Fa alguns anys que hi rumio i ara ho sé, definitivament em vaig equivocar de carrera. No de la de mestra no, però sí de la d'especialista... l'educació especial no és el meu i aquest any (un any dur) ho estic comprovant de primera mà.
Aquest curs he estat nomenada com a mestra d'educació especial i com a mestra d'audició i llenguatge (bé, això últim ha estat una de tantes pifies que fa el Departament) i confesso que no sóc del tot feliç amb el que faig.
Cada dia vaig a l'escola i puc assegurar que dono el millor de mi mateixa i intento fer la meva feina el millor que sé. He establert uns vincles afectius molt macos amb els alumnes que porto, són nens amb carències i els agafo en petit grup, això fa que hi hagi molta estima entre nosaltres. També estic aprenent molt, és gairebé com fer un master de la meva carrera a passos accelerats. Descobreixo també altres aspectes de les escoles, coses que quan et tanques en una classe i no voltes no ets sempre capaç de veure.
És un any de molts aprenentatges però tot i així noto que em falten cosetes com pensar en "el meu grup", en com ensenyaré les divisions, quina feina farem de plàstica, com anirà la propera sortida... Coses que a mi personalment em donen la "vidilla" del dia a dia. Tinc molt clar que trobo molt a faltar la tutoria, ser la responsable d'un grup i tenir una bona colla al meu càrrec.
Tinc molt clar que hauria d'haver fet primària!
7 comentaris:
Doncs d'aquí uns anys ja ho saps! Segur que et convalidarien un munt de crédits.
És curiós això de que et toqui una plaça de MALL: n'hi ha poques i van buscades!
És que estic cobrint dues mitges jornades i segons el Departament les d'educació especial podem fer també de MALL. La traducció vindria a ser... Agafem una que faci dues feines i ens estalviem un sou. Bé, ja saps.
Treure'n la part positiva és el millor que pots fer, i veig que ja ho fas: em quedo amb la teva frase "és com fer un màster a passos accelerats".
Una abraçada maca!!
i seria molt complicat fer el salt a primària...?
Sí, Ester. Mirant el "lado positivo de la vida" :-)
pons007 sí, en realitat és més senzill del que creia així que l'any vinent bye bye educació especial!
Tu a tot li poses ganes i això diu molt de tu Esther ;-)
Oh! Gràcies bonica :-)
Publica un comentari a l'entrada