dissabte, 5 de novembre de 2016

El pàrquing sense llum

L'altre dia vaig sortir de l'escola cap a quarts de 20h i en arribar al pàrquing on acostumo a deixar el cotxe vaig sentir por, molta por. A aquelles hores ja no hi ha llum i el petit camí des de l'última llum fins el cotxe va ser esgarrifós i només vaig sentir que el cor m'anava a un ritme normal quan vaig ser dins del cotxe amb el seguro posat.

De camí a casa només podia pensar en si passaria la mateixa por si fos home. Bé, potser sí que hi ha homes que són porucs i que ho passarien molt malament en la mateixa situació però la por seria la mateixa?

Com a dona no és la primera vegada que sento por. He sentit por moltes vegades de camí a casa de matinada quan he tornat d'un sopar (potser sembla una ximpleria però tot sovint faig baixar el meu marit a esperar-me a la porta), por quan algun cotxe s'ha parat al costat meu i ja era fosc, por quan he tingut algun noi darrera meu caminant a la nit...

Les dones vivim amb la por des de que som petites. Vivim amb el "ves amb compte si vas sola de nit" perquè les notícies et fan posar la pell de gallina, perquè vivim en una societat en la que la dona està desprotegida i en la que es molt fàcil que et facin qualsevol cosa i a sobre la culpa sigui teva per provocar. Vivim en un món on apareixen constantment notícies sobre assetjament, violència de gènere, violacions, matrimonis de conveniència de nenes amb homes adults i un llarg etcètera d'esdeveniments que fan posar els pèls de punta.

Després ens posem les mans al cap i critiquem altres cultures on pensem que la dona està més sotmesa que nosaltres  i jo em pregunto: Nosaltres no ho estem? I el que és més important... Quan podrem deixar de tenir por?