dijous, 22 de juliol de 2010

L'Andreu i en Biel

El meu embaràs ha arribat al setè mes i a banda de preguntar-me si el nen està bé, com serà, a qui s'assemblarà i d'altres mil i una qüestions que em passen pel cap, bàsicament em pregunto com serà la relació entre ell i l'Andreu.

Fa uns mesos que l'Andreu s'ha adonat que passa alguna cosa estranya. La mama porta un bebé a la panxa i per aquest motiu hem passat per moments durs en que la mama era dolenta, moments en que l'Andreu era un bebé petit que volia xumet tot el dia... Ara mateix passem per un moment "greu" de mamitis on vol que la seva mama el pugi a coll, el mimi, li doni petonets... En definitiva, el meu embaràs m'ha dut canvis a mi però també al meu petit.

Últimament haviem optat per no parlar del Biel (sota recomanació de la mestra de l'Andreu) però fa unes setmanes que és ell qui em pregunta pel bebé. Si porto roba per ell en una bossa em pregunta si en porto també pel Biel, ha volgut cedir la seva cuna al petit, se li ha escapat alguna caricia a la panxa, s'ha acostat i ha posat l'orella per sentir si el bebé li deia alguna cosa i ha tingut molts gestos que em fan sentir molt satisfeta.

Imagino que per l'Andreu serà molt dur que "aparegui" un nen que li restarà protagonisme. Fins ara és l'únic nen de la família... Únic fill, únic nét, únic nebot... I en quan neixi en Biel això ja no serà així. Segur que li costarà adaptar-se i fer-se la idea que ell ja no serà l'únic que tindrà totes les nostres atencions però estic convençuda que s'acabarà avenint i que en algun moment valorarà el fet que els seus pares li hagin volgut regalar una companyia que, si tot va bé, serà per tota la vida.

Quines ganes tinc de veure'ls junts!

4 comentaris:

Mirashka ha dit...

No es pot comparar amb el meu cas, ni en el fons amb cap perque cada nen és un món, però l'Andreu té bon fons i tu i en Jordi segur que l'ajudeu a veure lo bo de ser el germà gran. Segur que aquest duo us portarà un munt d'alegries!

Lourdes ha dit...

Segur que vosaltres feu que l'Andreu s'estimi amb bogeria al Biel i ja veureu que maco és quan es miren i riuen junts. Val la pena!

Esther ha dit...

Gràcies noies :-) La veritat és que aquests dies que anem de vacances ja m'agrada imaginar-me'ls jeje!

Estic molt il·lusionada :-)

Martha ha dit...

La Maria encara no ha aconseguit valorar positivament, després de vuit anys, les coses bones de tenir germans. Molta sort, ja que cada nen ho viu a la seva manera i el que cal és que tu ho tinguis clar. El problema, a vegades, és que al primer ens el mirem massa, ja que els altres, sense tants miraments, viuen més tranquils. Parlo per pròpia experiència!