Cap de setmana amb els avis...

L'Andreu li ha agafat el gustet a això de marxar amb els avis al càmping així que de tant en tant ho demana i nosaltres el deixem fer.

Reconec que darrera d'això hi ha un punt egoista per part meva que, de vegades, em fa sentir una mica culpable i és que els dies que marxa aprofitem per fer coses que amb els dos es fan més pesades i a més, em serveixen per donar una dosi extra d'atencions al petit de la casa. Ho faig tot molt més relaxada i sembla que em cundeix més.

Aquest cap de setmana l'Andreu ha marxat i es nota la seva absència. A mi m'agrada tenir-lo per aquí els caps de setmana encara que sigui rondinant i preguntant-me mil vegades "on anem avui mama?" però per altra banda sé que avui podrem comprar unes bambes pel Biel sense que hi hagi baralles i podré anar per fi a l'Ikea a buscar les baixeres que vull comprar des de fa temps.

Aquestes mini-separacions a l'Andreu li encanten perquè se sent gran i protagonista. "Vaig al càmping jo sol amb els avis perquè sóc gran, oi mama?"... I tot això ho diu ben cofoi. Ai el dia que en Biel vulgui marxar també, com ens les tindrem!

I a mi com a mare em sembla molt curiós els girs que vaig fent amb les meves actituds amb els nens. Si fa un parell d'anys m'haguessin dit que deixaria l'ocellet abandonar el niu ni que fos una sola nit hagués pensat que això no arribaria a passar mai i mira, aquí estem...