Aquest mes el meu petit (ja no tan petit) farà 21 mesos i ara està en aquesta època tan meravellosa en la que cada dia et sorprén amb una cosa nova.
Aquests dies ha après a renyar-nos i a dir-nos que no molt seriós. Ja xerra molt, li agrada dibuixar i anar a penjar els seus dibuixos a la porta del seu armari, li agrada anar en la seva bici i seure en la seva cadireta per veure la tele, emprenyar la mama obrint les aixetes... ja és tot un trapella!
I jo me'l miro i penso que quina cosa més maca hem fet en Jordi i jo i me'l miro i penso en com me l'arribo a estimar i me'l miro i penso: No vull que es faci gran!
5 comentaris:
nooooooo jo tampoc vull que creixin!!! tens rao ara estan genials! cansen la ostia pero estan preciosos!
fes-li un axuxon de part meva (ja tens excusa)
El temps passa massa ràpid per a segons quines coses... en fin, sempre podem mirar la part positiva i és que creixen la mar d'alegres i sans.
En aquesta etapa és una passada el que aprenen cada dia però això també significa que cada dia creixen una mica més i fa molta pena.....
Pero que mayor y guapo está tu nene!!!
Un besito guapa
Si nena, estan grandiosos i ara quan arribi el Martí encara els veurem mes grans.... snif jo tampoc vull que creixi molt, vull que sigui sempre la meva nena... tot i que crec que sempre ho seran els nostres nens, tinguin l'edad que tinguin no?
Publica un comentari a l'entrada