diumenge, 21 d’abril de 2013

Operació fora bolquer de dia!


La data proposada era l'1 de maig però ahir el petit de la casa va demanar fer caca a la gibrelleta. Aquesta petició junt amb el fet que no teníem massa plans pel cap de setmana em van fer decidir a treure-li el bolquer així que senyors i senyores (redoble de tambor) ja estem immersos en "l'operació fora bolquer".

I la pregunta de marres és... Com va? Bé, diguem que la rentadora està fent hores extra perquè el meu petit demana la caca i seu a la seva gibrelleta amb tota la intenció del món de fer-la però no s'inspira. El fet que no s'inspiri provoca que ho intenti durant una estona i s'aixequi dient que no surt per passar a fer-s'ho a sobre durant els cinc minuts després.

Res, paciència! Mirem la part positiva i és que almenys és conscient de que té caca i intentar-ho ho intenta.

El pipi... El pipi no el demana així que el papa i jo cada hora aproximadament li anem recordant que ha de provar i de moment hem obtingut dues possibles respostes per part de la joia:

a) fa un crit: "no vull pipi" i posa uns morros d'aquí a Lima.

b) va dient: "a pipi" tot content mentre seu a la gibrelleta. Confesso que aquesta resposta la dona davant de comentaris com: "has de fer pipi per poder marxar al carrer" o "quan hagis fet el pipi et donaré la pipa". Allò que se'n diu xantatge pur i dur.

Aquest migdia però ens ha sorprès amb una tercera opció i és:

c) no dic res, em baixo els pantalons, intento fer pipi a la gibrelleta i pixo a tot arreu menys dins.

He de dir que aquesta última és la que més m'agrada encara que hagi d'anar amb el motxo al darrera. Hi ha una intenció i és una mostra clara d'autonomia.

Així que bé, així estem. En plena retirada del bolquer i amb la sensació de que "esto va pa largo". Ara a veure si el temps no ens dóna la raó i aquest petit ens sorprèn abans del que pensem que ho farà o potser haurem de pensar en jubilar anticipadament la rentadora.

4 comentaris:

Sol Solet ha dit...

Jajajajaja!! quina casualitat!! nosaltres estem igual, el dissabte li vam treure el bolquer. Ja faré un post.
Ànims i paciència, MOLTA PACIÈNCIA!

Esther ha dit...

Ànim doncs. Que la fuerza nos acompanñe! Tot i que tu tenint nena acabaràs abans amb el suplici. Les dones som més llestes per tot je je je!

Anònim ha dit...

Ànims, amb un tres i no res estarà més que superat!!

Esther ha dit...

Crec que costarà una mica més però és el que toca, oi?