Últimament vaig amb poques ganes a treballar i és un fet que em fa sentir malament ja que presumeixo de tenir una feina que m'encanta.El principi de curs va ser dur però a finals del primer trimestre tot rutllava. Van arribar les vacances de nadal i a la tornada, X (diré X a un alumne amb greus problemes de conducta) estava fatal. Es posava nerviós a totes hores, cantava durant les classes, parlava per sobre les meves explicacions, s'amagava sota la taula, insultava companys...
Ingènua de mi vaig pensar que tot això era fruit de la tornada a la rutina. "Dues setmanes i tornem a estar com estàvem" pensava jo però que va. Ha passat ja més d'un mes des de la tornada de les vacances de nadal i continuem igual o pitjor. Les classes amb X es fan eternes. Intento que surti de la classe a fer tots els reforços que són possibles i només aquelles hores la classe es descongestiona i tots treballem molt més tranquils.
Avui m'ha tornat a tocar viure un "episodi" dels seus en que ha pegat a agredit a companys i a mi mateixa. Quan passen aquestes crisis em sento molt malament, els nervis no em deixen ja en tot el dia i tinc una sensació d'esgotament que després dura dues i dies...
Aquests nervis es sumen als que ja vinc arrossegant i que són propis de tot el que faig a la meva feina. Com a mestre em toca programar, pensar activitats pels nens, coordinar-me amb altres mestres, corregir, posar exàmens, preparar sortides, avaluacions i un llarg etcètera de coses que, evidentment, es sumen a la tasca principal que és la de donar classe a 23 nens amb necessitats diferents. He de vetllar per a que aquestes criatures al final del curs arribin o s'acostin a les expectatives marcades per l'etapa en la que es troben.
Si, tinc dos mesos de vacances però també una feina dura i de molta responsabilitat però sempre m'ha agradat molt la meva feina i encara m'agrada però últimament em costa molt estar contenta. Em costa entrar a la classe sense pensar en quin moment X explotarà... Últimament em costa veure el meu futur exercint encara i això em posa molt trista.
5 comentaris:
Ánimo guapa.
Los maestros hacéis una labor estupenda, que lástima que la gente no lo valore lo suficiente.
Sigue luchando,y verás que pronto tendrás la recompensa.
Supongo que será dificil controlar a X (hoy he leido en el periódico algo sobre las depresiones de los maestros, acerca de los alumnos insolentes), pero tú eres una campeona!
A mi hoy me han tirado a la calle...despúes de haber encontrado un trabajo en algo que no era de lo mío, la verdad es que estaba mentalizada, pero es duro levantarte cada mañana y hacer algo que no te gusta para nada.
Un besito guapa
Mossa és que deu n'hi do la creu que t'ha tocat amb aquest nen... Molts d'ànims!!!!
Amarbe mucho ánimo a ti también!
Amarbe ánimo! A ver si pronto encuentras ese sitio para ti.
Gracias guapas, sóis dos soletes :)
Nena, es una merda treballar així.... anims kuka!
Publica un comentari a l'entrada