-se de mi. A casa sempre em busca amb la mirada i canvia el somriure per un plor si no em veu. Des que ha nascut ha estat amb mi, no ens hem separat per a res i segur que em troba a faltar. Jo vull pensar que les coses de vegades no són com ens semblen, potser ens dona la sorpresa i ho porta la mar de bé però no sé, dins meu es trenca una coseta i no puc deixar de sentir-me culpable per deixar-lo amb algú que no sóc jo.

Per altra banda i tot i que em sàpiga greu he de reconèixer que crec que la tornada a la feina m'anirà bé. No sé, hi ha dones que a casa s'estan bé. Es dediquen als seus fills, a fer coses per casa i això ja les omple però a mi això no m'agrada. M'agrada anar a treballar, entrar, sortir, queixar-me perquè he tingut un dia pèssim o tornar contenta perquè els nens han estat genial... Vaja que per a mi serà recuperar una mica el "jo".

A veure que tal...

dilluns, 9 de maig del 2011

Ratllada per la pre-inscripció "El retorno"

Ara que ja estem tranquils per l'Andreu toca patir pel Biel. La setmana passada vaig anar a fer les pre-inscripcions per tres escoles bressol municipals i la veritat és que no tinc massa fe.

Després del "jaleo" amb el tancament de l'escola bressol on va l'Andreu ens quedem una mica amb el cul a l'aire i tot i que hi ha un inspector que sembla que té ganes d'ajudar no sé si aconseguirà la seva fita que és que tots els que ens quedem sense escola bressol per l'any vinent tinguem plaça en una municipal.

Jo per si de cas ja començo a contemplar la possibilitat de dur el nen a una privada i la veritat és que fent números se'm posen els pèls de punta!

L'escola bressol a la que va ara l'Andreu és una de les més econòmiques (tot i que de barata no n'hi ha cap) i el cert és que els números de les altres fan por! Avui però m'han dit que hi ha una que està disposada a baixar preus perquè volen nens. Al costat els hi van obrir una municipal no fa massa i es veu que això els ha fet mal... Jo pel meu compte també penso que les guarderies tindran menys nens per la crisi perquè si una família es queda a l'atur no crec que es pugui permetre pagar segons quines mensualitats.

Sigui com sigui aquesta que ha decidit baixar preus és una escola bressol antiga (un dels primers alumnes que hi va anar va ser el meu marit) i el cert és que quan l'Andreu era petit ja vam anar a mirar-la. A mi no em va acabar de convèncer perquè era molt cara i perquè les mestres que hi havia em van semblar una mica antipàtiques. Ara diuen que han fet reformes i que baixen el preu i la veritat és que per una part crec que és l'escola bressol que més ens convé si no entra a cap pública i per l'altra em fa por no triar massa bé.

Seria ideal que entrés en aquesta perquè ens queda a cinc minuts de l'escola on anirà l'Andreu i això ja s'ho val. De fet està més a prop que qualsevol de les municipals a les que volem que hi vagi... Té un pati enorme que faria les delícies de qualsevol nen, hi ha cuinera pròpia que això sempre s'ha de tenir en compte i el preu, en principi, serà més assequible. A més la directora té un especial apreci pel meu marit i això també compta!

Per altra banda hi ha la "fama". Hi ha foros per internet on no la posen massa bé perquè diuen que la directora és una pessetera i la manera de fer tampoc és massa del meu estil. Cal dir però que també he trobat alguna opinió d'alguna mare que porta els seus fills allà i es mostra encantada. Potser hauria de començar a resistir la temptació de buscar tota classe de coses per internet!

Resumint... Que fa dos dies patíem per l'escola del gran i ara patim per la llar d'infants del petit i això és un no parar. Per sort hi ha un punt moooolt positiu en la busca de la llar d'infants i és que només anirà dos cursos!

Frikivisión!

S'acosta el dia d'Eurovisió i per tant en Jordi i jo tenim una cita amb els "xurris".

La veritat és que no recordo com va començar la "tradició" de veure Eurovisió amb la meva amiga N però la qüestió és que fa molts anys que la veiem juntes. Ara ja fa anys que ho veiem també amb les respectives parelles i passem una estona molt divertida.

He de dir que a cap dels quatre no ens treu la son Eurovisió. De fet ens dóna igual si guanya Espanya o Xipre o si canta un o un altre perquè el que ens importa d'aquest dia és que aquell vespre el passem junts. El que importa és que tinguem la vida que tinguem, visquem on visquem o fem el que fem sempre intentem que aquest dia sigui per als quatre. Sempre intentem trobar-nos per sopar i per veure un programa que no és més que una excusa per a veure'ns i xerrar i riure una mica.

I és per això que, tot i que soni molt friki, m'encanta Eurovisió!

dimecres, 4 de maig del 2011

Més culé que mai!

Des de ben petita que sóc culé. Està clar que no per decisió pròpia sinó per condicionament dels meus pares (sobretot del meu pare). Això podria haver canviat amb els anys com han canviat altres coses però no ha estat així.

Tot i ser culé no havia fet mai massa cas al futbol. Bueno, per ser fidel a la realitat he de dir que he tingut temporades de tot però just abans de casar-me ni me'l mirava. Ara això ha canviat i cada vegada veig més partits i m'interessa més el tema però ja no perquè el Jordi els miri sinó perquè quan més ataquen al meu equip més "radical" em poso jo (em passa el mateix amb l'etern debat Catalunya-Espanya) i últimament el Reial Madrid m'ho ha posat a "huevo".

No entenc com hi ha gent que es dedica a l'esport (disciplina que comprèn un munt de valors) i arriba a ser tan bruta (bruta de sucia, eh?). No entenc com hi ha equips que surten a fer mal a altres equips, que en comptes de demostrar el que valen jugant demostren el que no valen fent faltes a tort i a dret i a sobre es queixen si els hi piten! Ni tampoc entenc com després són capaces de dir que els que juguen de manera antiesportiva són els altres.

Encara entenc menys que qui hauria de posar una mica de seny (l'entrenador) es dediqui a fer discursos plens d'idees absurdes de conspiracions i confabulacions en contra del seu equip i a favor del Barça.

Aquest mes ha estat un mes ple de joc brut i paraules ofensives contra el Barça, contra el seu entrenador i contra els seus jugadors que sembla ser que només són bons i saben jugar quan fan que la selecció Espanyola guanyi el Mundial.

Doncs he de dir que és just aquest mes que m'he sentit més orgullosa que mai del meu equip. Estic orgullosa de que el meu equip demostri que és el millor jugant de manera sana i esportiva i de que tingui un entrenador que és un SENYOR que cada vegada que surt a parlar demostra que té una humilitat i una educació que molts altres haurien d'envejar. Estic orgullosa de ser del Barça i a dia d'avui sóc més culé que mai!

dilluns, 2 de maig del 2011

Habemus escola!

I és la que volíem!!! Degut a l'enorme demanda que ha rebut l'escola han decidit obrir una nova línia així que l'Andreu anirà a l'escola que havíem posat com a primera opció.

Només puc dir que estic molt feliç!