Sóc mare i mestre o el que és el mateix: mare treballadora.Fa dos anys que tinc l'Andreu i trampejo constantment amb horaris de feina i horaris del nen i fins ara entre el seu pare i jo ens anavem ensortint molt bé. Aquesta setmana però l'Andreu ha agafat angines i no podrà anar a l'escola bressol... resultat? he hagut d'agafar la baixa perquè en Jordi no es pot quedar amb ell i no tenim cap altra persona amb la qui comptar.
Està clar que després d'això queda molt evident que necessitem una cangur però la cosa no és massa senzilla. Primer perquè trobar una persona de confiança no és senzill i segon perquè tampoc ho és trobar algú amb qui comptar en ocasions tan puntuals.
De tot això el que més m'amoïna és comprobar una vegada més que ser mare treballadora és una cosa molt dura i molt difícil. Fa anys quan les mares no treballaven no hi havia problemes d'horaris ni de compatibilitats però ara sí que n'hi han. Per què no es fa res davant d'això? És necessari que una mare hagi d'agafar una baixa per poder estar amb el seu fill malalt? I si no m'haguéssin donat aquesta baixa? Sembla mentida que vivint l'época en la que vivim no hi hagi recursos a l'hora d'afrontar una situació així.
També em sembla una injusticia que es doni per fet que si el tens malalt el pots deixar amb els avis. Els avis de l'Andreu també treballen i encara que no treballéssin... és la seva obligació cuidar el meu fill? No! I si no els hi vull deixar? Què? Ho he de fer obligada?
No m'agrada pensar que davant de tot això hi ha una postura masclista en la que la dona no pot ser mare i treballadora alhora. No m'agradaria pensar que en certa manera s'obliga a les dones a triar entre la vida familiar i la laboral perqué hi ha moltes dones que volem ser mares però també estem orgulloses de la feina que fem. No m'agradaria pensar tot això però en el fons i per desgràcia cada vegada n'estic més convençuda.
5 comentaris:
La majoria de vegades la societat evoluciona molt més ràpid del que ho fan les lleis, incloses les de protecció social.
Crec que l'únic masclisme que hi ha en tot això és l'heretat per èpoques passades. En el cas que ens trobem tindríem els mateixos problemes tant tu com jo si treballéssim en el mateix.
Tens tota la raó en que s'hauria de fer alguna cosa, quan ens veiem ens posem a arreglar el mon i a deixar a parir als polítics :)
Per cert, esteu molt guapos a les fotos. El nen ha tret un dels teus ulls :D
La llàstima és q amb tot això t'entren ganes de deixar l'Andreu com a fill únic perquè amb aquest percal per davant...
I si q hi ha masclisme pq es dona per suposat q les dones som les que hem de cuidar dels fills.
Gràcies pel piropo i si, té un ull igual q jo!
Jaja! Jo també faig converses maritals telemàtiques! A vegades fins i tot més que presencials!
és el que comentàvem fa uns dies: o la societat es prepara per tal que la mare terballi o permet que la mare deixi de treballar per poder cuidar el seu fill. Nosaltres com sempre ni chicha ni limona: pobra de tu que deixis de treballar però apanya-te-les com puguis a l'hora de criar el teu fill.
Masclisme? i tant! per començar jo he parlat de mare i no de pare...
Publica un comentari a l'entrada