Divendres musical: Candy

Perquè jo em demano un angelet de la guarda com aquest i perquè de tant en tant també em vull sentir caramelet!

Nova decoració a casa!

Us agrada?

Cinema en família!

Ahir a la tarda vam anar al cine i la novetat va ser que en Biel també va venir. Fins ara al cinema només ens havíem atrevit amb l'Andreu, ell ja fa temps que hi va i aleshores ens anàvem tornant en Jordi i jo per dur-lo. Ahir però vam decidir provar d'anar tots quatre i la veritat és que va anar molt bé.

El petit de la casa s'ho va passar genial i només vam haver de sortir una vegada de la sala per fer un pipi. Així que ja tenim una nova activitat familiar per fer els quatre junts. Això sí, no podem pas abusar perquè els preus estan pels núvols.

Ah! i dir que la peli triada per l'ocasió va ser "Brave" que als nens els va agradar i a la mami li va encantar. Si no l'heu vist encara, no us la podeu perdre!

Per què plou?

Doncs per què ha de ser? Perquè els núvols vomiten!

I a mi que encara no se m'havia acudit...

Divendres musical: Pan y mantequilla.

Senzilla i amb ritme. Segur que algun somriure arrenca... Bon cap de setmana!

Hola tofu?

Fa unes tres setmanes que em vaig decidir a començar l'operació biquini. Feia mesos que no em trobava bé amb mi mateixa i vaig decidir que ja n'hi havia prou així que vaig demanar hora amb una dietista. La raó de demanar ajuda a una professional és que porto tota la vida fent dietes de les que em canso en un tres i no res i també perquè confesso que sóc com una nena petita, necessito una persona que em guii, que em pesi i que em renyi (sí, tal qual).

Bé, doncs vaig demanar hora i em vaig trobar amb una dona que em va agradar molt. No em va vendre cap producte ni em va proposar res fora del normal, ni fórmules màgiques ni resultats a corre cuita... Només em proposava una cosa, un canvi radical en els meus hàbits alimentaris.

Durant la primera sessió em va preguntar què menjava i com ho menjava i vam arribar a la conclusió que la meva alimentació (tot i que menjo de tot) no és del tot saludable i aquí és on va començar el meu propòsit de canvi.

Porto dos quilos i sis-cents grams perduts i estic molt contenta! Però per sobretot em sento contenta perquè em trobo molt i molt bé. No passo gana (tot i que tinc moments de debilitat) i no tinc ni marejos ni mal de cap (n'he passat per molts amb segons quines dietes).

I què menjo? O en que ha canviat tot? Doncs he deixat els làctics perquè segons ella el calci que contenen a la meva edat ja no serveix per a res. No barrejo hidrats de carboni amb proteïnes i la resta doncs és sumar! He sumat la fruita seca i els fruits secs, les hamburgueses vegetals, les infusions, la llet vegetal, els iogurts de llet de cabra, la pasta integral, el tofu... (això del tofu puc prometre que em va semblar una autèntica barbaritat en un principi i ara confesso que li he agafat el gustillo).

Menjo cinc vegades al dia! Inclús més que abans! I res, que em trobo estupenda.

La idea? Mantenir aquests hàbits saludables durant tot el temps que pugui i si algun dia em passo que no signifiqui plegar i deixar-ho córrer.  Sé que això costarà perquè acabo deixant totes les dietes aparcades però alguna vegada haurà de ser la definitiva. Si més no ara per ara estic motivada!

De negatiu a positiu!

Avui venia en el cotxe pensant en un possible post on anava a desfogar-me una miqueta. Volia treure algunes coses que porto carregant des de fa uns dies i sí, despotricar... Però en arribar a casa he obert un calaix per buscar una cosa i he vist allà ben posadetes les entrades del concert d'en Miguel Bosé i serà una xorrada però he decidit que avui no escric el post.

Que carai! hi ha moltes coses positives a la vida i molts moments que per petits que siguin ens poden treure un somriure. Així que avui canvio tot el negatiu per tot el positiu.

