Ahir a la nit l'Andreu ens va sorprendre (i no gratament) amb dues afirmacions que ens van deixar bocabadats.
La primera va ser que és impossible que el tió pugui caminar i cagar regals així que a casa el van dur els avis d'amagatotis i els regals els posem nosaltres sota la manta. La segona és que els reis són senyors disfressats perquè un dia li va veure la goma de la barba a un d'ells...
Bé, ja us podeu imaginar com ens vam quedar en Jordi i jo. L'Andreu té només cinc anys així que no m'agradaria que ja perdés la il·lusió per moltes coses. El cert és que ens vam sortir com vam poder... Vam insistir en que són màgics, que existeixen, que hi ha moltes coses que són inexplicables i un llarg etcètera. Ell mentrestant ens mirava amb cara desconfiada i de tant en tant ens deia: "Dieu-me la veritat".
Jo vull creure que tot això ve d'algun nen gran de l'escola perquè és molt estrany que ens tregui aquest tema pel setembre, un mes en el que no hi ha res a l'entorn que el pugui fer pensar en tot això. No m'agrada pensar que tinc un fill tan racional (perquè ho és i molt) que no és capaç de creure en la màgia perquè ja sé que tard o d'hora s'assabentarà de tot, però tan aviat? Em faria molta llàstima.
Així que res, de nou un repte com a pares. Convèncer l'Andreu que no tot té perquè seguir una lògica i per sobretot, ajudar-lo a que conservi la innocència i la il·lusió per aquestes coses tan de nen.
3 comentaris:
Segurament que si, a algun nen gran s'ha fet el fort explicant això als petits... quina llàstima... Podeu rectificar el que li han dit buscant excuses més fácil d'entendre... per expemple (el que jo faría eh), dir li que els regals els busqueu/compreu/encarragueu vosaltres pero que parleu amb els reis, i llavors ells els porten.
és tant difícil convence'ls de que el que li han dit no és veritat... segur que trovareu una "mentida" que se la cregui, no desespereu...
muuuak
És molt probable que algún nen gran...
Jo no el mentiria, només li diria "i tu, què creus?" Segur que amb l'edat que té NO es creu que els reis i que el tio sigui invenció dels pares ;)
SORT!!!
Al final li hem dit que els reis de la cavalcada són papes disfressats que ajuden als reis. Així mentre ells surten a saludar els nens, els reis de veritat poden anar deixant ja regals...
El tió ja és una altra història perquè no es creu res de res.
Al final li he dit que si no s'ho creu que no li posi de menjar i ja està però que si després no li caga res que no rondini. Sí, ja a lo radical.
Ester és que tinc un fill una mica "especialito". Ja li vaig dir ja que ell que creu i em va dir que el tió el porten els avis, els regals els posem nosaltres sota la manta i el menjar desapareix perquè el llenço jo. Ja veus com és el pequeñajo!
Publica un comentari a l'entrada