dissabte, 19 de setembre de 2009

Primera setmana...

Ja ha passat la primera setmana amb nens i crec que necessito vacances!

Aquesta primera setmana ha estat força dura i és que tinc un grupet de nens molt maco però força xerrameques als que els he d'estar demanant silenci cada... dos segons? Cosa que fa que ara mateix parli més com Joaquín Sabina que com jo mateixa. A més dijous pel matí va haver un "incident" força greu amb un nen amb alguns problemes d'agressivitat i la veritat és que vaig quedar una mica tocada.

Apart de tot això l'Andreu ha estat força desagradable amb mi. A la guarde no ha plorat un sol dia però en canvi ha optat per ignorar-me i pegar-me (es veu que aquesta setmana és la setmana de "los niños pegan a Esther"). Sembla que ahir això va acabar i ja tornava a estar carinyós amb mi però creieu-me si us dic que pànic li tinc al dilluns!

En Jordi pobre no arriba a casa fins les 20:30h i això també suposa que he de fer mil i una cosa sense la seva ajuda...

Vamos que ha estat una setmana del més estresant!

Tot i així diré que quan vaig en tren per les tardes penso que sóc afortunada per tenir una feina que m'agrada tant. Els nens esgoten però també són molt macos! Veus com des del primer dia ja t'estimen i et regalen dibuixos o et porten una petxina de regal com ha fet la N. Et volen dibuixar, et diuen que duus el cabell maco, s'ofereixen per si et poden ajudar...

Lo de l'Andreu també ha de passar i suposo que si no és aquesta setmana doncs serà la vinent i sinó l'altre. No li queda més remeï que estar de bones amb la seva mare, no?

I pel que fa a la feina del Jordi... això no ho canviarem pas però sí podem aconseguir que almenys dos dies a la setmana arribi una micona abans.

Bé, ha estat una setmana mooooolt dura però penso que a la llarga la cosa es pot anar suavitzant (o això espero).

2 comentaris:

Amarbe ha dit...

Poquet a poquet...los inicios siempre fueron duros jeje.
Pero las mujeres tenemos capacidad para muuuucho.

Con lo que no estoy de acuerdo es con esos locos bajitos dándote caña,vaya vaya están revolucionados!

Aunque a veces son un amore si señor!

Mirashka ha dit...

ànims dona que els començaments sempre són difícils però mica en mica anem agafant el ritmillo! segur que podras amb això i amb més!!!! I l'Andreu tot es cosa de temps ja ho saps!

Petons!