dimarts, 30 d’abril de 2013

En Biel a la llar d'infants

Avui he tingut reunió amb la "profe" del Biel i el cert és que he sortit molt contenta! La descripció que m'ha fet d'ell s'acosta molt al que podem percebre a casa i tot i que allà es porta millor (tindrà barra) me l'ha presentat tal i com és. I com és en Biel?

Doncs en Biel és un nen molt visceral tant per les coses bones com per les dolentes. Quan està de bon humor és un cel. És petoner, carinyós, demana bracets... Un amor! Ara, quan s'enfada hi posa també tot el seu cor així que no és gens estrany veure'l fent alguna rebequeria d'aquelles típiques d'anunci.

En Biel tant a la llar com a casa ens sorprèn quasi a diari. És despert i alegre i està en ple procés de desenvolupament del llenguatge així que cada dia et ve amb una paraula nova. Aquesta fase l'està gaudint al màxim i per ell cada nou descobriment és una satisfacció. Quan aprèn està content i feliç i ho transmet.

És molt independent i tot i que sempre ens demostra que ens necessita a nivell emocional, la resta de coses sempre les vol fer "jo solet". Així que no és res estrany veure'l barallar-se amb una ampolla perquè no la pot obrir, intentant treure's un mitjó que se li resisteix o tot concentrat intentant posar-se les sabates.

En Biel aprèn milers de coses cada dia i nosaltres també aprenem molt d'ell. A casa estem molt contents per tot el que ens dóna el petit dia a dia i sembla ser que a la l'escola bressol també. Una de les "profes" deia: "El trobarem a faltar l'any vinent". I és que en Biel és molt Biel!

diumenge, 28 d’abril de 2013

Per on començo?



Hi ha vegades que les idees per fer un post es van acumulant i em vaig dient: "he de fer un post sobre això, ah i sobre allò, ostres i també sobre allò altre..." Però la manca de temps fa que no pugui fer-los tots un a un. Així que de tant els ajunto i surten unes barreges una mica estranyes però mira, ben resumidetes tu.

Aquest post és una barreja de moltes coses i de temes pendents així que si teniu mandra millor no llegiu!

Fa dues setmanes vaig fer un post per dir que m'apuntava a Bollywood i en ello estoy! El cert és que estic encantada tot i que és més difícil del que sembla, eh? El primer dia vaig alucinar només amb els escalfaments. Mare meva, quina canya ens van donar. Ara, estic molt contenta de fer-ho, eh? Primer perquè és un ball que m'agrada molt. Potser sembla una tonteria però els moviments son tan femenins que et fan sentir la dona més sexi del món (llàstima que després es torna a la realitat jaja) i segon perquè el fet de fer una cosa per a mi soleta durant la setmana m'aporta una bona dosi d'energia positiva.  Vaja, estic encantada de la vida!

Dimarts que ve tinc visita amb un dietista! He fet un cop de cap i he decidit que m'he de treure pes (res, els 200 gramets que em sobren jeje!). Ja estic cansada de mirar-me i veure que no m'agrado, que la roba no em senta bé... I com jo sola no tinc voluntat doncs vaig a provar si anant a un dietista aconsegueixo que m'eduqui a nivell alimentari. Perquè jo menjo de tot, eh? Però crec que no ho faig massa bé. Bé, segur que no ho faig bé perquè sinó no tindria pas el cul així de gros. Així que a veure com va, estic molt motivada així que començo amb ganes!

Hem trobat una caseta per internet a la que li hem tirat l'ullet i vull parlar amb la immobiliària (sí, els chupa-sangres) a veure si aquesta setmana la puc anar a veure. Ai si ho aconseguim! Quina alegria!

Més cosetes... Repeteixo concert de Bosé! I estic com una nena petita. M'encanta, m'encanta i m'encanta així que estic molt i molt contenta. Ara a veure si hem encertat amb les entrades que el Sant Jordi és molt gran.

