Començaré el post d'avui dient que no m'he llegit cap dels llibres i no crec que ho faci. Primer perquè no crec que siguin del meu estil i segon perquè l'altre dia vaig tenir un sopar amb amigues i pel que em van explicar és un llibre molt dur!
Jo tinc el facebook ple d'amigues que expliquen les mil i una maravelles del senyor Grey en qüestió. Que si quin actor més guapo l'interpretarà, que si "pon un Grey en un vida", bla bla bla...
Per això em va sobtar molt quan em van explicar de què va exactament el llibre. Resulta que el senyor "Grey" (aquest que tothom vol a la seva vida) és un tio raro amb problemes emocionals i a sobre maltractador. Gaudeix amb les relacions sadomasoquistes i evidentment ell no adopta el paper de masoquista no. És tant la seva bogeria que fa signar a una dona un contracte i tot per tal de tenir-la ben controlada!
Caram, això és el que moltes volen a la seva vida? Ja entenc que a la vida es poden tenir moltes fantasies i potser hi ha molta gent que només pensa en l'aspecte sexual. Mira, la imaginació és lliure, oi? Però a mi és que no m'entra al cap que es posi pels núvols un personatge d'aquesta mena. Almenys a mi el que em produeix és rebuig...
I després sóc jo la rareta perquè m'agraden els llibres d'assassinats! Almenys jo no demano un psicòpata a la meva vida.
6 comentaris:
Ai, Esther, les noies tenim moltes coses a resoldre, em temo. Sí, no tinc ni idea del llibre però es trist el que expliques..
Ja tens raó, ja... mira que posar un Grey a la teva vida, a aquest preu???
Ara m'estan dient que la relació és acceptada per ambdues parts i que ell no és tan dolent. A mi em continua semblant que una relació sadomasoquista molt normal no és per molt que sigui acceptada pels dos...
Ell va tenir una infantesa molt dura, per això actua de manera una mica rara. Ella l'ensenya a ser millor persona i al final dels tres llibres cada un a après una mica de les Coses bones de l'altre.
A mi si que em van agradar els llibres
MamaM jo no critico el llibre perquè els gustos literaris són molt amplis (de fet jo sóc bastant de sang i fetge).
El que em sobta és que les dones s'enamorin d'un personatge com aquest. No sé, és com si jo digués que vull un psicòpata a la meva vida perquè m'agraden els llibres de crims.
No sé si m'explico...
Jo tinc el primer a mitges des de fa setmanes. A mi no em molestava a nivell sexual que li anés aquest tipus de relació, crec que al llit cadascú fa el que vol mentre tots dos (tres, quatre?) hi estiguin d'acord. Senzillament el tio em queia gordo perque duia aquesta relació a la resta d'àmbits i això si que no. A més trobo que ella és una bleda, ara ja et dic, estic a mig libre i si me'l llegeixo serà pel morbo de saber què cony li passa a ell.
Ara, també et dic que no deixa de ser més que una novel·la romàntica pura i dura: chico conoce chica... a mi m'avorria.
Publica un comentari a l'entrada