Sóc un nen molt gran!

A casa pensàvem que seria un autèntic calvari treure-li el xumet al petit ja que a la que ens despistàvem el tenia a la boca. Va costar horrors treure-li l'hàbit d'agafar la pipa en quant arribava de l'escola i per la nit no l'oblidava cap dia. Bé, ni a la pipa ni als seus nenes (les mantetes de consol que corren encara per aquí).

Així doncs, ens hem estat preparant el terreny i li hem explicat que si dóna la pipa als reis segur segur que li porten un regal ben gran; un regal de nen gran clar, perquè si els reis et veuen amb xumet et porten regals de bebè. El pobre ens anava dient que sí però jo crec que en el fons pensava que els reis són una mica punyeteros per dedicar-se a treure pipes als nens.

La qüestió és que estàvem patint perquè ens imaginàvem unes nits molt i molt llargues després del regalet als reis. Doncs bé, el meu fillet petit se'ns va plantar al davant ja fa uns dies i amb aquella cara d'home decidit que posa ell quan vol ens va dir: "avui ja no vull dormir amb la pipa perquè sóc un nen molt gran".

I dit i fet, tu! Pensàvem que arribaria la nit i no recordaria pas la promesa però la va recordar i no ha tornat a demanar més el xumet perquè és un nen gran i no el necessita. Ah! I tampoc necessita els nenes perquè si ja no porta pipa, nenes tampoc "mama, que ja sóc gran".

I mira, ens hem tret el tema d'una revolada i tots contents perquè ha estat decisió seva i no ha estat necessari passar per cap calvari. Tot ha anat rodat... Ara, no fa falta que digui que a la mama no li ha estat tan fàcil veure que ja es queda sense bebè però bé, què hi farem? C'est la vie!