Aquest any no m'han donat plaça a l'estiu i la veritat és que tot i que al principi vaig intentar prendre-m'ho amb filosofia ara començo a estar nerviosa. Ja fa tres anys que estic acostumada a tenir la meva plaça al juliol i el fet de no tenir-la encara em fa posar nerviosa i encara pateixo més si tenim en compte que del que em donin depén que en Biel vagi a l'escola bressol als quatre mesos o gairebé a l'any.L'última vegada que vaig anar a nomenaments d'estiu encara eren pressencials i allò semblava el Bingo. Tu seies, miraves les places que hi havia, marcaves les que t'interessaven i creuaves els dits per a que les persones del davant no te les traiéssin totes mentre esperaves sentir el teu número. La veritat és que es patia però com a mínim era una situació més o menys controlable. Ara aquests nomenaments són telemàtics i això vol dir que he d'estar a casa meva connectada durant hora i mitja esperant que la pantalla m'informi sobre la nova destinació. No sé ni quantes places hi ha, ni quantes probabilitats tinc... No sé res.
Suposo que ara no tinc més remeï que creuar els dits i desitjar-me molta sort. M'és força igual on em toqui però m'aniria d'allò més bé que fos una plaça per tot l'any per poder passar el primer any de vida amb el meu petit. Espero tenir sort!
