divendres, 28 de febrer de 2014

Ganes de nena

Cada dia estic més i més convençuda que em quedaré tota la vida amb ganes de tenir una filla. Sé que davant d'aquesta afirmació hi ha mil respostes a la ment de tothom.

Algunes de les que més he sentit són: tens dos fills preciosos i has d'estar contenta, les nenes tenen una adolescència molt complicada, prova de tenir un altre fill que potser aquesta vegada encertes, potser tens una filla i de gran passa de tu, els teus fills ja et portaran nenes de gran...

Bé, podria estar-me hores dient possibles respostes que he escoltat una i una altra vegada i no, no es tracta de buscar consolació en res. Tinc dos fills meravellosos que està clar que no canviaria ni per una ni per mil nenes, ara mateix no tinc ganes de tornar a ser mare (bé, hi ha dies que sí però se'm passa ràpid la dèria) i podria respondre una per una a totes les múltiples qüestions que m'han plantejat.

No és això, és només que tinc un sentiment a dins i de tant en tant m'agrada expressar-lo. No sé, no busco cap tipus de consolació ni res per l'estil, només necessito treure cap a fora un desig que em neix des de dins i que de vegades em costa molt gestionar.

Sé que segurament hauré de viure tota la vida amb aquest sentiment i de vegades és dur i encara ho és més quan ningú t'entén...

3 comentaris:

Laura Muñoz ha dit...

Ostreeees !!!
Saps que em sento exactament igual que tu??? Tampoc sé explicar per qué... Pero tot i que en Max encara és un bebé... Ara mateix no tinc ganes (tenim) de tornar a començar... Pero hi han díes que imagino una mini yo amb cueta i amb tutú rosa...
Jajsjaja som complicades oi?? No sabem ni que ens passa a nosaltres mateixes... Pero la vida dóna moltes voltes... I això li dic al meu home i em diu que es va a fer la basectomía jajajaja

ESTER ha dit...

Jo crec que és molt normal, después de dos nois, segur que ve de gust les fuetes, faldilles i xerrades de dones!!
Mai se sap!! ;)
petonarrus

Esther ha dit...

Laura el meu marit i jo no ens posem d'acord. Quan jo vull ell no i al contrari jaja! De tota manera crec que ara mateix si tingués un tercer i fos nen m'enduria un disgust. Per això, no val la pena, ja estem bé els quatre :-)

Ester sí, avui han vingut una amiga amb les seves nenes i m'han demanat que els pintés les ungles. Gairebé ploro de l'emoció! :-)