Jo que sempre havia pensat que acabaria fent de mama d'una o dues nenes molt i molt cursis (com jo) i passaria els dies pentinant nines, buscant faldilles i pintant les ungles... Jo que em veia passant els caps de setmana mirant ballet o sincronitzada... Doncs res, toca pilota i gespa, molta gespa (tanta que ens l'enduem cap a casa a les mitgetes cada setmana).
I bé, no és que fos el somni de la meva vida però he de dir que té fins i tot la seva gràcia. Vas a veure el partit i mentre animes tot el que pots també xerres amb un i un altre i comparteixes aquelles estones que necessito tant. Aquelles estones de riures i de xerrera sobre el teu dia dia o sobre qualsevol tonteria dels nens. Vaja, que podríem dir que m'ho passo bé i tot. Qui m'ho havia de dir?
4 comentaris:
El pare també volia les nenes cursis?
Al final, això dels nens té la seva gràcia, doncs? ;) Petons!
Pons007 el pare volia que el primer fos nena.
Cira fins que arribi l'hora de passar de llarg el passadís rosa quan s'acostin els reis :p
Alerta no se t'encomanin les paraulotes!! Al meu poble, els nens del club de futbol són els més xuletes de tots! De moment el peque passa de pilotes! (juhu!)
Publica un comentari a l'entrada