Avui després de dinar l'Andreu i jo hem vist "La Bella i la Bèstia". La teníem des de feia temps a l'ordinador perquè ell mateix ens la va demanar però encara no l'havíem vist perquè li posava i als cinc minuts ja deia que s'avorria (molt selecte que és ell per les pelis de dibuixos).Bé, doncs avui l'hem vist i m'he emocionat molt! Ara feia ja molts anys que no la veia i gairebé ploro des de les lletres del principi. Jo crec que a mi la maternitat m'ha afectat perquè mai havia estat persona de llagrimeta fàcil però des que vaig tenir el meu primer "churumbel" que no puc evitar emocionar-me amb força facilitat.
L'Andreu ha quedat ben bocabadat quan m'ha vist amb els ulls vidriosos i em preguntava què em passava tota l'estona. Finalment ha decidit consolar-me dient-me que segur que el monstre (la bèstia) al final es treia la careta i no era tan lleig. I raó no li faltava!
7 comentaris:
Què bo! Això sí que te tela, el fill consolant la mare. Al final ens ho haurem de fer mirar.
Aquesta encara no l'hem vist però ens costa trobar un moment prou llarg per seure a veure tota una peli. L'hem de trobar.
Petons
Sí noia amb la maternitat una està més sensible, ara et recomano que deixis Sonrisas y Lágrimas per d'aquí a bastants anys! jijiji
Quina escena!!
Jo també m'he adonat que tinc la llagrima més fàcil des que sóc mare...
je je je je ploramiques!!! ja saps que jo ploro per tot. Les meves aquesta encara no l'han vist, em temo que la fase princeses s'accentui massa...
Ja veus com estem totes fetes unes ploramiques!
Que mono, amb això de treure's la careta! Sí que és veritat sí que tenim la llagrimeta fàcil. Jo plorava amb Harry Potter, al final i, sobretot quan surt ell de petitet.
A mi això de la maternitat m'ha tornat bleda. També em fa plorar tot, m'emociono per coses impensables.
Veig que és general :)
Els meus no aguanten més de 10 minuts asseguts a la tele, així que pelis descartades!
Publica un comentari a l'entrada