dissabte, 26 de desembre de 2015

Passava per aquí...

Doncs sí, avui no sé per què he passat a fer un passeig i la veritat és que he trobat un desert. He mirat la columna de blogs que seguia i la majoria segueixen quiets, buits...

Jo no és que no tingui coses a explicar. I tant que en tinc! Amb dos fills de cinc i set anys sempre hi ha coses a dir (de vegades el difícil és no parlar d'ells). Tinc una feina que dóna molt joc, continuo a la mateixa escola que el curs passat, aquest any faig de tutora de segon i el cert és que sóc molt feliç.

Bé, el que deia... que sempre hi ha coses a explicar però la mandra o la manca de temps de vegades et fa abandonar coses que has començat amb il·lusió en certs moments de la teva vida.

Avui passo per aquí i deixo un escrit que no sé pas qui llegirà. Potser algú nou? Si és així benvingut i dir-te que no sé si tornaré a escriure o no aviat. Ara escric i sembla que m'entrin les ganes de mantenir el meu raconet on la majoria de vegades no cal ni pensar ni fer voltes... Així doncs, fins aviat?