dimarts, 29 de setembre de 2009

Intuició

Avui m'han explicat una cosa d'una persona que no m'ha fet massa gràcia i la veritat és que no m'ha sorprés. Aquesta persona m'ha donat com una mena de mal rotllo des del primer moment en que l'he conegut.

Suposo que no sóc l'única a la que li passa que, de vegades, en veure una persona ja saps que no hi haurà el que se'n diu feeling amb ella. No saps dir que li veus però saps que no és "trigo limpio". Suposo que és com una mena d'intuició o potser hi ha com una mena "d'alerta" subconscient que fa que siguis precavuda amb algunes persones. És probable que la ment reconegui coses imperceptibles per la conciència que fan que ja no t'hi acostis... No sé, són hipotesis, eh?

El cert és que de la mateixa manera que hi ha persones que et donen mal rotllo hi ha d'altres que et transmeten bones vibracions. Per sort, aquestes persones normalment abunden al meu entorn i fan que em senti còmode en el meu dia a dia.

Evidentment les sensacions són això, sensacions... I mai tens la certesa quan la intuició treballa. Hi ha vegades que he cregut cegament en una persona i m'ha decebut i també m'ha passat (menys vegades, tot s'ha de dir) que una persona que m'ha caigut malament d'entrada després m'ha resultat força agradable i, fins i tot, hem arribat a establir una relació però sóc de les que pensa que si d'entrada una persona ja no t'agrada per alguna cosa serà.

dissabte, 19 de setembre de 2009

Primera setmana...

Ja ha passat la primera setmana amb nens i crec que necessito vacances!

Aquesta primera setmana ha estat força dura i és que tinc un grupet de nens molt maco però força xerrameques als que els he d'estar demanant silenci cada... dos segons? Cosa que fa que ara mateix parli més com Joaquín Sabina que com jo mateixa. A més dijous pel matí va haver un "incident" força greu amb un nen amb alguns problemes d'agressivitat i la veritat és que vaig quedar una mica tocada.

Apart de tot això l'Andreu ha estat força desagradable amb mi. A la guarde no ha plorat un sol dia però en canvi ha optat per ignorar-me i pegar-me (es veu que aquesta setmana és la setmana de "los niños pegan a Esther"). Sembla que ahir això va acabar i ja tornava a estar carinyós amb mi però creieu-me si us dic que pànic li tinc al dilluns!

En Jordi pobre no arriba a casa fins les 20:30h i això també suposa que he de fer mil i una cosa sense la seva ajuda...

Vamos que ha estat una setmana del més estresant!

Tot i així diré que quan vaig en tren per les tardes penso que sóc afortunada per tenir una feina que m'agrada tant. Els nens esgoten però també són molt macos! Veus com des del primer dia ja t'estimen i et regalen dibuixos o et porten una petxina de regal com ha fet la N. Et volen dibuixar, et diuen que duus el cabell maco, s'ofereixen per si et poden ajudar...

Lo de l'Andreu també ha de passar i suposo que si no és aquesta setmana doncs serà la vinent i sinó l'altre. No li queda més remeï que estar de bones amb la seva mare, no?

I pel que fa a la feina del Jordi... això no ho canviarem pas però sí podem aconseguir que almenys dos dies a la setmana arribi una micona abans.

Bé, ha estat una setmana mooooolt dura però penso que a la llarga la cosa es pot anar suavitzant (o això espero).

divendres, 4 de setembre de 2009

Curs 2009-2010

Ja ha començat el curs 2009-2010 pels mestres i aquest curs es presenta força important per a mi. M'han donat una tutoria de segon i a sobre m'han fet coordinadora de cicle inicial. Això últim no està gens malament ja que em permet cobrar una micona més cada mes però és un càrrec que em posa una mica nerviosa ja que no l'he tingut mai. Tampoc no he estat mai tutora perquè l'any passat ho havia de ser però al final van haver canvis... Així que estic doblement nerviosa!

Ahir a la tarda rumiava i pensava que aquest any serà dur. He arribat a una escola nova i em donen dos càrrecs que desconec. A més en Jordi arribarà tard de treballar i hauré de batallar jo cada dia fins les tantes amb l'enano. Vamos que espero perdre uns quants quilets amb l'esforç i els nervis... Per altra banda penso que pot ser un any molt interesant en el que em puc posar a prova a mi mateixa i saber fins on puc arribar. M'agraden els reptes i està clar que aquest any escolar ho és de repte i dels bons.

Tot i veure que tindré molta feina estic contenta perquè per fi treballo força a prop de casa. Tinc mitja hora d'un lloc a l'altre i després de tot el que havia de fer l'any passat això per a mi és glòria. A més d'entrada totes les companyes semblen molt maques i aquests primers dies he estat molt a gust i m'he sentit molt ben acollida.

Estic nerviosa però moooolt contenta!