Dansa polinesa

I obrint un nou capítol de "Esther y sus locuras" ens trobem en el món de la dansa Polinesa.

Com ja sabeu, el passat abril vaig intentar endinsar-me en el món del Bollywood i he de dir que em va encantar! Trobo que és un ball molt divertit i maco alhora però per problemes del tipus: em vaig apuntar amb dues amigues i em van deixar tirada, vaig triar l'horari perquè li anava bé a una de les que em va plantar i el grup està tan avançat que semblo un ànec marejat al costat de les altres, ho vaig acabar deixant.

Em vaig quedar però amb el "gusanillo" així que el passat setembre vaig anar a demanar informació a un lloc diferent. Volia triar un bon horari per no deixar-ho més endavant i a més volia anar jo sola, sense dependre de ningú i començant amb un grup d'iniciació per no sentir-me tan perduda. La qüestió és que els horaris de bollywood no m'anaven massa bé però el de dansa polinesa em quadrava a la perfecció amb la meva vida de mestra i mama de dos. Així que vaig anar a una primera classe de prova i em va agradar molt.

El ball en sí és molt maco (i difícil de nassos, tot s'ha de dir) però el que més em va agradar va ser que l'hora i mitja que vaig estar no vaig pensar en res més que no fossin els passos i la pròpia dansa. Vaja, que la meva ment es va lliurar per una estona dels pensaments de l'estil: he d'anar a comprar peix o poso o no una rentadora?

El grupet el formem quatre noies (de les quatre som tres que ens diem Esther. Curiós, oi?) i la profe i he de dir que m'ho passo genial! Ja us dic ara que mai aprendré a ballar amb aquella elegància amb la que ho fan les que saben però una fa el que pot i escolta, vaig millorant, eh? I passar-m'ho... m'ho passo pipa!