Ahir vam quedar unes quantes "mamis" bloguers per trobar-nos i petar la xerradeta. Crec que la trobada va ser curta però molt entretinguda. Potser va faltar temps i tot, massa coses a dir per tant poca estona, oi?
Aquestes trobades per mi sempre són força peculiars ja que el fet de posar cara a una persona que en el fons ja conec una mica, em resulta si més no curiós. Una de les coses que més m'agrada d'aquestes trobades és poder contrastar la realitat amb les idees preconcebudes que tens sobre les persones. No sé si només em passa a mi però hi ha moltes noies a les que llegeixo i fins i tot els he posat un físic sense conèixer-les de res.
L'Ester va ser la primera mami bloguera que em vaig trobar, anava amb el petit Víctor penjadet i la mar de content. Quin nen més maco! A l'Ester ja li havia posat cara perquè ha penjat alguna foto seva al blog. Amb ella sempre he tingut la sensació que ens entendríem. No sé, potser és per com escriu (la trobo molt planera i sempre va al gra i això m'agrada) o per les coses que diu (s'acosta molt a la meva manera de pensar) però sabia que no seria res estrany veure-la en persona.
També va venir la Mirashka que va ser la que em va animar a anar a la trobada (sí, reconec que em feia certa mandra anar fins a Barna). A ella també la vaig conèixer d'una manera similar a la que he conegut a la resta però d'això ja fa gairebé sis anys! "Cuanto ha llovido" eh nena? Així que poca cosa tinc a dir, ja ens coneixem i sap que me l'estimo molt... Monstrua jaja! (no ho he pogut evitar).
I per últim vam trobar l'Onavis amb la família al complet i l'anna. Amb l'Onavis vam xerrar poquet perquè va haver de marxar d'hora però és tal i com me l'imaginava. Sempre me l'he imaginat com una noia molt tranquil·la i serena i aquesta és just la imatge que em va quedar d'ahir.
Amb l'anna va ser amb la que vam poder xerrar més i tot i així penso que van quedar moltes coses a dir. Bé, en una reunió de dones sempre queden coses a dir, oi? La vaig trobar una noia molt propera i va ser una estona molt agradable.
La sensació de la quedada va ser bona. Penso que és molt curiós conèixer gent amb la que potser no m'hagués trobat mai a la vida si no fos perquè un dia vaig decidir engegar un blog. Gent amb la que t'has trobar gràcies a una cosa tan única com és ser mare.
8 comentaris:
Jo a la propera portaré una llista de coses que vull comentar-vos! Ja està bé, sempre em quedo amb temes super importants sense comentar..:P...jeje...
Una abraçada Esther, va ser un plaer!!
És veritat, si un bon dia no t'haguessis decidit a escriure un bloc, probablement no haguessim compartit una estona com la d'ahir. Una estona molt curta, per cert. Tenim moltes coses per explicar-nos, hem compartit moltes lletres i això fa que no en tinguem mai prou! jeje
Molt bona idea anna!!! una llista, si senyora!!
Estic segura que després d'ahir trobarem més dies, més forats per fer cafès (o coca-coles! jeje). Un plaer, Esther, un plaer noies.
Esther! Lo de tranquil.la i serena m'ha arribat al cor!! En serio vaig donar aquesta sensació?
Pero si estava atabaladíssima!
Pensaré en les teves paraules sempre que estigui enmig d'un caos, em pugen un munt l'ànim!!
Va ser un plaer coneixer-vos! vaig a escriure la meva crònica!
anna com portem una llista totes hem de quedar un cap de setmana complet jaja! Igualment maca :-)
Ester segur que sí que trobem més moments. Jo voto per un dinar :-P Només verdura i planxa però, eh? :-P
onavis tu no m'has vist a mi atabalada. Te n'adonaries del teu saber estar... jajaja!
Sabíes que l´Ester, de Vivències d´una mare ha bloquejat als anònims que comenten al seu bloc? A on estem arriban, als temps de Franco amb la censura: Em sembla que té massa problemes amb la gent que no li dóna la raó a tot, aquest és el problema, s´ha muntat el seu "món particular" Comenta-li, comenta-li
Uau, paio, fes-t'ho mirar perquè estas fatal! :P
Mira troll/anònim, aquesta serà la primera i l'última vegada que et responc perquè és perdre el temps i tinc molta feina.Però ves per on que avui tinc ganes d'un parell de cosetes.
En primer lloc, l'Ester i qualsevol pot eliminar els comentaris de qui li doni la gana del seu blog perquè per això és seu.
En segon lloc, el que sembla tenir problemes amb la gent ets tu perquè dedicar-te a anar deixant verda a una persona perquè el que diu al seu blog no t'agrada és estar malament del cap. Si no t'agrada el que diu, no llegeixis però això que fas ja em sembla de pertorbat mental. Fes-t'ho mirar, hi ha molts bons professionals pel món que et podrien ajudar.
I per últim... Franco perseguia gent que no tenia els seus mateixos ideals. Et sona?
Pues apa, a pasta fang!
vamoooooos vamooooooooooos!!!!!
Publica un comentari a l'entrada