dissabte, 17 d’octubre de 2009

Una caseta amb jardí

Últimament hi ha un parell de coses (bé, sempre hi ha més però aquestes són més importants) que em ronden pel cap.

La primera és que m'agradaria molt poder comprar una caseta i ja posats a demanar que fos a Cardedeu. Que jo digui que vull una caseta em fa pensar en que em faig gran. Sempre havia dit que volia viure en un pis. Un àtic, un duplex... una casa no la volia pas. Només pensar en un lloc aïllat i sol on els lladres poguéssin entrar em feia repelús (si, per aquestes coses sóc molt poruga). Preferia un àtic o un dúplex així com de disseny. Ara visc en un dúplex i no estic pas descontenta. Sempre penso que és un pis preciós i la veritat és que estem força tranquils aqui però cada vegada em sento més tancada i cal dir també que em canso de pujar i baixar escales.

Fa un parell de caps de setmana vam anar a la caseta d'en J i la S i la veritat és que l'Andreu s'ho va passar bomba corrent i jugant per la mica de terreny que tenen. A més de l'Andreu en Jordi i jo també vam tenir sensació de llibertat i el gos ja ni us explico com s'ho va passar! En veure tot això vaig començar a pensar que seria maco viure en una casa on l'Andreu tingués un bon espai per jugar i on no caldria que cada dia (com ara) anéssim al parc.

Evidentment aquesta caseta no és fàcil d'aconseguir. Sempre hi ha la mateixa pega... els diners! Avui dia és pràcticament impossible comprar alguna cosa i els lloguers de les cases estan pels núvols. Sembla que ara la cosa comença a posar-se una mica millor i, de vegades, quan tafanejo veig que comencen a haver alguns preus no tan desorbitats. De tota manera comprar és una cosa que s'ha de meditar prou bé així que o ens toca la loteria o encara potser trigarem un anyet o dos en comprar (o més, ves a saber).

8 comentaris:

Jordi Bufí ha dit...

Temps al temps amor!

Esther ha dit...

Si si no queda una altra q deixar temps...

Emma Kumba ha dit...

Nena, una casa es una gran idea!!! a mi també em faria por.. pero tot es acostumarse. I la segona cosa??? jejeje. Anims!

Emma Kumba ha dit...

Nena, una casa es una gran idea!!! a mi també em faria por.. pero tot es acostumarse. I la segona cosa??? jejeje. Anims!

Amarbe ha dit...

Yo soy más de ciudad...pero bueno un adosadito con jardin no está nada mal!
Aunque si que es verdad que la libertad de una casa en el campo para los niños es genial
Un besote guapa

Mirashka ha dit...

ai nena ja t'ho ha spensat be? que una casa dona molt feina! es conya, jo he trobat la meva casa ideal, es la casa de l'avi d'una amiga meva, te jardi i la mida justa, ni massa gran ni massa petita. Se que la tenen llogada a una parella, pero no perdo l'esperança. De tota manera a mi m'agrada molt casa meva i ara com ara no canvio!

Visca els somnis!

Lourdes ha dit...

Algun dia aconseguirem la nostra caseta de somnis, i si, si pot ser a Cardedeu millor!!!!!!!!!

Esther ha dit...

Emma la segona cosa haurà d'esperar temps...

Amarbe yo también era de ciudad y me he hecho más a pueblo. Se vive mucho mejor. Cuando te acostumbras claro jaja!

Mirashka ja saps... quan la parella la deixi...

Lourdes ben a prop una de l'altra per fer partides de poquer com les de Mujeres desesperadas jaja!