Rutina

Avui és l'últim dia de vacances per tots, demà tornem a la rutina i jo que voleu que us digui? L'espero ja ansiosa!

L'estiu està molt bé al principi. De fet, l'agafem amb unes ganes brutals després de tot un any de feina però quan passen unes setmanes a mi els dies se m'acaben fent llargs, molt llargs. Això de no tenir horaris ni els hàbits tan marcats com sempre al principi t'allibera però després d'un temps em fa sentir com si visqués dins d'un petit caos i això no m'agrada.

Demà tant els nens com jo comencem el curs escolar. L'Andreu comença P5 ja a l'edifici de primària i això el té boig de content. Ves, es sent gran... En Biel comença P3 i tota l'aventura del que suposa l'educació infantil. I jo torno a començar un curs ja que dilluns vaig ser nomenada.

El nomenament d'aquest any no m'ha deixat especialment contenta. Jo sóc mestre d'educació especial però mai he exercit (bé, sí, un mes però evidentment això no és res). Doncs aquest any m'ha tocat la xina! M'han nomenat per fer de mestra d'educació especial i el cert és que estic trista. Jo volia tenir una tutoria perquè és el que realment m'agrada (el que donaria per poder fer sisè amb els meus alumnes de l'any passat!) i a sobre com no he exercit mai, em sento molt molt inútil. Sé que em tocarà treure la pols dels apunts de la carrera i això em té neguitosa... A més, durant les primeres setmanes ajudaré les mestres de P3 amb l'adaptació i això ja ha estat el remate! No sé si ho he dit mai però m'agraden els alumnes ben grandets i clar, els nens de 3 anys massa grans no ho són. Així que d'entrada la cosa no pinta massa bé tot i que està clar que intentaré fer-ho el millor que pugui.

Però tot no podia ser dolent, no? La bona notícia és que estic a dos pobles de casa i arribo a l'escola en 20 minutets i l'altra és que segurament dos dies faré SEP entrant a les 8:30h i això em permetrà sortir també dues tardes mitja hora abans i poder anar a buscar els nens a l'escola. Carai, això em fa molta il·lusió!

Demà tornem a la rutina i jo espero deixar enrere algunes de les coses desagradables que han passat aquest estiu... Sí, aquest estiu no ha estat fàcil. Hem hagut de cancel·lar unes vacances per la mudança, en Biel va caure per una escala i es va fer una fractura cranial força important, una nit ens van intentar entrar a robar a casa quan jo era sola amb els nens perquè en Jordi era de viatge... Vaja, que ens han passat coses que estic desitjant oblidar ben ràpid.

Ara toca deixar tot enrere i encarar el curs, la tardor, l'hivern, el Nadal... Amb molt optimisme i pensant que tot tot el dolent quedarà oblidat en breu i que tot el que està per venir serà millor segur.