El pixaner de la casa continua igual, pixaner. El nen és taaaaaaan maco que fa més pipis al lavabo de l'escola bressol que al de casa. Sembla però que ho va agafant. Ara, demanar no en demana ni un. I clar, les comparacions són odioses i quan has tingut un que en una setmana ho va agafar i veus que aquest va més lent desespera una mica però vaja, ho portem bé i crec que podria ser molt pitjor.

I per últim, una queixa, com no! No sé si ho heu sentit però el Departament d'Ensenyament està estudiant la possibilitat d'aprovar un decret que ja seria la creme de la creme. Amb aquest decret els directors serien els que triarien plantilles de les escoles. Així que oblidem-nos dels anys treballats, el número d'ordre... de tot això res! Clar, se suposa que han de triar persones que s'adaptin al centre i d'entrada això fins i tot sona bé, oi? Però quina por quan penses en que potser es tria per amiguisme, no? Pensar que potser la veïna de o la germana de té més feina que un altre només perquè és veïna de o germana de...Bé, si realment això es duu a terme ja ens podem oblidar de la paraula "pública" així que novament gràcies Rigau, moltes gràcies per tot!

divendres, 26 d’abril de 2013

Divendres musical: "Forget you"

Ritmillo a l'antiga! I un, dos, tres...


dimecres, 24 d’abril de 2013

Casal i prova de bàsquet!

Ja està, ja tenim casal! Després de donar unes quantes voltes al tema hem decidit que aquest estiu l'Andreu farà unes setmanetes de casal al matí al club de bàsquet Granollers. Després de mirar algunes opcions ens hem decidit per aquesta perquè les activitats esportives són les que més li agraden al noiet i a més dos dies farà piscina i això ja l'ha acabat de convèncer.

Així doncs, dilluns a la tarda vaig anar a demanar la informació del casal i xerrant xerrant em van dir també que l'Andreu podia anar a provar si li agrada el basquet. Vaig arribar a casa i quan li vaig dir feia salts d'alegria! Per ell hagués anat en aquell precís instant però ha hagut d'esperar fins avui per fer el seu debut com a jugador de la NBA.

Aquesta tarda ha provat i li ha encantat. El cert és que s'ha mostrat molt "desparpajado" i ha fet totes les activitats la mar de bé (o això m'ha semblat a mi mentre babejava des de la grada). Està tan content que m'ha demanat tornar-hi així que he parlat amb els del club i ja el tenim dins.

Cal dir que els del club de basquet s'han portat genial perquè al ser final de temporada no ens cobraran absolutament res per les "classes" que farà (penso que aquestes coses s'han de dir).

Així que ja tenim el petit Andreu fent d'esportista i gairebé formant part d'un equip. Ara faltarà veure si realment es quedarà amb aquesta opció o farà un tastet... Ja es veurà!

dimarts, 23 d’abril de 2013

Un Sant Jordi molt infantil...

Aquest any no hi ha llibres pels grans. En Jordi encara té un parell de llibres per llegir i li fa més falta una camisa. I jo... Buf! Per molt que ho intenti no hi ha manera. Em vaig proposar tornar a la lectura però no tinc temps! I el poc temps del que disposo sempre acabo invertint-lo en altres coses.

Resumint, aquí a casa els que més "llegeixen" són els petits. Així que per a ells han estat les compres literàries d'aquest any.

Aquest matí m'he enamorat d'aquest conte:


Perquè totes les històries tenen sempre molts punts de vista, oi? Perquè potser el drac no era tan dolent ni Sant Jordi tan bo. M'ha fet gràcia poder agafar un llibre on s'explica per una banda la història vista des de la perspectiva del cavaller i per l'altra, la del drac!


I ara només queda la versió de la princesa que ara que em consta que existeix crec que tard o d'hora arribarà a casa. S'ha de sentir a tothom, no?

Bé, a la tarda i ja a les paradetes l'Andreu s'ha decidit per "Bestiari".


