diumenge, 17 d’agost del 2008
El meu avi
Avui hem celebrat l'aniversari del meu avi. Avui el meu avi fa 78 anys!
El meu avi és un home "chapado a la antigua", un home "dels d'abans".Potser com a marit no és el millor però com a avi és un tresor.
D'ell en tinc molts i molts records...de petita em duia amb ell i la meva àvia a pescar, deixava sobre una pedra les patates bullides que posava al seu am i jo anava pel darrera i me les menjava mentre ell feia veure que no s'havia adonat. Passada poca estona venia i amb cara de dubte deia: Ai, em desapareixen les patates i no sé pas què ha passat! També el recordo a la sortida de l'escola, esperant-me a la vorera de davant amb els braços creuats, sortia i li donava la maneta i marxàvem plegats...Quan treballava a la SEAT li donaven tarrines de codony per berenar i ell les guardava a la butxaca per a que jo me les pogués menjar...tinc tants i tants records del meu avi que només per ell ja m'agrada recordar.
És ara i encara de tant en quan sec a la seva falda i li dic que sóc la seva neta preferida i ell fa cara de circumstància i diu que de preferit no en té cap, que per a ell tots els nets som iguals però m'explica la meva àvia que quan surto per la porta sempre diu: mira la bandarra com ho sap.
El meu avi no és un home perfecte i de defectes en té per quedar-se, donar i regalar però com a avi és el millor del món i em dóna tot el que un avi ha de donar!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Es molt maco el teu avi, una mica grunyón pero bueno, com tots els avis :)
Que maco nena... jo sempre he anyorat al meu avi, que va morir quan jo tenia un any... era republicà i el meu pare diu que haguessim fet molt bon equip ell i jo.... aix!
Tinc molta sort de tenir els meus avis i poder-los disfrutar encara amb 28 anys q tinc.
sí que tens molt sort! disfruta'ls molt! jo només vaig conèixer al meu avi matern i a la meva àvia paterna. La meva filla es diu Maria per la meva àvia materna que era una gran dona!
Tienes suerte de poder disfrutar de tus iaios. Mi abuela Ángeles( porque me llamaré yo Mª Ángeles? jej) era genial tambien , murió cuando yo tenia 29 años y siempre decia que yo era su nieta "especial" y eso que somos unos cuantos primos!! jjeje
Espero que tus yayetes te hagan compañis por muchos años!!
Publica un comentari a l'entrada