dimecres, 20 d’agost del 2008

The office


Els que em coneixeu ja sabeu que estic enganxada a un número força elevat de series. El cert és que és un vici això de les series, baixes una i després ja no pots parar.

Veure series és una bona manera de desocupar la ment en alguns moments del dia i, a més, no has de suportar la programació de les diferents cadenes de televisió que cada dia fa més fàstic ja que, posis la cadena que posis, sempre acaben o parlant del Paquirrín i se mare (que ja veus tu a mi el que m'importa) o furgant en vides de persones que acaben de patir una desgràcia i amb tota la fredor del món els hi pregunten coses de l'estil: ¿y usted que pensó cuando vio a su hijo muerto en el arcén? però bé, aquest és un altre tema...

Jo volia escriure avui sobre el meu últim descobriment, la serie The office. El cert és que m'ha costat enganxar-me però ara no la deixaria de veure. The office tracta del dia a dia d'una oficina força peculiar on no falten el "jefe" tarat, el pilota, la "rareta"...en fi, hi ha una barreja explosiva que és massa.

Això si, el millor és el "jefe". No he vist personatge més insuportable, pesat, barruer, ximple i un llarg etcètera de coses negatives en tota la meva vida. És un pesat de nassos que els pobres treballadors suporten com poden. És tan i tan pesat que quan vaig veure els dos primers capítols vaig dir que no podia suportar veure-li la cara més i no vaig voler veure més la serie però en Jordi l'ha continuat posant i, mica a mica, m'ha acabat agradant i, fins i tot, he descobert que el gran barruer té un bon fons i és (com dic jo sempre) de bona pasta.

Suposo que és com a la vida real, no? no tothom és com pots pensar en un principi i darrera d'una façana impecable pots trobar un cor fred i dur mentre q darrera d'una façana destralera pots trobar la millor persona del món.

6 comentaris:

Amarbe ha dit...

Yo tambien soy un poco serie-adicta, aunque tengo varias amigas que me superan
La que más me gusta con diferencia es Anatomia de Grey, y me han dicho que Men in tree está muy bien también.

En cuanto a la de The Oficce tiene buena pinta,y similitudes con la vida real jeje
En mi anterior trabajo mi jefa era una gran impresentable, y no creo que tuviera dos caras era asi de todas todas, una peazoooo de falsa ( se va a merecer un post futuro en mi blog)

Maog ha dit...

Yo The oficce no la he visto nunca pero mi hermano es adicto a esa serie..será porque es informático como Jordi? ;-P

Esther ha dit...

Amarbe yo tb tuve una jefa que era para echarle de comer aparte. Se pensaba que en vez de trabajadoras tenía criadas. En fin, hay de todo en esta vida!

Maog es q la serie te engancha!

Emma Kumba ha dit...

aix aviam si el Jordi va posant Herois de fons i també t'enganyxes... jejeje... ara mirare the office per culpa teva que ho sapigues..... jjeje

Núria ha dit...

Ostres, quines ganes tinc de poder veure alguna sèrie de nou, el meu món s'ha reduit moltíssim, això si, n'estic encantada!!

Quan torni a ser una mica normal tot plegat ja me la miraré, però com diu l'Emma a veure si també mires herois!!!

Esther ha dit...

Em teniu acosada amb Herois!! Al final l'hauré de veure i tot :-P