A ell l'ha conquistat el fet que dugui un memory per jugar i que sigui un llibre de buscar cosetes (cosa que al meu fill li encanta). A les diferents pàgines passen moltes coses... Alguns animalons tenen parts d'altres, n'hi ha algun que no té potes, d'altres que s'han canviat el color... I els hem de buscar. Això tindrà força entretingut l'Andreu que és un gran detectiu. A mi m'han conquistat les il·lustracions que em semblen molt originals i divertides, ben diferents.

I per últim, el llibre pel petit Biel que s'ha decidit per...


La Pepa! Aquesta porqueta que ja ens té el cor robat a tots a casa.

diumenge, 21 d’abril de 2013

Operació fora bolquer de dia!


La data proposada era l'1 de maig però ahir el petit de la casa va demanar fer caca a la gibrelleta. Aquesta petició junt amb el fet que no teníem massa plans pel cap de setmana em van fer decidir a treure-li el bolquer així que senyors i senyores (redoble de tambor) ja estem immersos en "l'operació fora bolquer".

I la pregunta de marres és... Com va? Bé, diguem que la rentadora està fent hores extra perquè el meu petit demana la caca i seu a la seva gibrelleta amb tota la intenció del món de fer-la però no s'inspira. El fet que no s'inspiri provoca que ho intenti durant una estona i s'aixequi dient que no surt per passar a fer-s'ho a sobre durant els cinc minuts després.

Res, paciència! Mirem la part positiva i és que almenys és conscient de que té caca i intentar-ho ho intenta.

El pipi... El pipi no el demana així que el papa i jo cada hora aproximadament li anem recordant que ha de provar i de moment hem obtingut dues possibles respostes per part de la joia:

a) fa un crit: "no vull pipi" i posa uns morros d'aquí a Lima.

b) va dient: "a pipi" tot content mentre seu a la gibrelleta. Confesso que aquesta resposta la dona davant de comentaris com: "has de fer pipi per poder marxar al carrer" o "quan hagis fet el pipi et donaré la pipa". Allò que se'n diu xantatge pur i dur.

Aquest migdia però ens ha sorprès amb una tercera opció i és:

c) no dic res, em baixo els pantalons, intento fer pipi a la gibrelleta i pixo a tot arreu menys dins.

He de dir que aquesta última és la que més m'agrada encara que hagi d'anar amb el motxo al darrera. Hi ha una intenció i és una mostra clara d'autonomia.

Així que bé, així estem. En plena retirada del bolquer i amb la sensació de que "esto va pa largo". Ara a veure si el temps no ens dóna la raó i aquest petit ens sorprèn abans del que pensem que ho farà o potser haurem de pensar en jubilar anticipadament la rentadora.

dissabte, 20 d’abril de 2013

Mama, on es fan més punts?

El meu petit Andreu té últimament una tasca molt dura a fer i és que està intentant triar quin esport vol fer l'any vinent. Ha arribat l'hora en que ha de triar entre els seus dos esports favorits i no està sent gens fàcil.
 
Que a l'Andreu li agrada l'esport és una cosa força evident ja que l'única extraescolar que ha volgut fer és multiesports. Ara ja comença a demanar veure partits amb el papa o a mirar per la finestra com juguen a bàsquet al pavelló de davant de casa. El món de l'esport li crida molt l'atenció i també és cert que des de casa ho potenciem perquè tant a en Jordi com a mi ens agradaria que en fes algun.

En aquest punt però és quan els papes ens dividim perquè a mi m'agrada el bàsquet i al meu marit li agrada el futbol. Això però no fa que el condicionem perquè hem decidit que ell ha de triar el que més li agradi i no pas el que ell o jo vulguem. De la mateixa manera que si al final decideix que no fa cap dels dos i li agrada fer qualsevol altra cosa (sigui o no esport) li respectarem.

Nosaltres li hem plantejat que l'any vinent pot fer un canvi. Ja és gran i per tant si vol (sempre si vol) pot deixar multiesports per entrar en algun equip i això li agrada molt però també li suposa haver de triar i clar, com s'ho fa un nen de 5 anys per saber si un esport és "millor" que l'altre? Doncs molt fàcil, fent preguntes com: "Mama, on es fan més punts?".

Clar, si s'ha de decantar per algun esport que sigui per aquell que el farà guanyar més punts. Si és que és d'una lògica aplastant!

divendres, 19 d’abril de 2013

Divendres musical: "The best"

Aquesta és una altra de les cançons que apareix en el cd del que us parlava la setmana passada. Una cançó que m'encanta perquè la canta una dona increïble a la que (per molt estrany que soni) no puc deixar de mirar-li les cames en quant la veig.

Ella sí que és the best!


dilluns, 15 d’abril de 2013

I avui faré de... mama "quejica"!

Sí senyor, perquè a mi també em toca de tant en tant. Perquè les que som mames-mestres moltes vegades inclús som massa condescendents amb les mestres dels nostres fills perquè entenem segons què, perquè ens fiquem en la seva pell i perquè fins i tot et fastidia quan veus que altres mares critiquen un company o companya. Vaja, que et solidaritzes...

Avui però m'ha tocat el dia en que em toca queixar-me de l'escola del meu fill. Tiembla, tiembla! I és que tot i que estic molt contenta de com funciona, hi ha una cosa que no porto gens bé i és la poca informació que ens arriba als pares que tenim la "desgràcia" de no poder anar a dur i recollir als nostres fills. M'explico!

Allà les notes es veu que estan comptades amb comptagotes i arriben quan hi ha coses importants (o que qui sigui que decideix el tema de les notes decideix que és important) com quan hi ha una excursió, unes colònies... Ara bé, després hi ha coses que són anotades en una mini (perquè us asseguro que és mini) pissarra que hi ha junt a la porta de sortida. Coses com la d'avui i que m'ha arribat per casualitat...

Resulta que a l'escola hi ha un intercanvi amb uns nens bascos i arriben demà. Els nens porten com dues o tres setmanes assajant cançons i balls per rebre'ls. Que vinguin els bascos és molt important pels nens i els hi fan una rebuda ben especial. Doncs bé, es veu que avui a la pissarreta de la porta la mestra ha escrit que demà els nens havien d'anar vestits amb texans i una samarreta blanca.

Aquesta informació en el meu cas (i suposo que en el de molta altra gent) no ha arribat perquè avui el meu fill es quedava a niu i a niu es recullen els nens més tard i en una classe de l'altra banda on hi ha la pissarreta. Vaja, que era impossible que avui cap de nosaltres la pogués llegir.

Fa un parell de setmanes el meu marit va comprar unes samarretes negres amb el símbol de Batman als nens i l'Andreu estava boig per estrenar-la demà així que si no arriba a ser perquè una mare m'ha avisat del tema de la roba, el meu fill demà va de negre i amb un símbol de Batman al pit mentre els seus companys van de blanco immaculado.

Potser ningú no s'ha parat a pensar en aquest detall però carai, no crec jo que l'Andreu s'hagués sentit massa bé. Com tampoc s'hi sent quan demanen que portin algun material i a ell se li oblida dir-nos-ho (coi té memòria però també cinc anys) i clar, nosaltres no hem pogut llegir la pissarreta o d'altres coses que ja m'han passat amb el tema pissarra.

Mai despotrico massa perquè penso que no és just però tampoc ho és que les mares que no podem anar a l'escola no estiguem igual d'informades que la resta. Vaja, a mi no m'ho sembla de just! Així que en quant pugui la deixo anar. He dicho! 

diumenge, 14 d’abril de 2013

Bollywood!

A mi digueu-me friki però m'encanta el bollywood! Així que fa temps que em rondava la idea d'apuntar-me. Per aquestes coses però sóc força vergonyosa i el plantar-me en una classe d'aquestes jo sola em feia molta cosa. Després de mesos i mesos he aconseguit "enredar" dues amigues així que... Dimecres començo les classes de Bollywood! I estic moooolt contenta.


divendres, 12 d’abril de 2013

Divendres musical: One way or another

Fa uns dies en Jordi va fer una recopilació de cançons per anar a córrer i jo vaig decidir gravar-les per escoltar-les mentre vaig i torno de la feina. Hi ha un cd que ha esdevingut tot un èxit i m'encanta escoltar-lo sobretot abans d'arribar a escola perquè em dóna una dosi d'energia positiva que m'ajuda a arribar amb empenta i ganes de fer.

