Demà és el dia de la mare i tot i ser una data imposada per la societat consumista en la que ens trobem immersos a mi em fa il·lusió.Fa dos anys i dos mesos que vaig ser mare per primera vegada i dia rere dia penso que és el millor que m'ha passat.
L'Andreu em fa anar esgotada, potser hi ha dies que no em deixa dormir però és la personeta més important que hi ha a la meva vida. Puc estar hores mirant-lo, m'agrada com és... Recordo que quan estava embarassa pensava: com serà? Intentava posar-li cara i, evidentment, no ho aconseguia. Des del moment que el vaig tenir vaig saber per què mai l'havia pogut imaginar i és perquè la meva imaginació mai no hagués pogut crear un ésser tan perfecte com és ell.
Als seus dos anys l'Andreu és un nen inquiet i rialler. Tot sovint em fa enfadar (diuen que això es deu a que té el meu caràcter tossut i encaparrat) però tot i així res no fa que el pugui deixar d'estimar.
Per ell perdo nits, independència, moments de relax, ambicions personals... però tot i així el tenir-lo m'omple tant i tant que tot el que perdo queda en res comparat amb tot el que em dona dia a dia tenir-lo al meu costat.
Demà potser és un dia consumista però tant se val. A mi m'agrada ser mare i poder dir que celebro aquest dia senyalat.
Visca les mares i a totes les que ho són moltes i moltes felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada