dimecres, 31 de juliol de 2013

Un procés natural



Fa tres dies que vam deixar de posar bolquers a la nit al petit de la casa. Ja feia més d'una setmana que no es feia cap pipi mentre dormia així que vam decidir que el moment havia arribat.

En Biel porta tres nits sense bolquers i llevant-se totalment sec i evidentment l'hem felicitat per aquest gran pas però ho hem hagut de fer amb la boca petita ja que l'Andreu encara no controla el pipi per la nit. Li vam intentar treure fa un temps però no ho vam aconseguir. Dormia mullat i a més s'angoixava així que vam fer un pas enrere i vam decidir deixar-ho estar.

Confesso que ara que hem tret el bolquer nocturn al petit em pregunto perquè l'Andreu no ho aconsegueix. Ja té cinc anys i sembla que aquesta maduració no arriba... La pediatra sempre m'ha tranquil·litzat molt en aquest sentit. Diu que és un procés natural i que tard o d'hora arribarà.

I estic convençuda que és totalment cert. No sé de ningú que hagi arribat als 18 fent-se pipi al llit però és una mica estrany de veure com el teu tros de fill de 5 anys va a dormir amb el seu bolquer mentre el petit dorm només amb el pantalonet.

divendres, 26 de juliol de 2013

Final d'una etapa...

Avui hem anat a l'escola bressol d'en Biel a dir adéu a tothom. Aquests últims dies no ha anat degut a un accident que potser algun dia explicaré.

Bé, hem anat a l'escola bressol a dir adéu i aquí s'ha tancat una etapa del petit de la casa. A partir de setembre ja anirà a l'escola de nens grans amb el tete i aquest canvi és un canvi important.

El pas de l'escola bressol a l'escola "de grans" de l'Andreu va anar molt bé, podríem dir que va anar rodat i estic convençuda que el d'en Biel també anirà genial perquè és un nen molt eixerit. I perquè allà l'esperen noves aventures que segur que el fan gaudir d'allò més! Està boig per anar a jugar a aquell pati tan gran i per sobretot per poder jugar a basquet com el tete (bé, aquí tenim una mica de creuament de cables amb el casal).

I a mi em fa molta il·lusió veure'l content amb aquest canvi i què voleu que us digui? per una banda serà un descans a nivell de logística el fet que els dos vagin a la mateixa escola i tinguin els mateixos horaris però per altra banda no puc deixar de sentir una mica de "morrinya" perquè el meu petit ja deixa de ser tan petit i quan a la mami se li acaben els bebès no pot deixar de sentir peneta.

Ais, com passa el temps...

dijous, 18 de juliol de 2013

Nomenaments (la historia interminable!)

Doncs sí, arriba l'estiu i amb ell "la historia interminable" dels nomenaments. Quin avorriment! Gaudeixes l'estiu a mitges perquè et toca estar pendent de la "loteria", perquè si et toca pots treballar tot l'any a jornada completa i sinó doncs ja veurem en quines condicions ho fas (si és que ho fas).

Ahir van sortir algunes adjudicacions de places i tal i com esperava, a mi res de res. No m'ha sorprès gens la veritat... Amb el meu número fa uns anys hagués tingut feina per tot l'any sí o sí però al ritme que va la cosa toca esperar. El que fa patir és que cada vegada una té menys clar de quant serà aquest temps d'espera i sincerament, fa por.

En fi, semblava que tenir un partit d'esquerres al costat d'un de dretes havia de fer la cosa més light però que va. Tots són iguals! Allò que es diu de "perros con distinto collar" perquè es veu que ara ERC també té molta presa en que s'aprovi el famós decret de plantilles (dícese de un decreto donde los directores podrán escoger a dedo a los maestros de las escuelas).

Res, que toca esperar mínim fins l'agost així que guardarem la papereta i ja la tornarem a treure quan la senyora Gripau torni a treure el seu bombo.

divendres, 12 de juliol de 2013

Divendres musical: Wake me up before you go-go

Una de ben mítica per començar el cap de setmana amb energia!


dimecres, 10 de juliol de 2013

Nova vivenda



Doncs sí, ja m'ha tornat a picar el cuc i és que sembla que no puc estar més de dos anys al mateix pis. Visc a l'estil nòmada així que quan acaben els fruits canvio de territori... En aquest cas he de dir que el territori ens ha buscat a nosaltres més que no pas nosaltres a ell, la qüestió és que ens mudem.

