divendres, 15 de novembre de 2013

De Caillou fins els...

Doncs sí, malauradament a casa ha arribat la dèria pel Caillou i això és insofrible.

En Biel el demana cada dia i jo he estat capficada en trobar algun aspecte positiu al "repelente niño Vicente" però que va, no hi ha per on agafar-lo! El cert és que alguna cosa deu tenir perquè als nens els agrada però mirat des de la perspectiva de l'adult és horrible tant de sucre.

Aquella família fa dentera! Tanta perfecció, aquell to de veu sempre condescendent, aquelles xerrades interminables... Tot, absolutament tot és el contrari del que passa en qualsevol família normal. O això o és que a la meva família som bàrbars!

A mi en Caillou em fa ràbia! Ell, la mare, el pare, els avis, els amics... Crec que ja no puc ni veure al gat.

El pitjor de tot? Que ara en Biel ja no ens diu "papa" ni "mama" sinó "mamá" i "papá" i clar, amb tanta desviació d'accent ha canviat fins i tot el "tete" pel "teté". Uf! Quant mal ens està fent en Caillou!

PD: Que ningú esperi ara una foto del Caillou per il·lustrar el post perquè em nego.

3 comentaris:

cira ha dit...

Doncs sí que es una mica repelent...jo crec que els hi agrada perquè té un ritme pausat i les histories que explica s'entenen força bé, són sencilles. De tota manera, jo crec que n'hi ha de pitjors...

Lamamadeleoymax ha dit...

Jajajajajajja ric per l'ho de l'accent !
Pero a mi tampoc m'agrada gens la veritat i a en Leo no es q ho miri, sap qui es i te algun ninot pero ja veus el cas q li fa.... de moment lu unic que li tira es en Mic i a mi m'agrada pero també em posa nerviosa!!!
Haurem d intentar q es fixin amb altres dibuixos (i q ens agradin a nosaltres)
Petonets cuca

Esther ha dit...

Sí Cira, a ells els hi encanta però a mi em posa dels nervis jeje!

Laura a mi en Mic m'agrada, veus¿? Una mica lent però té el seu què. A Caillou no el puc suportar!!