Precaución amigo conductor...

Fa un parell de setmanes em vaig apuntar a l'autoescola. La veritat és que no puc dir que ho hagi fet per gust. Ho he fet per necessitat; perquè per la meva feina és important, perquè penso que és bo tenir el carnet tenint dos fills, perquè tothom em diu que dóna independència... Vaja que tot són factors externs que em condicionen.

No sé perquè però el tema cotxe em fa molta por i no sé com portaré les pràctiques. El que sí sé és com ho portarà el pobre professor al que li toqui ensenyar-me... Segur que sóc el seu tema de conversa en molts dinars o sopars quan li toqui explicar aventures i desventures amb alumnes talossos.

Ara, però, prefereixo oblidar-me de la pràctica perquè toca fer la teoria. He de dir que la cosa està complicada perquè els horaris de l'autoescola no són bons i perquè porto una setmana intentant llegir el llibre de marres i només he aconseguit llegir els dos primers temes (ara ja sé fins quina tassa d'alcohol puc donar i perquè no he d'anar amb xancles, talons o l'abric posat a l'hivern mentre condueixo).

I per què només he llegit els primers dos temes? Per què és força complicat concentrar-se amb un bebè al costat que crida constantment, que juga amb un maleït aparell del Mickey Mouse que fa una cançoneta especialment toca nassos, que plora perquè li cau el xumet i perquè tot el que explica el llibre em sembla soporífer i no em motiva (quan una cosa no em motiva tinc una facilitat increïble per ocupar la meva ment en altres vint mil coses inútils però que en aquell moment em semblen vitals).

Hi ha molta gent al meu voltant que el té i em fa pensar (això sonarà lleig) "si aquest/a el té jo me'l trec en un obrir i tancar d'ulls" però la realitat no és aquesta. La realitat és que em costa posar-m'hi (ara mateix tinc el nen dormint i podria estudiar), que no m'agrada, que ho faig per obligació i que quan les coses es fan per obligació no es fan de bon gust o almenys no tant com quan les fas per plaer.

Tot i així prometo que ho intentaré i si no ho trec sempre quedarà mirar-me un cotxe d'aquells cutres que pots conduir sense carnet a risc que el meu marit, amics, familiar i resta de Catalunya se'n fotin de mi!