Ja fa dies que vaig dur l'Andreu a la revisió dels 3 anys i ho volia reflectir però últimament tinc molta (potser massa) cosa per deixar anar cap a fora i encara no havia pogut explicar res.
La pediatra el va trobar perfecte! Ha agafat un quilet més i pesa 15,500. La veritat és que estic contenta perquè sempre el veig prim i tot i que em diuen que està bé i tampoc desitjo que sigui una bola sí que, de vegades, penso que potser està massa prim o que hauria de pesar més. Vaja, coses de mares...
D'alçada també va molt bé. De fet surt una mica de la mitjana perquè ja fa 98,5 però això sí que no em ve massa de nou perquè sempre ha estat força alt.
El que ha estat més destacable però d'aquesta revisió és adonar-me de com han canviat les coses. Fa "dos dies" el posaven allà a la "camilla", mesuraven el seu cap i li feien algunes proves com seguir una llumeta amb els ulls, acostar-li algun objecte per si l'agafava... Ara hem canviat tot això per unes carreres de la pediatra cap a la mama, algunes preguntes per veure com xerra (en aquest cas pels descosits) i algunes altres coses que em fan veure que tinc ja tot un nen gran.
I per si no tenia prou clar que les revisions ja no són les que eren ell m'ho va deixar ben clar quan en despullar-lo va dir: "eh mama que la doctora em veurà el pito!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada