dijous, 29 de setembre de 2011

Deixeu-me educar! Gràcies...

Avui és el sant d'en Biel i a casa no és que siguem massa creients (més aviat tot el contrari) però mira, els sants els celebrem. Jo em dic igual que la meva mare així que aquest és obligat, en Jordi té un sant sonat i clar, no el podem passar per alt així que si els papes celebren els nens també.

Avui la meva mare ens portarà un regal pel nen i els meus sogres també i a mi i a en Jordi ja ens ha tocat barallar-nos pels regalets de marres.

Nosaltres tenim molt clar que l'Andreu ha d'aprendre a respectar els "dies" del seu germà igual que en Biel haurà d'aprendre a respectar els de l'Andreu. Això significa que quan és l'aniversari o el sant d'un no hi ha regals per l'altre. A mi em sembla que això no és cap bestiesa sinó tot el contrari, em sembla ensenyar-los que s'han de respectar i que no sempre hi ha regals. Doncs bé, a la gent no li sembla que això sigui el més correcte.

Els meus sogres ahir ja ens preguntaven: "Què els hi fem als nens?" i van posar cara una mica rara quan en Jordi va respondre: "Fem? És el sant d'en Biel i no pas de l'Andreu" però bueno, es va quedar en la cara rara i ja està. Ara estic esperant a saber què passarà aquesta tarda i si ens faran cas o no però la que s'ha posat més pesada amb el tema és la meva mare.

La meva mare té el costum fantàstic de qüestionar-me tot el que faig amb els nens. Té gràcia que ella em doni lliçons d'educar quan jo sempre he aconseguit el que volgut fent quatre plors (sí, sóna lleig però és així). No és capaç d'entendre que educar un fill no és donar-li tot allò que vol i sempre s'escuda en la típica frase "és molt petit encara pobret". Mira, ja ho sé que és petit però caram, quan he de començar a educar-lo? Quan compleixi els 25?

Vaja que avui ja hem tingut bronca perquè la senyora té ficat al cap que li vol dur una cosa al gran també així que al final ja li he dit que d'acord però que aleshores també vull un regal per a mi i un altre per al Jordi i a partir d'ara per l'aniversari o sant d'un de nosaltres que porti regals per tots!

dimarts, 27 de setembre de 2011

Reunió de pares

Demà tinc reunió de pares i en aquest cas em toca fer el paper de la mestra. No sabeu la mandra i la vergonya que em fan aquestes reunions i tot i que a mi m'encanta anar com a mare, odio fer-les com a mestra.

No és gens fàcil posar-se davant d'aquella quantitat de pares i mares que et veuen per primer cop i per tant t'estudien fins el mil·límetre. No puc evitar començar la benvinguda amb un somriure nerviós i començar la xerrera vermella com un tomàquet. A més quant més me n'adono que estic vermella més vermella em poso i és com un cercle viciós que només acaba quan em començo a destensar.

Una vegada em relaxo la cosa ja va més rodada perquè em sento més còmoda i hi ha qui diu que aleshores no hi ha qui em calli i ja pot ser...

El que més respecte em fa d'aquesta reunió de pares és que sóc "novata" a l'escola i hi ha coses del funcionament que encara he d'aprendre. Vaja que depèn de quines preguntes les passaré directament a l'equip directiu. REBOTE!

De moment el meu company de curs i jo ja tenim fet un power point la mar de xulo on hem intentat explicar tot allò que creiem que angoixarà més els pares i és que des que sóc mare que les reunions de pares encara me les preparo molt més al detall.

Per cert, encara no sé que em posaré...

diumenge, 25 de setembre de 2011

Extraescolars triades!

Ja hem triat les extraescolars que farà l'Andreu. En un primer moment volíem que fes anglès i música però ens ho hem repensat i farà música i multiesports.

L'extraescolar de música la farà els dimecres de 16:30h a 17:30h i crec que li agradarà. Des del primer moment ens ha dit que sí i es mostra molt content. Ara ja ens pregunta quin instrument podrà tocar! Vaja, d'instruments no crec que en toquin pas (almenys de manera "seriosa") perquè l'extraescolar s'enfoca d'una manera força lúdica però segur que és el primer en ballar i cantar perquè tot el que sigui música li encanta.

A casa tenim una guitarra i un piano i ara ens demana la flauta. Els reis de l'any passat li van dur una bateria perquè va insistir molt. A casa dels avis té un orgue elèctric i una guitarra espanyola i a casa dels besavis una altra guitarra i un tambor. Vaja, que és el nen orquestra.

L'altra extraescolar és multiesports que es farà els divendres de 16:30h a 17:30h i l'hem triat perquè creiem que li anirà bé alliberar energia. L'Andreu és un nen molt nerviós i creiem que li anirà bé "desfogar-se" una mica i alhora aprendre a jugar respectant normes, companys...

Aquesta última extraescolar no l'ha triat ell així que veurem que passa i si no li agrada doncs bon vent, oi?

Dimecres sortirà la llista d'extraescolars i ens diran si es fan o no ja que perquè es duguin a terme es necessiten un mínim de nens per grup. A veure si tenim sort i pot fer les dues!

dissabte, 24 de setembre de 2011

M'està costant...

Porto uns dies força trista per algunes coses i una d'elles és que no m'acostumo a l'escola bressol d'en Biel. L'any passat el portava contenta, anava a la mateixa escola bressol que l'Andreu i m'encantava! Com van tancar ens va tocar buscar una altra i de totes les que vam veure aquesta era la millor així que no ho vam pas dubtar.

Ara però penso que haguéssim pogut mirar més perquè no estic massa contenta. El nen està bé i sí, això és el principal i ho sé però tot i així hi ha coses que no m'agraden i no ho porto gens bé.

Durant la primera setmana ens van perdre un pitet per dia. Jo no sabia on eren aquests pitets així que li anava dient a la profe que no tornaven a casa. Finalment un divendres van aparèixer tots i tinc la sensació que aquells que no tornaven s'anaven quedant a l'escola bressol. Tan difícil era dir que els tenien allà?

La segona setmana es van perdre una samarreta i una jaqueta. Van aparèixer al dia següent però ja s'havien perdut. Un dels pocs dies que vaig poder anar a buscar-lo vaig veure que la seva data d'aniversari estava equivocada i l'última és que m'han dit que té el culet vermell i que si volem podem dur crema. Com que si volem podem dur crema? El primer dia d'escola bressol en vaig dur un tub sencer!

A tot això encara espero que ens citin a una reunió que havia de ser per setembre i no estic gens d'acord en que li donin el dinar a les 11:30 perquè diuen que sinó el nen s'adorm i no dina. També espero que ens donin alguna mena de dossier o guia on posi què es treballa, com... Ah! sí i que ha de dur el nen el primer dia perquè vaig dur el que vaig dur per intuïció.

Molta gent m'està dient que tingui paciència perquè són els primers dies i creieu-me que la tinc. Sóc del gremi i entenc perfectament què és encetar un curs però hi ha coses que no entenc que passin i quan és un dia no passa res, dos tampoc però si són onze d'onze doncs ja començo a "mosquejar-me". La falta d'organització em mata.

El pitjor de tot és que ni el puc dur ni el puc recollir així que la comunicació amb la cuidadora és a través de l'agenda i no sé si no m'explico o és que ella no m'entén però aquí hi ha alguna cosa que no rutlla!

dijous, 22 de setembre de 2011

Primers passos!

En Biel ja ha fet els seus primers passos i estic tota emocionada. Primer perquè el meu petit ja comença a caminar tot solet i després perquè tenia molta por de perdre'm aquest moment.

Jo crec que encara trigarà una mica a deixar-se anar del tot però els primers passets els ha fet amb la mama i el papa fent-li festes i per a mi això ara mateix ho és tot!

dilluns, 19 de setembre de 2011

El mar

En Jordi i jo som la nit i el dia en quant a gustos musicals (i en moltes altres coses, tot s'ha de dir...). Un dia em va posar els Manel i gairebé em dóna un infart! Aquella lentitud i poca "marxa" em maten però fixa't que al final li he acabat agafant una mica el gustillo i reconec que, fins i tot, hi ha una cançó que se m'ha enganxat i ara la poso inclús quan ell no hi és.

