Aquesta és una de les frases que més escolto últimament junt amb: "com et compliques", "i en un pis?", "quina feinada", "quantes despeses"...
Tot això ve perquè he adoptat un altre gos i ara en tinc dos. Us ben aseguro que si m'hagués tenyit el cabell de verd no hagués aixecat tants comentaris com per haver adoptat dos gossos.
El que més gràcia em fa és que la majoria de comentaris me'ls fan persones amb les que ni tan sols tinc una relació estreta. Més d'una vegada quan em diuen certes coses m'arribo a plantejar si el gos no el tenen ells. Sembla que siguin ells qui els treuen a passejar, qui els ha de buscar lloc si marxem de vacances, qui ha de pagar el veterinari... Aleshores torno a la realitat i penso: si sóc jo la que té els animalons. A tu que més et dóna!
De vegades em fa gràcia veure gent que em parla de despeses mentre apaga la cigarreta (fins on jo sé el tabac és una despesa important i a més mata i jo no opino sobre els calers que gasten o la seva salut). També hi ha qui em parla de neteja com si hagués tenir els gossos fets un nyap i no fregar en un mes i després hi ha qui em parla d'espai quan no tan sols ha vist on visc.
El cert és que ens agradi o no les persones tendim a ficar-nos on no ens demanen (la de vegades que ho hauré fet jo sense voler) i jo tendeixo a fer el que em rota sense que m'importi ni el més mínim el que sigui la gent (això va a més amb l'edat).
Així que ara a casa tenim dos gossos i dos gats i jo ben feliç tu!
