dijous, 28 de novembre del 2013

De cuando yo leía...



Res, no ho aconsegueixo. M'ho he proposat una i una altra vegada però no aconsegueixo treure temps per agafar un llibre i acabar-lo...

Tinc alguns en el punt de mira i fins i tot un de començat però el rellotge no m'acompanya i passen els dies, les setmanes i els mesos i ni acabo el que tinc començat ni compro d'altres.

Temps enrere quan no tenia cotxe (ostres, que lluny em sembla) i anava a la feina en tren era una autèntica màquina devoradora de llibres. Podia passar el trajecte sencer amb un llibre entre les mans i totalment ficada dins la història. Aquests moments ja han desaparegut totalment del meu dia a dia, ara vaig en cotxe i evidentment la comoditat no té preu. Tot i així hi ha dies que trobo a faltar aquelles estones que eren només per mi i que em permetien fer una cosa que m'agrada.

El cansament també passa factura i és que tenir dos petits com els meus per casa esgota. Hi ha dies que els fico al llit i jo hi vaig al darrera i quan m'he proposat llegir un llibre no he aconseguit avançar més d'un parell de pàgines.

I ara he decidit que no lluito més contra el temps, que quan les ganes vinguin vindran... Com escriure aquí... com seguir llegint i comentant... Quan tot arribi simplement arribarà.

2 comentaris:

MamaModerna ha dit...

Justament avui he pensat amb tu, perquè t'agraden lex coses una mica sanginoletes, hehhe.
Per Nadal em demano un llibre que fa una mica de por i la gracia es que a part de la historia, els marges del llibre hi ha notes d'una altra historia secundària. Mes que un llibre es com una aventura, a que t'he convençut? Hehe.
Es diu "la casa de hojas"

Esther ha dit...

Mmmmm... de moment no però t'agraeixo la intenció :-))