dissabte, 13 de febrer del 2010

Els dos anyets del meu amor

Demà dia 14 el meu nen ja fa dos anys!

La veritat és que espanta veure com passa el temps. Fa dos dies el meu petit era un bebè rialler que passava hores i hores dormint, que prenia biberons i poca cosa feia i ara com de sobte és ja tot un nen que camina, menja de tot, xerra, juga, pinta, balla...

L'Andreu a punt de fer els dos anys ja és tot un homenet. És un nen graciós i divertit al que li agrada ballar, banyar-se amb la "mami" o el "papi" (com ens anomena ell), menjar carn i jugar amb el "estat" o l'avi "Makel". També li agrada dir adéu als trens o treure a passejar al gos, li agrada que li expliquem el conte d'en Patufet i el dels Tres porquets... L'Andreu a punt de fer els dos anys ja té les seves preferències, els seus gustos i les seves aficions.

L'Andreu a punt de fer els dos anys continua sent el motor de la meva vida. Continua sent la persona que més em fa emocionar. Continua sent el nen que em fa riure i alhora plorar.

Fa dies que el miro i penso que em sembla mentida que s'hagi fet tan gran. Que ja no recordi com era tenir-lo entre els braços quan era un bebè que no sabia ni caminar ni parlar. No recordo exactament quina carona feia quan tenia quatre mesos o cinc o sis. No recordo les seves manetes menudes que a mi tant m'agradava agafar però a un dia del seu aniversari continuo tenint molt clara la imatge del dia que per primera vegada el vaig mirar.

Aquell moment resta a la meva ment de manera clara i nítida. Recordo perfectament aquella carona petitona, la pell fosca després de divuit hores de patiment, els seus ullets arrugats, el seu plor fort en arribar a aquest mon, les seves petites manetes amb els seus dits que em vaig afanyar en comptar...

Imagino que com a mare aquest moment ja mai se m'oblidarà i espero que així sigui perquè m'agradaria tenir-lo en un calaixet dins la meva memòria per sempre allà guardat.

I mentre recordo aquell moment i miro ara el meu petit només puc estar contenta per tenir la sort que tinc!

Felicitats Andreu!!!

6 comentaris:

Montse ha dit...

m'has emocionat, perquè és just el que el passa a mi.
Moltes felicitats per aquest nen tant maco que tens.

Mirashka ha dit...

si, el temps passa volant. I si, tens molta sort amb aquesta preciositat de nen! A seguir disfrutant-lo! per molts anys!!!!

Amarbe ha dit...

Que cosa tan bonita...me has emocionado muchísimo!
Algún día anhelo poder experimentar todo esto tan bonito que describes.
Muchas felicidades para Andreu y sus papis!

Emmakumba ha dit...

Felicitats a l'Andreu, però també a vosaltres per tenir al cosata a un nen tan maco i ell a uns pares com vosaltres!!!

Muacks bonica i si, tenim mooolta sort de tenir uns nens tan i tqn macos!

Lourdes ha dit...

Moltes felicitats als tres!

Passa massa ràpid el temps i tenim nostàlgia dels bebes que van ser, però cada etapa té el seu encant i hem de gaudir de cada moment!

Esther ha dit...

Gràcies a totes!