Fora pipa!

Aquesta setmana passada va arribar el temut moment d'acabar amb el vici de la pipa i la veritat és que no ha estat la cosa tan dramàtica com imaginava que seria.

La idea inicial era donar la famosa pipa als reis però vaig veure que l'Andreu mica a mica es deixava de mostrar tan predisposat com la principi i em deia coses com "dono la pipa i em porten una altra" o "li dono la pipa i tu em compres una nova"... Així que dimarts passat a la nit vaig decidir a provar de trencar-li la punta a veure què passava (la idea la vaig agafar d'una de les mamis del foro). Vaig agafar el xumet, unes tisores i zas! Foradet a la punta! Li vaig donar a l'Andreu i després d'un parell de xumades va dir (molt empipat per cert) que no la volia, que la llencéssim i així ho vam fer.

El cert és que encara la demana... Tampoc és que insisteixi massa però abans de dormir la demana. Jo crec que més res per allò de "si cola, cola". També m'he adonat que li costa una mica més adormir-se però quan ho fa contínua fent-ho "del tirón" així que podem dir que la retirada de la pipa no ha estat massa traumàtica.

I estic moooolt contenta i alhora una mica melancòlica perquè cada vegada perdo més aquell bebè amb pipa i bibi que ara ha passat a ser un nen gran que no necessita pipa i que beu la seva llet amb una canyeta com un nen ben gran.