Hola tofu?

Fa unes tres setmanes que em vaig decidir a començar l'operació biquini. Feia mesos que no em trobava bé amb mi mateixa i vaig decidir que ja n'hi havia prou així que vaig demanar hora amb una dietista. La raó de demanar ajuda a una professional és que porto tota la vida fent dietes de les que em canso en un tres i no res i també perquè confesso que sóc com una nena petita, necessito una persona que em guii, que em pesi i que em renyi (sí, tal qual).

Bé, doncs vaig demanar hora i em vaig trobar amb una dona que em va agradar molt. No em va vendre cap producte ni em va proposar res fora del normal, ni fórmules màgiques ni resultats a corre cuita... Només em proposava una cosa, un canvi radical en els meus hàbits alimentaris.

Durant la primera sessió em va preguntar què menjava i com ho menjava i vam arribar a la conclusió que la meva alimentació (tot i que menjo de tot) no és del tot saludable i aquí és on va començar el meu propòsit de canvi.

Porto dos quilos i sis-cents grams perduts i estic molt contenta! Però per sobretot em sento contenta perquè em trobo molt i molt bé. No passo gana (tot i que tinc moments de debilitat) i no tinc ni marejos ni mal de cap (n'he passat per molts amb segons quines dietes).

I què menjo? O en que ha canviat tot? Doncs he deixat els làctics perquè segons ella el calci que contenen a la meva edat ja no serveix per a res. No barrejo hidrats de carboni amb proteïnes i la resta doncs és sumar! He sumat la fruita seca i els fruits secs, les hamburgueses vegetals, les infusions, la llet vegetal, els iogurts de llet de cabra, la pasta integral, el tofu... (això del tofu puc prometre que em va semblar una autèntica barbaritat en un principi i ara confesso que li he agafat el gustillo).

Menjo cinc vegades al dia! Inclús més que abans! I res, que em trobo estupenda.

La idea? Mantenir aquests hàbits saludables durant tot el temps que pugui i si algun dia em passo que no signifiqui plegar i deixar-ho córrer.  Sé que això costarà perquè acabo deixant totes les dietes aparcades però alguna vegada haurà de ser la definitiva. Si més no ara per ara estic motivada!