L'anglès... és fàcil?

Jo ho tinc molt clar, no ho és gens de fàcil! De fet, és la meva assignatura pendent però en aquests moments no m'hi podria dedicar ni volent. Els petits i la feina acaparen la majoria del meu temps i el poc que sobra el dedico a coses més lúdiques.

La qüestió és que sempre penso que m'agradaria que els meus fills arribin a grans amb un anglès com a mínim passable. Que els permeti viatjar i tenir oportunitats que jo no podria tenir degut a aquesta mancança.

Vaig estar donant voltes a aquest fet durant molt temps i al final en Jordi i jo vam decidir contractar una mestra particular perquè vingués a fer classes als petits a casa. Pensem que la manera més natural d'aprendre és que vingui una persona i els parli en anglès, jugui amb ells, prepari activitats que es basin en els seus centres d'interès... Vaja, que jo m'havia muntat una pel·lícula del que seria "mi anglès ideal".

Després de buscar vam arribar fins una noia que dóna força classes d'anglès i a més és de confiança (allò de que és família d'una coneguda i tal), vam parlar amb ella i vam acordar com ho faríem. Sempre pensant que quan siguin més grans ja podrem recòrrer a altres métodes...

Bé, avui ha estat la primera "classe" d'anglès i el cert és que no sé si durarà la cosa. Que jo sigui mestra suposo que també em condiciona i fa que em torni més exigent però no és el que esperava. D'entrada jo pensava que la noia podria estar pels dos petits i ja he decidit que no, que millor m'enduré en Biel i el que es quedarà serà l'Andreu. Els dos junts són un perill i pel que he vist, no els sap reconduïr.

A banda d'això, també entenc que és molt difícil treballar amb en Biel i l'Andreu a l'hora ja que estan en moments molt diferents i un distreu l'altre. Ara caldrà veure com ho porta l'Andreu perquè a ell se l'ha de guanyar i no sé si ho aconseguirà ja que de moment considera que l'anglès "és un rotllo".