dimecres, 4 de setembre del 2013

Somni d'acomiadament.

M'havien parlat d'ells però mai n'havia tingut un fins avui... De matinada he sabut per un missatge que la tieta ja no està amb nosaltres i és que després d'uns dies a l'hospital ens ha deixat per sempre.

Ja ho sabia però suposo que el meu subconscient s'ha volgut acomiadar de nou així que he somiat que entrava a l'habitació i ella encara vivia. Estava tan maca com sempre, tan arreglada i maquillada com a ella li agradava i em deia que havia de marxar però que m'estimava molt. Jo l'abraçada i sortia de l'habitació sabent que no la tornaria a veure més però marxava amb una sensació molt maca.

Ara toca passar per tot el que no ens agradaria mai passar i ara que ella no hi és et sents trist també pels que queden perquè tots ens l'hem estimat molt i molta gent ho passarà molt malament.

Això no ens ho esperàvem pas. Avui dia 69 anys no són tants... I la seva germana (la meva àvia) encara s'ho esperava menys perquè ha viscut aquestes últimes setmanes amb l'esperança d'un petit miracle per la seva germana petita. I ara que es queda sense tres dels seus germans cada vegada es sent més sola i cada vegada té més por de passar pel mateix aviat.

I quan passen aquestes coses només penso que la vida és summament injusta en molts moments...

9 comentaris:

onavis ha dit...

Em sap molt de greu. Una abraçada ben forta!

Anònim ha dit...

Ho sento, maca. Una abraçada

Esther ha dit...

Gràcies!

Anònim ha dit...

Em sap molt de greu... !!! Molts ànims per a tota la família... un petonarro guapa

MamaModerna ha dit...

Ànims i una abraçada

conxi ha dit...

Molts ànims wapa.
C'est la vie (però no deixa de ser una p**a m***a). Una abraçada.

Esther ha dit...

Moltes gràcies a totes.

Mireia ha dit...

Ànims! Una abraçada!

ÀnimaAlada ha dit...

caram... em sap greu. Els comiats no són fàcils, però aquest és molt dolç. Queda't amb el somni.