Recordo perfectament que fa dos anys (ben justets) no volia sentir ni parlar de tenir un altre fill. La veritat és que després de tenir un embaràs amb baixa per hernia al melic, un part de 18 hores amb forceps i una recuperació (per anomenar-la d'alguna manera) molt dolorosa i de molt i molt temps era el més normal del món dir que o bé el proper el tenia en Jordi o nothing de nothing.Doncs aquí estic... embarassada de vuit setmanes després d'haver anat a buscar un segon fill a consciència. Masoca? Segurament! Però com podia jo deixar l'Andreu sent fill únic quan jo ho sóc i cada dia em pregunto com seria tenir un germà? No he estat capaç... També ho faig per egoisme per què no vull arribar a gran centrada i obsessionada amb un únic fill. No vull que l'Andreu sigui el centre del meu univers (difícil, eh?) ni el centre de totes les meves angoixes. Si he de fer de mare pesada corcó que s'ho puguin repartir entre dos!
Ara que estic embarassada de nou començo a comprovar que és molt cert això que diuen que no és el mateix el primer que el segon en quant a cansament. Us asseguro que porto un parell de setmanes en les que mataria per poder dormir quan arribo a casa però clar, no puc perquè el peque em té jugant, cantant, ballant o llegint contes tota la tarda. No puc dormir fins les mil perquè ens desperta ben d'hora quan a ell li ve de gust jugar a pilota o anar a veure els "dibus". No puc descansar ni cuidar-me... resulta gairebé còmica la frase "no aixequis pes" i encara més la de "sobretot ara cuida't".
També estic comprovant però que pel segon tens les mateixes inquietuds que pel primer. Et continues preguntant si el test d'embaràs no s'ha equivocat i necessites fer un altre per assegurar-te. Vas a la primera visita al ginecòleg desitjant veure alguna cosa. Et deceps si no veus res i et passes dues setmanes patint fins que no et fan la següent prova. Quan tornes a les dues setmanes plores mentre escoltes per fi el batec d'aquest petit embrió que portes dins i surts de la consulta mirant l'ecografia una vegada i una altra però al dia següent et tornes a preguntar si estarà bé i les teves dates les calcules en funció de quan tens la propera visita. I penses en com serà i en si s'assemblarà al seu germà i tens curiositat per saber el sexe i tantes i tantes coses que novament et recorden tot el que significa ser mare.
6 comentaris:
De ben segur les coses bones tornaran a superar a les dolentes. Així que moltes felicitats i a disfrutar-ho!!! i cuida't ;)
Hola Esther, que gran noticia!!!
Me alegro muchisimo, espero que esta vez sea mas llevadera para ti y que todo salga genial.
Andreu se pondrá muy contento cuando conozca a su hermanito-a jeje
Muchos besos y cuidate guapa!
Gràcies a les dues!!
Amarbe espero q Andreu se ponga contento cuando lo vea pq de momento le decimos si quiere un hermanito y no hay manera de q diga q sí jaja!
En el segon embaràs t'adónes que en el primer eres una invalida! no t'ajupies, no agafaves pes, descansavas tot el que podias... i ara reculls les joguines del primer, càrregues amb els 14 quilos que pesa el primer, no pots dormir perquè no et deixen.... és més bonic el segon embaràs.... jajajja
El bonic és que sents el mateix que en el primer com pots comprovar, les inquietuds, els temors, l'emoció de veure'l, sentir el cor, saber el sexe, sentir com es mou....
Espero que aquest segon embaràs ho puguis gaudir més que el primer, si et deixen.
Petons
Ole ole!!! ja vueras com poc a poc el temps anirà passant i anirem veient com et creix la panxa, com t'amoines i t'ilusiones, i com ens envies un sms dient el sexe... jejeje
Muacks bonica!
muchisimas felicidades!!!!!
seguro q cuando nazca no sabras como has podido vivir sin el/ella
que envidia me das...
Publica un comentari a l'entrada