dijous, 10 de juliol del 2014

En Biel i els colors


Ja fa temps que ens adonem des de casa que alguna cosa passa amb l'aprenentatge dels colors. En Biel no és capaç de posar-li nom als colors primaris i estem una mica amoïnats.

Primer pensàvem que era una cosa madurativa, després vam pensar que era cosa de memòria, ara ja hem passat a pensar que potser hi ha un problema d'associació o, fins i tot, de daltonisme. En qualsevol cas no ens queda una altra opció que esperar...

Hem d'esperar perquè és petit i perquè les proves de daltonisme no es poden passar fins que són una mica més grandets i reconeixen bé les llestres i els nombres més enllà de les unitats. Hem d'esperar perquè tot just ha acabat p3 i tot i que veiem (tant la mestra com nosaltres) que alguna cosa passa encara és d'hora per fer qualsevol tipus de diagnòstic.

La resta d'aprenentatges va bé. En Biel ja sap escriure el seu nom, segons la mestra reconeix el dels companys, juga al memory amb certa facilitat, compta elements... Vaja, el que toca per la seva edat. És un nen eixerit, simpàtic, rialler i que aprèn ràpid (de vegades massa i tot).

Jo no faig més que repetir-me que no passa res. Que passi el que passi tindrà el nostre suport pel que calgui, que l'ajudarem, que estarà treballat però tot i així pateixo. No vull buscar massa informació sobre res, no vull capficar-me ni transmetre-li a ell cap tipus d'angoixa així que juguem amb els colors d'una manera molt subtil i sempre que a ell li ve de gust. Intentem fer-ho sempre des de la calma però és molt complicat ja que vulgui o no estic angoixada. 

dijous, 3 de juliol del 2014

Injustícies

A l'escola dels meus fills hi ha molts canvis... Hi ha una un canvi de director, una intervenció per part d'Ensenyament, mestres que marxen, mestres que venen... Vaja, un bon embolic.

Hauria de dedicar molta estona per explicar la versió oficial i encara molta més estona per dir la meva però no ho faré, no vull tornar a donar voltes i voltes sobre una cosa que al final ens porta al mateix lloc.

Estic contenta amb la intervenció, em sembla bé que si hi ha dubtes sobre la funcionalitat de l'escola es faci una observació des de dalt. Em sembla bé que es vetlli perquè tot rutlli i perquè els nens assoleixin els objectius. Ara bé, som adults i no ens agrada que ens prenguin per babaus.

Les causes de la intervenció que ens han donat segurament són reals però al darrera hi ha molta més cosa que alguns sabem a mitges, d'altres coneixen plenament i la resta desconeixen. Una cosa està ben clara però, hi ha una persona que ha sortit perquè els mestres (en els que les famílies confiem plenament) consideraven que no feia bé la seva tasca. Una persona que ha sortit del seu càrrec emportant-se persones per davant i que ha jugat a l'efecte dominó i és que ha llençat a terra fitxes sabent que moltes altres caurien al darrera.

Personalment estic molt dolguda i trista. A l'escola dels nens hi ha mestres molt vàlids que compleixen la seva tasca i no només la compleixen sinó que fan gaudir els nens aprenent. Persones vàlides que han estat pels nostres fills, els han ensenyat i han defensat un projecte que no és fàcil.

Sempre dic que els mestres dediquem moltes més hores de les que la gent es pensa per complir la nostra tasca però en una comunitat d'aprenentatge això encara és més necessari.

Aquest curs trobaré a faltar les mestres que han treballat tant pels meus fills. Tot plegat em sembla una injustícia perquè l'escola no serà el mateix sense aquestes persones.