A les 35 setmanes la ciàtica m'està matant, els ardors em desperten moltes nits, a l'esquena li costa aguantar sense patir, m'he hagut de treure l'anell de casada, si em tombo cap a la dreta em costa respirar, em canso sense fer gairebé res...
A les 35 setmanes tinc molta por al part però alhora tinc unes ganes boges de parir! Tinc ganes de veure el meu petit, tinc ganes de saber com és, vull saber si realment està bé, si s'assembla al seu germà, tinc ganes ja de tocar-lo, abraçar-lo, sentir-lo plorar, tinc ganes de veure com l'agafa l'Andreu...
A les 35 setmanes sóc un cóctel de sentiments, emocions, pensaments i sensacions!
7 comentaris:
Ya no queda nada para conocer a Biel!!! Animo guapa, lo peor del verano ya ha pasado,ahora todo cuesta abajo y pronto a disfrutar
Un besazo
Y a estresarse :-P
ànims, que això ja està!!!! i si, després tindras molta feina, però segur que també moltes alegries!
Un petó!
Quins records.... tot i que ara mateix no t'envejo jejejeje
Ànim bonica que ja et queda menys i després ja el tindràs amb tu i ja veuràs com de tot això ja ni t'enrecordaràs i vindrà una nova etapa.
Petons
Esther!!!! He descobert el teu bloc ja que l'has publicat al facebook i la veritat es que no en sabia res...Està molt bé la idea, sembla un diari.
Només et volia enviar mooolts ànims. Penso que s'arreglarà lo de la feina i que seguir treballant en les condicions que estàs és de bojos...Cuida't molt. Et trobem molt a faltar!
Raquel
És la pitjor excusa que he sentit mai per a treure's l'anell de casada i fer el pendó por ahi xD molts petons wapa, tot sortirà bé!
Gràcies a totes pels ànims!
Jordi és que ja saps que per la feina de gogo no em deixaven dur l'anell però ara que he deixat la feina ja me l'he tornat a posar :-P
Publica un comentari a l'entrada