Moltes cançons tenen ja uns quants anyets. De fet aquesta a la que dedico el post és del 1981 així que jo només tenia dos anyets (o potser no els havia ni fet) i penso devia ser tota una revolució que una dona cantés a un amor (o a una obsessió?) d'aquesta manera.

Simplement, m'encanta!


dilluns, 8 d’abril de 2013

SOS! Malalt!

Ja feia setmanes (potser mesos i tot) que no ens hi trobàvem però avui ha tocat. En Biel està malalt! I quan això passa, ai quan això passa... Te n'adones de quants inconvenients té ser mare treballadora.

Per començar, has de buscar qui es pugui quedar amb el nen. Avui hem estat de sort perquè la meva sogra està de vacances així que se'l pot quedar ella i dic hem estat de sort per dir alguna cosa perquè quan un nen està malalt ja se sap que el millor és la mama i la mama també està més tranquil·la si pot estar amb ell. Però no, no es pot deixar la feina i avui no es pot deixar ni la feina ni el curset perquè si falto al curset ja no em donen els punts que m'estic guanyant a pols (el curset és una autèntica pallissa).

El fet de tenir curset a la tarda implica una altra cosa i és que no podré dur jo el nen a la pediatra. I no és que la meva sogra no el sàpiga dur (pobre, està ja més que acostumada) però a mi m'agrada anar a mi. Ser jo la que explica que té, ser jo la que rep les indicacions del metge i sobretot ser jo la que intenta calmar al nen que es posa com una fera (des que va passar per l'odissea dels punts ho passa molt malament quan el miren).

Aquest matí he hagut de desplegar tota la logística. He trucat a l'escola bressol per avisar que avui en Biel no hi va, he trucat la meva sogra, he trucat la pediatra i he hagut de ser jo qui vestís el nen perquè a la meva cunyada no la deixava. I tot això mentre patia per si arribava tard, per qui aniria a la meva classe si això passava...

I finalment només he arribat dotze minuts tard i tot anirà rodat però avui no puc evitar pensar que estic dividida. Tinc el cos a l'escola i la ment a casa dels meus sogres on hi ha el petit i a això et vas acostumant però carai, ens podrien posar les coses més fàcils, no?

diumenge, 7 d’abril de 2013

Descobrint Sant Miquel del Fai.

Avui hem inaugurat la nostra temporada muntanyenca! El cert és que cada any fem el propòsit d'anar més a la muntanya. Sempre diem que hem de fer més excursions per la natura i aprofitar el meravellós entorn que tenim i finalment la cosa acaba en un parell de sortides al camp i prou així que si aquest any ho aconseguim serà tota una alegria.

Bé, la nostra primera (i esperem que no última) excursió  ens ha dut fins a Sant Miquel del Fai i ha estat tot una troballa. Mira que ho tenim a prop, eh? Doncs fins ara no havíem anat i ho hem passat d'allò més bé. Tot el camí el poden fer perfectament els nens i els serveis són molt adequats.

Hem passejat, hem visitat una cova (l'altra l'ha visitat el papa sol perquè no deixaven entrar nens menors de set anys), hem vist un espectacle de pallassos, hem dinat a la zona de picnic, hem gaudit de la zona infantil... Ha estat un d'aquells dies que se'n diu rodó. Això sí, ara tots estem ben cansats i és que fer muntanya amb els dues feres cansa de debò.

dissabte, 6 d’abril de 2013

Retrobar-nos amb Cadaquès.

L'any passat vam estar de vacances a Cadaqués. Van ser unes vacances molt maques i tranquil·les... D'aquelles de gaudir al màxim de l'indret on et trobes. Dies de platja, passejades, excursions i moltes coses més. Ho vam passar tan bé que hem decidit que aquest any ens retrobarem amb aquest petit gran poble.

