Aquest any les vacances es presenten força divertides. En un primer moment vaig pensar que el fet d'estar embarassada ja gairebé de set mesos (com passa el temps) i no poder viatjar massa seria un problema però mica a mica me n'adono que no és així.El cap de setmana passat vam anar al camping dels meus sogres i la veritat és que ens ho vam passar molt bé. L'Andreu va poder correr amb la moto amunt i avall, va pujar en un trenet de costa, va nedar a la piscina, vam anar a la platja i, fins i tot, vam fer tapeo els tres junts. Ara tenim la intenció de repetir uns quants dies i a sobre vindran l'E, en S i la L i això vol dir que encara pot ser més divertit.
Apart de tot això tenim la torre i el llogar un bungalow en ment...
Fa uns anys aquestes vacances m'haguéssin semblat "domingueres" totals. Unes vacances avorrides i fetes per a gent gran i potser ho són. Són les vacances típiques sense anar a agafar un avió per anar a cap lloc exòtic ni cap illa paradisíaca. No anem a conèixer cap país estranger ni anem a cap hotel a estirar-nos a les tumbones però és que en aquests moments aquest tipus de vacances no són les que més em criden l'atenció.
Ara a les vacances sóc feliç veient el meu fill riure, passant-s'ho teta tirant-se a la piscina i veient com el meu marit el recull amb aquella cara de satisfacció que només té quan veu el petit. M'agrada veure'l amb la seva "moto" amunt i avall, veure com marxa a dormir a les tantes per voluntat pròpia perquè està cansat de tanta gresca. Ara, a més, m'agrada imaginar-me les vacances d'aquí un o dos anys quan ja siguem quatre. M'agrada pensar que els dos germans jugaran junts, es barallaran pel cubell i la pala o per la moto, podran fer castells a la sorra... Bé, tot el que jo no he pogut tenir ja que sóc filla única.
Potser hi ha molta gent de la meva edat que no m'entén i pensa que he perdut part de la meva vida formant una família i la veritat és que no els hi manca raó. He perdut moltes i moltes coses i en sacrifico unes altres mil però a dia d'avui puc assegurar que mai no he estat tan feliç i és que des que tinc la meva família les meves vacances humils són les millors que mai he pogut tenir.
2 comentaris:
Digues que sí! a més, aquests països extrangers seguiran essent allà més endavant per si et ve de gust anar-hi i coneixe'ls amb els teus fills. Jo ara com ara només busco relax i disfrutar de la família.
Un petó i bones vacances!!!
Estoy con Mirashka,cada etapa tiene sus momentos, a ti te toca vivir ahora uno muy bonito con tu familia y tu próxima maternidad
Creo que más o menos tenemos la misma edad ( yo soy del 81),y no tengo nada parecido a una familia propia ( de hecho vivo con mis padres todavia grrrrrrrrr)
Me encanta viajar,ahora aprovecho, pero sé que todo tiene su momento,y también llegará el dia con vacaciones domingueras,pero seguro que es por algo que merece la pena ;)
Besos y que te sea leve el calor con la barriguita, ayyyy pobre!!
Publica un comentari a l'entrada