Fa ja uns mesos vam intentar que els nostres llogaters ens baixessin el preu del pis on vivim i no ho vam aconseguir. Aquest fet sumat a uns veïns de sota bastant poc tolerants amb els nens han fet que em dediqués a buscar i buscar. El cert és que teníem els ulls posats en una caseta, volíem un pati ampli i un lloc sense veïns on els nostres nens puguin ser nens sense que ningú els esbufi.

Bé, la caseta no ha arribat però anem a un pis d'un familiar d'en Jordi que està en una segona planta d'una casa així que no podem dir "tenim una casa" però carai, s'acosta molt a la idea que teníem.

He de dir que la decisió ens ha costat perquè a mi m'agrada molt el pis on som però avui dia tal i com estan les coses s'ha de mirar tot i quan veus que els del bloc del costat paguen uns 200 euros menys que tu pel mateix pis et sents veritablement idiota. Al pis nou tenim preu familiar així que al pagar cada mes no tindré la sensació que estic pagant molt més del que tocaria.

I res, en això estem... En deixar decent un pis i en fer una mudança. Les meves vacances comencen així, amb l'estrès d'un canvi de vivenda però amb la sensació que estem fent el correcte i que a la llarga aquest canvi ens ha d'aportar moltes coses.

divendres, 5 de juliol de 2013

Divendres musical: Al mar

Diria que ja he posat en algun altre post aquesta cançó dels Manel. Manel és un grup que no m'agrada perquè els considero molt lents però aquesta cançoneta és diferent. No sé que té però m'agrada i ara la torno a tenir rondant-me pel cap.

Suposo que es deu a que per fi ha arribat la caloreta i tot olora a mar, al mar, al mar...



dilluns, 1 de juliol de 2013

El recetario mágico

Qui em llegeix últimament sap que he fet un canvi d'hàbits alimentaris força radical del que estic molt orgullosa. Una vegada fets aquests canvis en la meva alimentació només em queda traslladar-los a la família però no és tasca senzilla ja que el meu marit i el meu fill gran se'm resisteixen. De tota manera amb l'Andreu no em puc enfadar massa ja que és un nen que menja gairebé de tot i d'una manera molt sana, el marit ja és una altra cosa... Bé, que marxo del tema!

Doncs l'altre dia pensava que a l'Andreu li agrada molt ajudar-me a cuinar però sempre que cuinem junts és per preparar dolços o pizzes i jo vull que m'ajudi a cuinar altres coses així que buscant i buscant per Sant internet vaig trobar-me amb la pàgina web de "El recetario mágico".

Ha de confessar que em vaig enamorar! És una web en la que es parla molt de la importància de la bona alimentació i es donen receptes per fer amb els menuts de la casa. Hi ha plats que són una meravella i tant em va agradar que vaig decidir que el petit xef de la casa havia de tenir un exemplar del llibre.

Cal dir que l'autora del llibre, la Desiree escriu d'una manera molt dolça i propera i a més té el detall de signar els llibres que es demanen des de la web. Nosaltres vam tenir un petit problema amb l'última pàgina de compra i no sabíem si el podria dedicar al petit. Quan li vaig escriure un mail per explicar-li què havia passat, va parlar amb l'agència de transports per a que li retornessin el llibre i poder signar-lo. Dóna gust comprar així!

I bé, ara que tinc el llibre a les mans puc dir que és genial! Des dels personatges que ens ensenyen a fer les receptes fins les il·lustracions fetes amb un gust extraordinari. Hi ha consells sobre com preparar menjars i informació sobre molts aliments del nostre dia a dia, curiositats sobre alguns plats i mil coses més que interessarien a qualsevol. I les receptes... les receptes enamoren perquè qui no es menjaria un pingüino berenjeno o un búho lenteja?

Res, que estem encantats i ben preparats per convertir-nos en uns grans xefs de la cuina màgica.