diumenge, 31 de maig de 2009

El horno de casa arilla i com trencar una confiança

Fa unes setmanes vaig escriure amb tota la ilusió sobre les nostres vacances.

Si feu una mica de memòria recordareu que us parlava sobre dues cases rurals. Bé, els nostres plans han canviat i a més hem tingut problemes amb una d'aquestes cases.

La historia va començar quan vam canviar de pis i vam veure que potser hauríem de deixar una de les dues reserves que havíem fet ja que els gastos a la nova casa són força importants. Evidentment haver de renunciar a unes vacances no li fa gràcia a ningú però les coses són com són i vam decidir cancel·lar la reserva que teníem a El horno de casa arilla.

En Jordi va trucar a la noia amb la que havíem parlat per fer la reserva i ella li va dir que no hi havia cap problema i que, de seguida, ens retornava els diners que vam donar de paga i senyal. (Cal dir que quan vam fer la reserva vam preguntar si els diners de paga i senyal es retornàven i se'ns va assegurar que si la cancel·lació es feia amb temps es retornàven els diners).

Des d'aquesta conversa fins al dia d'avui hi han hagut dues o tres converses més telefòniques i dos o tres correus electrònics. A les converses s'ha assegurat que els diners serien retornats i els mails alguns han estat contestats i altres ignorats. El que no ha existit és la devolució d'aquesta paga i senyal.

A dia d'avui he de dir que estic indignada. No entenc com es pot assegurar que es farà una devolució i després no fer-la. No entenc com un negoci que depén del grau de satisfacció dels clients pugui tenir aquesta actitut. No entenc com a sobre que em quedo sense vacances també m'he de quedar sense els meus diners. No entenc perquè m'han d'enganyar d'aquesta manera. No entenc moltes i moltes coses... El que sí entenc és que aquesta casa per a mi ha perdut tot el seu encant i que tinc molt clar que les meves vacances mai no seran a El horno de casa arilla.

divendres, 22 de maig de 2009

Homenatge a la meva Emma



No ho he pogut evitar jajaja!

dimecres, 13 de maig de 2009

Demà és dia 14...

Demà és dia 14 de maig i com cada dia 14 de cada mes el meu petit compleix un mes més de vida.

Demà és dia 14 i el meu petit ja fa quinze mesos.

Demà és dia 14 i farà un any i tres mesos que el vaig veure per primera vegada.

Demà és dia 14 i com cada dia 14 pensaré que el temps passa encara més ràpid des que és a la nostra vida.

Demà és dia 14 i farà ja quinze mesos que vaig conèixer la persona més important de la meva vida.

Felicitats per aquests 15 mesos petitó meu!

dissabte, 2 de maig de 2009

Mala persona

Sempre he pensat que una de les pitjors coses que et pot passar en aquesta vida és trobar-te amb una mala persona.

Durant tots els anys de la teva existència et pots trobar amb persones amb les que no t'hi fas, amb les que pots tenir problemes puntuals, diferències, baralles en un moment donat... i tot això són coses que passen i que t'ajuden a ser millor persona, a canviar coses, a aprendre lliçons... però trobar-te amb una mala persona t'ho fa passar malament (molt malament) i a sobre gairebé mai et dóna cap lliçó bona.

Jo no és que sigui cap santa. Tinc el meu caràcter i segurament hauré fet mal a algunes persones al llarg de la meva vida (segur que si tots ens analitzem trobem persones a qui hem fet mal) però no em considero dolenta. No m'agrada fer mal a la gent, dir mentides per deixar-la malament, per ferir o per fer sentir inferior els altres. Sóc conscient que tinc molt caràcter i que la meva facilitat per dir el que penso no sempre agrada però, generalment, dic les coses amb la finalitat de fer crítiques constructives. Que potser alguna vegada he ferit? segur! però no vaig per la vida amb mala llet ni intentant fer-me la víctima deixant els altres fatal.

Fa uns quants anys que tinc la desgràcia de tenir a prop una mala persona. Al principi no pensava que fos un cas de mala persona, simplement pensava que era alguna cosa personal o coses del caràcter d'aquesta individua però amb el temps em vaig adonant que no és així i és que és un cas claríssim de mala llet.

Aquesta persona s'ha dedicat a fer-me la guitza tot el que ha pogut mentre de cara a la galeria em posava un somriure d'orella a orella i em deia "carinyo". És una persona que li dóna igual si et passa per sobre per tal de sortir-se amb la seva, que li dóna exactament igual deixar-te ben malament per sortir ella airosa o dir mentides a la teva propia cara per a que els altres tinguin dubtes sobre tu.

La veritat que m'ha costat molt (i de tant en tant encara em costa) fer-me a la idea que una persona pugui ser així, que una persona del meu voltant pugui tenir l'ànima (si existeix) tan podrida però ha arribat un punt en que ho accepto i que intento pensar en el refrany castellà que diu que "a todo cerdo le llega su San Martín".