Ens hem posat en contacte amb les persones que ens van llogar l'apartament l'any passat i tornarem. Tenim ganes de tornar a tenir unes vacances com aquelles així que pel juliol Cadaqués ens espera i jo estic simplement feliç!


divendres, 5 d’abril de 2013

Divendres musical: "Young Folks"

I sense adonar-me estic xiulant...


dimarts, 2 d’abril de 2013

Mama, vull un bibi.

Aquesta frase es repeteix a casa nit darrera nit i és que el petit no perdona la seva llet d'abans d'anar a dormir. Bé, la seva pediatra continua pensant que és hora de deixar-ho i jo continuo pensant que no hi ha pressa i que ja el treurem. Aquest però no és el tema d'avui... El tema d'avui és que aquesta frase la va pronunciar ahir l'Andreu!

Sí, el meu fill de cinc anys que passa el metre deu va voler que la mama li fes un bibi. Això sí, primer de tot em va fer una petició: "mama si us plau, no em facis cap foto prenent bibi ni li diguis a ningú perquè riuran de mi". En un primer moment vaig pensar que feia broma però no, el meu nen gran volia un bibi i a més volia prendre'l assegut a la falda de la mama. Així que ja em veieu preparant un bibi i donant-li al meu Andreu que ocupa més que jo quan se'm posa al damunt.

I allà mentre prenia el bibi em vaig adonar de tot el que ha suposat per a ell tenir un germà, el que ha estat perdre tot el protagonisme i el patir la síndrome del príncep destronat. Em va fer pensar en totes les vegades que el fem gran de cop perquè té un germà més petit, en que potser no sempre el tractem de la manera adient per l'edat que té i que en moltes ocasions a la nostra ment és més gran que no pas a la realitat.

Així que si de tant en tant (que no vol dir sempre) encara l'he de seure a la falda i donar-li un bibi, donar-li la sopa perquè vol ajuda, ajudar-lo a vestir-se o dur-lo en braços al llit perquè m'ho demana, ho faré. Al cap i a la fi només té cinc anys. Sí, he d'aprendre a dir "NOMÉS en té cinc" i no pas" JA EN TÉ cinc", que una cosa i l'altra canvien i molt!

dilluns, 1 d’abril de 2013

Casal i escola bressol per vacances.

Encara som a abril però en Jordi i jo hem començat a rumiar què farem per vacances. Encara no tenim massa clara la destinació... De fet, no sabem ni si hi haurà però jo tinc una cosa molt i molt clara i és que aquest any en Biel anirà a l'escola bressol fins l'últim dia i l'Andreu farà algunes setmanes de casal.

L'any passat en acabar el meu curs vaig decidir que els tenia els dos aquí amb mi i sincerament, van haver moments molt durs. L'Andreu a les 8h del matí ja em demanava anar a algun lloc perquè en quant veu sol se li desperten les ganes de sortir. Problema? Fins la tarda no es pot sortir per Granollers si no vols morir de calor. Així que super mami va buscar moltes coses a fer per tenir-lo entretingut però va fracassar en moltes ocasions i és que no és fàcil buscar coses a fer sense que aquest parell de bitxos no es matin.

El fet que en Jordi arribés tard cada dia tampoc va ajudar massa i fins i tot vaig haver de demanar ajuda per poder fer el curs d'estiu online d'una manera una mica tranquil·la. Així que després de l'experiència, aquest any estic disposada a que tots ho passem bé. En Biel a l'escola bressol farà activitats diferents a les que fa a la resta de l'any que ja li anirà bé i amb l'Andreu he parlat i està força content perquè anirà a fer el casal.

He de reconèixer que quan vaig començar a rumiar tot això va aparèixer la meva mala consciència per dir-me que potser no ho estava fent bé però des seguida la vaig fer fora amb una bufera.

L'estiu és molt llarg! Els nens necessiten distreure's, passar-ho bé i sé que fent activitats d'estiu ho passaran genial. Jo tindré temps per fer la feina com toca i no a corre cuita com l'any passat i penso que tots gaudirem molt més de l'estiu.