Al Biel li estan sortint per fi les dents. Fa un parell de setmanes li vaig passar el dit per les genives i tachan! Allà estava la primera punteta.Oooooh! Quina gràcia em va fer! Perquè com a l'Andreu li van sortir als set mesos (sí, no paro de comparar) doncs ja m'amoïnava que el Biel als seus vuit passats no tingués cap.
La gràcia i la il·lusió però m'han durat poc i és que anem per la segona dent i això ja és tota una odissea. Per les nits ens hem d'aixecar un munt de vegades per posar la pipa, donar apiretal, consolar... L'altre dia vaig anar a la farmàcia i vaig comprar el Chamodent i ara li donem quatre al dia esperant el miracle i poder dormir tota una nit seguida.
Ja he perdut el compte dels mesos que fa que no dormim una nit sencera o bé fins més enllà de les 6h o les 7h del matí. Als 9 mesos que té en Biel li sumo els dos o tres últims d'embaràs i em surt gairebé un any amb falta de son i això m'està costant.
Vaja que l'altre dia a la farmàcia m'arriben a dir que si em compro hula hoop i el faig servir despullada durant dos dies a les 3h de la matinada i al balcó el nen dormirà jo crec que l'acabo comprant!
En fi, ens queda el consol que només queden unes altres divuit per sortir i que, tot s'ha de dir, està molt graciós quan riu i se li veu la denteta. He dit graciós? Està preciós!
10 comentaris:
Estan moníssims amb les dentetes. El Martí en té dues a baix, sembla un ratolinet, però les de dalt s'estan resistint molt. Jo tampoc recordo què és dormir una nit seguida, en el meu cas sumo gairebé 10 mesos del nen més l'últim mes que anava al lavabo cada hora!!!
Al Jordi no li van sortir les primeres fins l'any i pel que diuen no té cap importància, com més tard surten, més tard cauen.
L'altre dia llegia no sé on que en Carlos González diu que la dentició no fa mal...???
Ja ho crec que sí.
Nosaltres vam començar a dormir nits senceres cap als 8 mesos però vaig passar un embaràs d'insomni espectacular des del primer moment, i això que diuen que les embarassades sempre tenen son...
Aix, el dormir! es mereix moltíssims post! De fet el verb dormir hauria de desaparèixer del nostre vocabulari desde que estem embarassades fins que els fills marxen de casa!
Esther! ànims amb aquestes dentetes! tot sigui perquè tingui una dentadura perfecte!
Noies jo es que estava mal acostumada. L'Andreu per dormir era boníssim. Vaja q amb un mes dormia 12 hores seguides i sense dir ni mu!
A les coses bones una s'acostuma ràpid però a les dolentes...
Canvien molt la cara quan tenen les primeres dentetes! A la meva també li van surtir tard, als 9 mesos, i com diu l'Euphorbia no té cap importància!
La sortida de les dents no li van fer mal a la meva nena (o no ho manifestava), però els queixals sí que van costar més i estava més irritable.
I ànims amb lo de la son, pensa que aviat ja podràs dormir tota la nit!
je je je je a les meves els van començar a sortir als 11... ànims mossa, que arribarà el gran dia en que tornareu a dormir!!! Un petó!
Onavis amb l'Andreu ens va passar això que dius que li va passar a la teva. Amb els queixals ho va passar malament pobret :-(
Mireia vols dir¿? I quants anys queden¿? :-)
Semblen ratetes :) molt graciosos, la veritat :)
M'ha fet gràcia lo de les comparacions, perquè són odioses, però inevitables!! jajaja Jo estic tot el dia comparant també, i conscient que cada nen és diferent, però... no ho puc evitar!! jejeje
Ester mentre no se'ns escapin les comparacions jo crec que ens està permès fer-les, no¿? Jejeje!
Segur que està guapíssim amb dentetes! Això de no dormir ho apliquen a Guantanamo, així que estem en tot el dret de queixar-nos i sentir-nos orgulloses de passar el dia de bon humor, després de sobreviure a les males nits.
Publica un comentari a l'entrada