Divendres musical: Billie Jean

Quan escolto qualsevol de les cançons d'en Michael Jackson no puc evitar sentir molta llàstima perquè ja no hi és. Per sort, la seva música sempre quedarà! I aquí va una de les bones...

Bon cap de setmana!

De colònies! I ara la que marxa sóc jo...

Doncs sí, demà marxo de colònies tres dies i dues nits amb els meus alumnes i ho faig amb el cor en un puny perquè deixaré els meus petits. Que sí, que els deixo amb el papa i amb l'ajuda dels avis però carai, costa molt!

La decisió de marxar de colònies la vaig prendre gairebé a principi de curs i el cert és que no va ser gens fàcil. Per una banda tinc els meus nens i per l'altra crec que s'ha de considerar tot el que significa anar-hi. Anar a unes colònies avui dia significa anar a treballar les 24 hores durant els dies que hi som fora sense veure ni un sol euro (fa uns anys es cobraven uns 100 euros en total per anar de colònies però ara ni això) i assolint una responsabilitat tremenda.

La veritat és que quan les coses estan tan negres com ho estan ara mateix hi ha moltes coses que no s'haurien de fer i les colònies són una d'elles però clar, estem en el de sempre... Treballem amb nens! I com esperen aquests nens les colònies? Doncs evidentment, les esperen amb candeletes.

I jo ja tenia la meva decisió presa i no pensava anar però és difícil resistir-se quan la majoria dels teus alumnes et fan comentaris constantment on donen per fet que tu els acompanyes.

Així que res, aquí estic... Preparant la motxilla i taladrant el marit! I demà cap al Delta!

Divendres musical: When I whas your man.

Avui deixo una altra joia d'en Bruno Mars perquè quant més m'escolto aquest noi més m'agrada. A més aquest vídeo em sembla molt maco tot i la senzillesa i perquè (per què no dir-ho?) està guapíssim!

Bon cap de setmana.

Avui...

Colònies!

L'Andreu ha marxat de colònies després de passar uns dies plens de dubtes sobre si podria marxar o no i es que pobret, va amb la motxilla a un costat i un antibiòtic a l'altre.

Tot va començar diumenge al matí quan en arribar a casa de la meva àvia el vam trobar molt aixafat, li vam posar el termòmetre i apa! Febre al canto! En Jordi i jo vam buscar una farmàcia d'urgències i Sant Ibuprofé va fer la resta. Vam esperar a veure si era una cosa passatgera però no ho va ser pas, la nit del diumenge també la va passar enfebrat. Ahir al matí però es va llevar millor però tot i així el vam dur a la pediatra. Diagnòstic: plaquetes de pus al coll.

Vaig parlar amb la seva mestra i també vam consultar a la pediatra i les dues coincidien en que si no tenia febre aquesta nit, no hi havia cap problema per dur-lo. La mestra de seguida es va oferir a donar-li la medicació que calgués i em va tranquil·litzar molt dient-me que si es posava pitjor ja em trucarien.

Bé, deu ser cosa de l'emoció però aquesta nit no ha tingut gens de febre així que amb el seu xaropet ha marxat de colònies tot feliç i content. I la mami està una mica neguitosa perquè preferiria que hagués marxat sense cap medicació i sa del tot però sé que s'ho passarà molt bé i ho gaudirà. És tan gran ja! I jo tan bleda...

Chammak challo

Avui les meves companyes de Bollywood fan una exhibició. He de dir que jo he estat convidada però:

a) ho faig força malament i més aviat aniria a deslluir que no pas a lluir.

b) potser canvio d'idea amb el temps però a dia d'avui penso que la meva època de festivals va acabar a EGB.

c) he quedat per anar al Tibidabo amb uns amics i els nens.

Així que no hi aniré però em fa molta il·lusió compartir al meu blog el vídeo de la cançó que ballaran perquè quan vaig a Bollywood jo també la ballo i perquè és molt maca!

Divendres musical: "Tu recuerdo"

Hi ha duets que trobo meravellosos i aquest és un d'ells. La combinació entre Ricky Martin i la Mari de Chambao em sembla simplement genial.

Espero que el gaudiu. Bon cap de setmana!