Serà que al final ja no serem tan diferents?

dissabte, 17 de setembre de 2011

Talles!

Aquest matí m'he comprat uns texans a Zara i estic la mar de contenta. La veritat que no he entrat massa motivada i pensava que no trobaria res però quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que han posat més talles i a més són força reals.

Jo no he estat mai prima però tampoc és que tingui talles especials. Vaja que jo estic en aquella franja en la que entres a la Mango i deuen pensar que t'has equivocat i on vas amb aquell culamen i entres a una botiga de talles grans i et miren amb cara estranya perquè estàs massa prima. Com podeu imaginar això és un suplici!

Vas a comprar roba i al final acabes amb ganes de plorar. Veus que la talla que et correspondria per número ni tan sols et passa dels turmells i penses que o bé t'has engreixat més del que pensaves o els pantalons han encongit i per què? Perquè les talles no són reals ni de broma. A molts llocs les talles 40 no li entraria ni a una dona que fes una 36 real i clar, això és un problema.

Per mi comprar uns texans sol ser una odissea i moltes vegades penso que si per a mi ho és com no ho serà per una nena de 16 anyets que va a posar-se mona i troba que no entra enlloc.

No dic que no han d'haver talles com la 34 o la 36 perquè segurament hi ha noies primes que la porten i em sembla perfecte. Hi ha dones primes, dones grasses, dones que ni primes ni grasses... Vaja, de tot! Però és cert que som moltes les que ens trobem en mig i crec que també tenim dret a vestir-nos, no?

Així que felicitats a Zara per la iniciativa de les talles reals per les dones normals!

dijous, 15 de setembre de 2011

Molt orgullosa!

Avui estic molt orgullosa de mi mateixa perquè he aprovat la teòrica!

Això del carnet ha començat sent una necessitat que avui dia s'ha transformat en tot un repte personal i la veritat és que veure que he donat el primer gran pas em fa sentir molt feliç.

dimarts, 13 de setembre de 2011

L'Andreu a P3

Bé, doncs ja és una realitat! L'Andreu ja fa P3 així que el meu petit ja no és tan petit.

L'adaptació va començar divendres passat quan va anar a una "visita" a l'escola amb en Jordi. Allà va poder veure quina seria la seva classe, va conèixer la seva mestra, alguns companys... I tot i que al principi va passar vergonya després ja es va mostrar eixerit com és ell.

Dilluns va anar de 15h a 16:30h i encantat de la vida. Quan vaig arribar a casa em va explicar que havia estat jugant, que té una cuineta a la classe que li agrada molt, que la mestra és "guai" i unes quantes coses més que em van fer saber que la seva escola li agrada.

Avui ha tocat anar de 9h a 11h i ha tornat a anar ben content. En arribar a casa li he preguntat i diu que s'ho ha passat molt bé perquè la Txell (la mestra) li ha explicat el conte d'en Patufet.

Demà anirà de 9h a 11h i de 15 a 16:30h i ja no estic gens amoïnada. Crec que tot està anant perfecte i és que tinc un super nen (com babeja la mama).

dissabte, 10 de setembre de 2011

El SEP

L'altre dia en claustre es va parlar del famós SEP (suport educatiu personalitzat) que és això que ara ve a substituir la famosa sisena hora. El SEP com bé diu el seu nom és un suport personalitzat que va destinat a que els nens amb més problemes acadèmics rebin una atenció fora de l'horari lectiu i aquest suport el rebin de manera individual o a través del treball en petit grup.

Ja no entraré en el que em sembla aquest grup perquè ja ha quedat prou clara la meva idea sobre el que suposa perdre la sisena hora però penso afirmar que o bé la senyor Rigau no té ni punyetera idea de fer les coses o ens trobem davant del de sempre, una pressa de pèl!

A l'escola on treballo ara s'ha organitzat el SEP i quatre mestres es quedaran dilluns i dimecres una hora més amb els nens que necessitin aquest reforç (sota criteri de tutors i pares) a canvi de lliurar una tarda. Em sembla que és el correcte ja que no es quedaran per amor a l'art i no se'ls ha dit pas que cobraran més.

Quina és la sorpresa però? Hi ha centres que han ofert el SEP al migdia i no a un grup petit d'alumnes no, a tota l'escola! Hi ha algunes escoles que pleguen tres dies a la setmana a les 13h i hi ha d'altres que cada dia pleguen a les 13h. A canvi els mestres tenen una o dues tardes lliures.

Si penso egoistament ja m'agradaria que em toqués un d'aquests centres ja... Mira, faig mitja horeta més cada dia al migdia que no em ve d'aquí i lliuro dues tardes. Perfecte! Puc anar a buscar els nens, puc fer més coses... però on queda el que és el SEP?

Si ens quedem tots els nens fins les 13h on és aquesta atenció individualitzada o en petit grup? El SEP no es suposa destinat a nens amb dificultats? Per què uns nens d'unes escoles han de conservar la sisena hora i altres no?

A tot això el Departament ha donat el vist i plau a aquestes escoles clar. Res millor com tenir els pares contents per a que et votin i no se n'adonin de la pifiada que has fet amb la retirada de la sisena hora. És donar el caramelet després d'haver donat la punyalada i hi ha qui es conforma perquè per horari ja li interessa o perquè simplement ja està cansat de lluitar.

Jo la veritat que estic fins el monyo del Departament i de totes les seves cagades (amb perdó) varies. Que deixin de canviar el nom de CEIP a Escola i del revés o del de les ACI per PI i no sé quantes punyetes més i comencin a preocupar-se de veritat pels nens i per les seves veritables necessitats.

Deixem-nos de tanta punyeta i tractem millor el professorat i potser fent i una cosa i una altra aconseguim l'educació de qualitat que ens mereixem!

dimarts, 6 de setembre de 2011

I tira endavant el setembre...

I continuen les adaptacions!

Ara a la feina se'm presenta una de bona! El meu company ha estat operat d'urgències d'apendicitis i per tant està de baixa. Què significa? Que dijous (amb sort) vindrà una persona nova per ser la meva compi de curs. Una persona que no coneix absolutament res del funcionament del centre i que estarà tan perduda com jo. Ai mare, que perduts ens trobarem... Tot i així segueixo amb el meu optimisme i crec que ens en sortirem.

En Biel ja està adaptat. Sí, sí! Adaptació llampec! Va estar tot el dia la mar de content i ni una llàgrima va fer. Ja s'ha guanyat a les noies de l'escola bressol amb aquest somriure tan maco que té i avui espero poder anar a buscar-lo i veure la seva mestra que ahir entre una cosa i una altra no vaig poder.

Torno a anar a l'autoescola. Queda una setmana pel teòric i vull aprofitar. La veritat que no sé si aprovaré, jo m'ho veig just però crec que és una cosa de sort (dependrà del test que em surti) i com estic animada doncs mira, provarem.

Demà tinc reunió amb la que serà tutora de l'Andreu. La mestra de P3! Uf, que gros que sona ja això però segur que li va la mar de bé.

Quin setembre més canyero que estic tenint!

diumenge, 4 de setembre de 2011

Començant curs a l'escola bressol

Demà comença en Biel a la nova escola bressol i estic nerviosa. No ho hauria d'estar perquè abans de l'estiu ja va anar a la "guarde" un parell de mesos i es va adaptar perfectament però no puc evitar-ho.

Avui preparava la Babycook ja per fer el dinar de demà quan he pensat: "ai no, si demà va ja a l'escola bressol" i en acabar de pensar això no he pogut evitar que m'entrés una mica de nervis per l'estomac perquè per molt que el teu fill s'adapti bé, que ja hagi anat altres anys, que s'ho passi teta i mil coses més és molt difícil no entristir-se una mica.

Demà en Biel comença a l'escola bressol i sé que li anirà bé però no puc evitar que em faci una mica de cosa saber que estarà tot el dia allà sense el seu papa i la seva mama. Passarà el primer dia amb unes desconegudes que segur que el tracten molt bé però no deixen de ser desconegudes.

A més encara porto el disgust d'haver-lo de dur a una escola bressol diferent a la que ja va anar durant dos mesos i a la que ha anat l'Andreu durant tres cursos.

Ara ens hem d'adaptar tant ell com nosaltres (més jo que sóc la patidora oficial a casa) i és que aquest setembre està ple d'adaptacions!

dissabte, 3 de setembre de 2011

Adaptacions

Per mi cada destinació és sinònim d'adaptació. A cada nomenament començo en una escola nova i això implica conèixer companys nous, adaptar-se a la manera de fer del centre, als espais, als nous alumnes, a la manera de treballar de gent que no coneixes i un llarg etcètera de coses.

La destinació per a aquest inici de curs ha estat força dolenta. Començo a pensar que tinc la mala sort instal·lada sobre el cap perquè gairebé tota la gent que conec es troba al costat de casa seva...

Al que anava! Aquesta destinació ha estat força dolenta pel que fa a transport. Quan vaig veure Sant Andreu de Llavaneres a la pantalla em volia morir, vaig agafar una plorera tremenda i em va durar el disgustet una bona estona. Per anar a Sant Andreu de Llavaneres tornava a estar amb les mateixes que per anar a Calella però pitjor! I per què pitjor? perquè està més a prop però el poble està a una distància considerable del tren i l'única manera d'arribar a l'escola és agafant un autobús que pel que diuen no funciona massa bé. Al meu cap només em feia voltes la idea que hauria d'agafar dos trens i un autobús. A quina hora es suposa que m'he de llevar per fer tot això? I a quina hora tornaré a casa?

Tot això em fa estar emprenyada (per variar) amb el Departament i amb el fet que se'ns consideri números i no es tingui en compte segons quines coses a l'hora de donar destinacions però vaja, això no és novetat.

Vaig passar la nit molt neguitosa però en Jordi em va dir que em portava i que ja ens ho faríem. Què faria jo sense ell?

I al dia següent em va dur a l'escola i una vegada allà rebo la notícia que en certa manera esperava. La baixa s'allargarà més de quinze dies! Ara hi ha qui diu que potser un mes i hi ha qui diu que potser un trimestre i no me n'alegro la veritat.

Entro a la sala de mestres i em trobo amb una noia que també és nova. Ja seiem juntes perquè això de ser novata i trobar-te amb una altra persona que també ho és ajuda. Tothom ens saluda i ens pregunta el nom, l'edat, a qui substituïm, d'on venim i quan explico la meva situació tothom es posa les mans al cap i ja tinc dues persones que s'ofereixen a dur-me almenys fins a Mataró. Ja tenim alguna cosa guanyada sobre el transport!

Ens adjudiquen les classes i tindré un cinquè. Què bé! M'encanten els nens d'aquesta edat tot i que estiguin en plena edat del pavo així que encantada de començar el curs com a tutora i amb uns nens d'aquesta edat. Arriba el meu "paralelo" (mai havia tingut un noi de paral·lel) i em diu que tinc la millor classe del món. Els nens són maquíssims i mai hi ha cap problema amb ells! Estic contenta.

Xerro amb gent, m'expliquen coses, ja veig un parell de persones que no em transmeten massa bon rotllo (d'aquestes sempre hi ha a tot arreu), veig la meva classe, faig la passejada oficial per l'escola... I ja no estic tan trista! Sembla que té bona pinta l'escola. Potser si s'allarga no està tan malament i el transport? Ja buscarem alguna solució, no?

Estem des d'ahir buscant solucions i per fi ha arribat una! En Jordi m'acostarà pel matí a Mataró (els autobusos no poden tenir pitjor horari), després agafarà l'autopista fins a Barcelona per anar a treballar i jo marxaré amb una companya cap a l'escola. Per la tarda tornaré a Mataró amb aquesta noia o amb una altra persona i esperaré a l'autobús, si arribem quan toca i tot va bé cap a les 18h ja estaré per Granollers.

La veritat és que preferiria poder estar a casa abans, no haver de dependre del Jordi per anar pels matins (insisteixo, és un tresor!) ni de cap company però de moment les coses van així i com no sóc persona d'enfonsar-me massa temps aquí estic contenta perquè l'escola és xula, la majoria de gent sembla maca i tinc ganes de veure els nens.

Ah i el 14 pujo a teòrica a veure si hi ha sort! Que això serà una bona motivació per treure'm el carnet.